SEBIME desmunta el xiringuito

Si SEBIME deixa finalment Menorca no serà per manca d'instal·lacions. El recinte firal de Maó compleix els requisits de la fira. El més greu és que Menorca és de cada vegada més una illa envoltada de mar, i aquest mar sembla que de cada dia ens allunya més de la resta del món. I no és per efectes de l'escalfament global, ni del canvi climàtic. És per culpa de les connexions aèries. Menorca és perfecta per a congressos, sí. Paisatge, gastronomia, gent, dimensions... Però ai las! Com arribam fins aquí? Les connexions regulars són poques i cares. Algú està satisfet avui dia de la famosa declaració de servei públic? Ón ha quedat la proposta dels 27,5 euros? Massa gent encara no entén que per a una Illa, les comunicacions aèries no són un valor afegit, sinó que són imprescindibles. Massa vegades hem emprat la comparació de que són les nostres carreteres cap a l'exterior. Però ningú no en fa cas. Seguim amb les mateixes dificultats, però hem perdut una cosa molt important: la força de la protesta. Que enfora queden ja aquells anys en els que tota la gent estava consienciada, on es feien manifestacions, reunions, cartes als diaris... Tot açò ja ha passat, i ara l'actitud general és la de resignació. Pagam i punt. Ens queixam quan pagam: Lladres!, pensam, però ja està. Aquesta és la nostra gran forma de protesta.

L'avís de SEBIME, passi el que passi finalment, hauria de ser el punt d'inflexió. Menorca no pot seguir per més temps callada davant el problema, sí, problema, del transport aeri. Perquè d'ell depèn en gran part el nostre futur. Com vindran turistes si no hi ha avions? Com farem fires si no hi ha qui arribi fins a l'Illa per fer-los? Com exportarem els nostres productes si ficar-los dins un avió n'incrementa de manera descomunal el preu? Toca tornar a aixecar el cap, cercar solucions. La culpa no la té ningú en particular i la tenim tots. Toca cercar solucions. Ho sabrem fer?