Bartomeu Carreras i la falsa denúncia per l'assassinat del 28 d'octubre de 1936

El 1928 es casa amb Ana Guitart Pons (1908-1930). El 30 de gener de 1930, neix la seva única filla amb Anita: Isabel. L’esposa mor arran de donar a llum. Un any després mor son pare a 62 anys. L’any 1932 perdrà al seu germà, Gregori, també virtuós músic. Enviudat, el 1932 es casa amb Manola Jaume Capó (1901-1989), amb qui tindrà cinc fills. El 1933 naixerà el primer, Francesc Carreras Jaume, que en el futur estarà molt vinculat al Casino Nou i a la vida musical de Ciutadella. Un altre serà Bartomeu Carreras Jaume, que donarà vida a en Carrelet de Foc i Fum durant més de vint-i-cinc anys i al burgmestre Schmidt d’El retaule del flautista. Entre 1926 i 1936, Bartomeu desenvolupa una ingent feina sempre relacionada amb la música; gran part d’aquesta la fa vinculat al Cercle Artístic, que és una entitat conservadora. Podem apuntar la direcció de l’orfeó El Artístico, l’orquestrina Guerrero o l’Orquestrina Ciutadella. Entre 1927 i 1939 va dirigir la Banda Popular, que venia a ser com la banda municipal de Ciutadella. El gener de 1936 rep el títol de mestre municipal de solfeig, amb un sou de 1.080 pts. anuals. A més, Carreras dirigeix sarsueles i obres musicals, dona classes particulars i composa una gran quantitat de peces de tots els estils.

El dia que s’aixequen els militars contra la República a l’Àfrica, ell es troba dirigint l’Orquestrina Ciutadella en una revetlla a la plaça des Born. Durant la guerra manté l’activitat musical, encara que ara serà en festivals benèfics i en actes oficials. A més, composa peces com «Los heróicos milicianos» i altres himnes. En aquest període crea el grup vocal femení «Las pequeñas girls», que solen actuar amb l’Orquestrina Ciutadella. No fa falta dir que la presència d’un grup exclusivament femení per aquest tipus de música és una novetat a Menorca. A més de fer música, els anys trenta els dedicà a tenir i criar fills amb na Manola, fins a cinc. El darrer, nascut quan son pare és a la presó, va ser Bartomeu Carreras Jaume.

El 8 de febrer de 1939, Bartomeu Carreras és detingut i tancat al terrible ‘túnel’ de dalt sa Quintana, en el que malvivien a cents de presos en un espai reduït i brut, infame. En la primera declaració de 18 de febrer de 1939, Bartomeu confirma la pertinença a Socors Roig i la participació en actes públics per a aquesta organització i nega que participés en els assassinats de Marquès i Vivó el 28 d’octubre de 1936. El 20 de febrer de 1939 s’obre contra ell la causa sumaríssima 97/1939 (després 597/1939), instruïda pel capità Jeroni Saiz Gralla, pare del que en democràcia serà conseller del Partit Popular. Bartomeu rep dues acusacions principals: haver composat «Los heroes milicianos» i haver pres part en l’assassinat de Vivó i Marquès, sobre el qual aprofundirem. Si l’himne als milicians era prova del seu esquerranisme, els jutges militars haurien d’haver sabut que ell també era autor de «La Santísima Trinidad», director de vetllades benèfiques per aixecar el monument de dalt El Toro, de la música de la festa de Maria Auxiliadora, director de banda als festivals salesians, als festivals del Círculo Católico, etc.

Pel que fa a l’assassinat de Marquès i Vivó hem de situar-nos en aquell dia d’octubre quan l’aviació italiana havia bombardejat Ciutadella, causant nombrosos ferits i encenent els ànims ja exaltats de per si. Aquell assassinat va ser una reacció directa d’uns exaltats a les bombes italianes. En relació a la suposada participació en l’assassinat, declaren com a testimonis Josep Moll Camps (22/02/1939), que afirma que el vespre del dia 28 el va veure armat amb un mosquetó al carrer Joan Benejam a uns cent-cinquanta metres d’on van ocórrer els fets, encara que no es menciona que els fets van succeir algunes hores més tard. Quan li demanen sobre la ideologia de Carreras, respon: «que era un entusiasta colaborador de los festivales organizados por el Socorro Rojo, para la recaudación de fondos como también lo fue para los de la Campaña de Invierno de 1938-1939. Manifiesta el declarante que siempre lo ha visto actuar como un hombre de izquierdas» [Causa 97/1939]. Un altre testimoni, Josep Català Pons es pronuncia en el mateix sentit. El mercadalenc Bartomeu Llopis Riudavets diu que Carreras estava afiliat als partits d’esquerres molt bans del Gran Movimiento Nacional, que és com els vencedors denominen al seu cop d’estat militar. És una afirmació completament infundada ja que el músic mai no havia militat en cap partit o sindicat i si tenia alguna tendència política, més aviat era conservadora. El 25 de febrer de 1939 té lloc el Consell de Guerra que presideix el coronel d’infanteria, Diego Navarro Baigés. El fiscal, Gabriel Fuster Forteza, al que devem moltes condemnes a mort, afirma que s’ha de considerar provat que era militant d’esquerres abans de 1936, que ha pres part en saqueigs i robatoris i que ha fet propaganda antifeixista i «aunque jurídicamente no se les puede acusar de la muerte del señor Marqués, él tiene la convicción moral de la culpabilidad del acusado» He de dir que la «convicció moral» de Fuster Forteza va condemnar a moltes persones innocents. Per la seva part, el defensor, Gil Panades, considera que no hi ha cap prova ni testimoni que situï Carreras a prop del lloc dels fets la nit en qüestió. Finalment, el tribunal aprovarà la sentència de reclusió perpètua, això és a trenta anys de reclusió major, no atorgant cap credibilitat a l’acusació principal.

Bartomeu farà més d’un any tancat a la Mola i el 12 juny de 1940 serà ingressat a la presó Model de Barcelona. Dos anys després, el 28 de juny de 1942, sortirà en llibertat condicional. Durant la seva estada a la presó, tant a la Mola com a la Model, Bartomeu Carreras no deixa de composar sarsueles i peces per a banda i cançons, probablement per matar la pena del tancament. No podrà tornar a Ciutadella, on na Manola ha de sacrificar-se per criar tota sola els cinc fills, ja que també ha estat penat amb el desterrament. Decideix quedar a viure a Barcelona, lloga un pis al núm., 5 del carrer de les Flors, molt a prop del Paral·lel. Aconsegueix feina com a professor de música a Musical Granados. Però el drama encara no ha acabat per ell.

El 5 de desembre de 1942, cinc mesos després de sortir en llibertat condicional i ordre de desterrament, quan comença a situar-se en aquella Barcelona que encara mostra les nafres de la guerra i la postguerra, el comerciant ciutadellenc, B. M. C., que té una botiga a la plaça de sa Font, es presenta a la policia a Barcelona per acusar Bartomeu Carreras d’haver participat en la mort del seu germà aquell 28 d’octubre de 1936. B.M.C. s’ha desplaçat a Barcelona i s’hosteja a l’hotel San Agustín, a la plaça Igualdad. Hi ha anat per presentar la denúncia, ja que sap tota la trajectòria del mestre de música d’ençà que va ser detingut a Ciutadella fins que ha sortit de la presó Model en llibertat condicional. Ell ho justifica dient que en la primera causa no se’l va jutjar pel fet que ell assenyala ara i demana l’inici d’un nou procediment. En realitat, menteix, ja que en la causa 97/1939 sí que es van considerar les seves acusacions contra el músic. Ara, el denunciant afirma saber, per Josep Mercadal i per Llorenç, llinatge del qual desconeix, però que pot dir que és repartidor de telegrames a Ciutadella, que havien vist Bartomeu Carreras armat amb un fusell per les immediacions de la plaça des Born moments abans de produir-se els trets contra Vivó i Marquès i, després diu que el repartidor de telegrames li havia dit que de matinada l’havia vist xerrant dels fets amb Batista i Caules Nadal.
Bartomeu Carreras torna a la presó Model, de la qual havia sortit feia mig any.