L'elefant desaparegut - Cartes a n'Eloi (24)

L'hipopòtam va decidir passar a l'acció. Va muntar un grup al seu Facebook, amb el nom de "Que torni el meu amic l'elefant". Va enviar una invitació a tots els seus amics, i prest va començar a rebre adhesions. La tortuga, despistada com ella tota sola, es va equivocar de grup, i es va afegir a un que demanava una altra tornada, la d'uns tal 'Ja t'ho Diré'. Els altres van començar a escampar la notícia, però ningú no en sabia res. Tot, fins que un dia, van trobar la bicicleta de l'elefant sota d'un baobab. No estava fermada a l'arbre (en aquell país no et posaven multes per fer-ho), cosa que va fer pensar que l'animal no havia deixat allà el vehicle voluntàriament. Allò no era normal, i van decidir avisar als investigadors més preparats, els lleopards.

Els van explicar la situació, amb pèls i senyals. Ells van prendre nota de tot, i els van dir que ja els telefonarien, com si del final d'una entrevista de treball es tractés. Al cap d'unes hores, l'hipopòtam va rebre un missatge al seu smartphone de darrera generació. "Deixem d'investigar. Tema massa delicat per ficar-nos-hi. No ens torni a telefonar. Vostè i nosaltres no hem parlat mai. Ah, i cerqui un altre amic. L'elefant no tornarà, una petició de perdó no és suficient per aconseguir aquest miracle".

Petitó, avui ton pare t'ha volgut explicar un conte. Resulta que celebram Sant Jordi, el Dia del Llibre. Llegir és una de les millors maneres d'aprendre. Per sort, a tu t'agraden molt els contes. Des d'aquell primer que et vam regalar dels colors, fins aquest d'en Teo que ara mires cada dos per tres. M'agradaria molt que aquesta afició durés molt, perquè la literatura et permet ampliar el teu horitzó mental i la teva cultura. O, a vegades, et permet entendre el món que t'envolta quan te l'expliquen de maneres diferents. Açò de l'elefant, alguna cosa hi té a veure.