El viatge a peu al voltant de Menorca del comte de Torre-saura

Bernat Magí era una persona profundament religiosa. Participava activament a l’Associació de Catòlics de Ciutadella, una entitat de caràcter estrictament religiós i sense afiliació política.

Com el seu pare i el seu avi, i d’acord amb el règim electoral del moment, formava part del cens d’electors amb dret a votar i ser elegit com a representant a l’Ajuntament de Ciutadella i a les Corts Generals. Tanmateix, mai no ocupà cap càrrec públic, a diferència del seu germà i successor, Gabriel Olives i Saura (Ciutadella, 1854 - 1902), que fou diplomàtic a Londres i alcalde de Ciutadella.

El període del comtat de Bernat Magí coincideix amb una intensa activitat vinícola a les seves terres, que dos anys després de la seva mort mereixeria un reconeixement internacional: una menció honorífica a l’Exposició Universal de París de 1878, en l’apartat de begudes fermentades, per la seva producció de vi negre.

Aquesta etapa també es caracteritza per un context de forta tensió social i política, marcat per la Revolució de Setembre de 1868, que va posar fi al regnat d’Isabel II; la proclamació de la Primera República; i el Pronunciament de Sagunt, que va conduir a la reinstauració de la monarquia amb Alfons XII l’any 1874.

La mort prematura del jove comte comporta que avui pràcticament no trobem fets destacats atribuïbles a la seva etapa al capdavant del comtat. Malgrat açò, un dels episodis més recordats en què Bernat Magí va ser protagonista és la polèmica prohibició, per part de les autoritats civils, que la noblesa presidís les festes de Sant Joan. En resposta, el comte va organitzar l’any 1870 unes festes de Sant Joan paral·leles al lloc de Torre-saura.

Recentment, a la biblioteca del palau, situat a la plaça des Born i al carrer Major, s’ha localitzat un manuscrit literari de Bernat Magí Olives i Saura, titulat «Viaje a pie alrededor de Menorca (1873)». Aquest text reflecteix les seves inquietuds literàries i transmet una visió evocadora i personal de l’Illa. És, també, la crònica de viatge al voltant de l’Illa més antiga que s’ha localitzat fins ara.

Viaje a pie alrededor de Menorca (amb fragments originals del relat).

La volta a Menorca, tal com la narra Bernat Magí, va durar set dies i mig. L’expedició va començar dimarts dia 4 de febrer de 1873, i va finalitzar el migdia de dimecres, dia 12, de la setmana següent. A més del comte de Torre-saura, hi van participar Jaume Squella i Saura, Bartomeu Moll i Bosch, Maties Campins i Salord (el criat), i els moliners de Torre-saura, Joan Bagur i Antoni Sintes. Van comptar amb dos cavalls que transportaven els equipatges.

La crònica escrita per Bernat Magí comença explicant els motius de la ruta al voltant de Menorca, a la qual en tot moment es refereix com a «viatge»: «Deseoso de ver toda la isla hacía mucho tiempo que había determinado emprender un viaje alrededor de ella, pero no sabía si haría este viaje a caballo o a pie. Los frecuentes paseos, las marchas bastante largas, que a veces hacía, habiéndome hecho comprender que fácilmente podría soportar las fatigas de esta excursión, resolví partir a pie como efectivamente lo efectué».

En el seu trajecte van passar tant per camins rurals i el Camí de Cavalls com per les carreteres de l’època, amb vuit aturades en diferents punts de l’Illa per pernoctar: Santa Anna, Sant Llorenç, Torre de Vall Vella [Torre Vella], Sant Lluís (Fonda de Facoques i Posada Bedona), sa Cudia, s’Albufera, Cavalleria i Alfurí de Dalt, aquest darrer lloc de la seva propietat.

L’excursió començà un dimarts des del paratge de Santa Anna. El dia abans, a les tres de la tarda, el grup havia sortit en cotxe fins a un punt pròxim al destí. Un cop allà, van carregar l’equipatge sobre dos cavalls i van continuar el trajecte a peu fins a Santa Anna. Quan hi arribaren ja era fosc, i van passar-hi la primera nit abans d’encarar el desafiament. L’escena que relata Bernat Magí vora la xemeneia es repetirà cada vetllada: «Como la chimenea es el lugar más cómodo de las casas de campo, allá nos dirigimos al momento. Todos los del predio se agruparon alrededor nuestro; la conversación se refirió, como era natural, al viaje. También hizo D. Jaime Squella algunos juegos de manos y se propusieron algunas adivinanzas...».

A la vetllada a sa Cudia, on van romandre la nit del dissabte dia 8: «sacó un ‘missatge’ la bandurria al que acompañaron D. Jaime con la guitarra y Juan con sus chistosas canciones. Serían sobre las diez y media cuando fuimos a acostarnos.»

La primera nit, se n’adonen també, de la seva inexperiència i poca previsió en la preparació del viatge: «…pronto nos apercibimos que no teníamos todo lo que deseábamos llevar con nosotros: a la cena, nos encontramos sin servilletas, sin tenedores y sin cuchillos, y cuando me fui a la cama, me dijo Matías que no había traído más que una sábana».

En qualsevol cas: «La noche se pasó perfectamente, y habiendo determinado emprender la marcha a las ocho y media de la mañana siguiente, a la hora citada todo estaba determinado y preparado para la partida. Pero una contrariedad, quizá la más grande para los que viajan a pie, quiero decir la lluvia, nos detuvo algunos momentos más en Santa Anna».

Quan la pluja va remetre: «nos pusimos en marcha, y tomando el Camí dels Cavalls, que era el que debíamos seguir, casi siempre nos dirigimos al río de Santa Galdana».

El viatge al voltant de l’Illa està ple de contrarietats relacionades amb la pluja i la mala orientació (en cap moment del relat s’esmenta l’ús d’un mapa) que fa errin de camí en diverses ocasions.

Efectivament, l’expedició del comte Magí es desenvolupa el mes de febrer, un mes habitualment fred i plujós. Els canals, torrents i rius de l’Illa porten aigua a vessar. El primer dia de ruta han de travessar el riu més riu de Menorca, que alimenta el Barranc d’Algendar. L’escena de la feta és contada amb tot detall pet Bernat Magí, conscient de la situació còmica, i alhora dramàtica, dels intrèpids exploradors: «Después de media hora de marcha, llegamos a la orilla de este río y aquí fue Troya, porque conduciendo el río mucha agua había tres o cuatro palmos en el punto donde comúnmente se pasa. Suficiente motivo era este para suspender (aquel día a lo menos) nuestro viaje, pues además de los tres o cuatro palmos de agua, había que considerar el mal piso sobre que había de andar las caballerías si nos resolvíamos a pasar sobre ellas». «…entonces Juan Bagur se ofreció a pasarme sobre sus hombros, lo que yo acepté. Se descalza y se arrolla el pantalón hasta medio muslo y sentado sobre él me agarró fuerte a su cuello y se pone en marcha. Dio algunos pasos sin novedad, pero al llegar en medio del río, encontró un hoyo que no sabía existiera y se cayó y yo también».

En la crònica de Bernat Magí trobem moments de profunda devoció pel paisatge de Menorca. Així ho fa, per exemple, després de deixar Sant Llorenç i entrar en el barranc de Son Fideu: «partimos de San Lorenzo a las nueve de la mañana, con el payés del predio que nos acompañó hasta el río de Trebaluger, que pasamos con facilidad. Media hora después de haber pasado, nos paramos a la mitad de una cuesta que sube el barranco d’en Fideu, siéndonos agradable por demás la preciosa vista que desde allí se disfrutaba. Seguimos atravesando barrancos y montañas y disfrutando de la preciosa vista que ofrecía el terreno que descubríamos…»

El viatge també recull alguns fets singulars de l’època, com el que es troben a prop de Son Bou o a Torre Vella: «…subiendo al terminar la cuesta de San Antonio, pequeña estancia de Son Bou. En esta cuesta encontramos gran número de trabajadores que estaban recomponiéndola y desde lo alto de ella disfrutamos de una de las mejores vistas, pues teníamos enfrente la llanura de la Canasia con la playa que forma llamada de Son Bou y, por consiguiente, el mar. Pasando adelante, atravesamos diferentes predios, y llegamos a las tres y media a la Torre de Vall Vella».

L’única pernoctació que no es va fer en un lloc va ser la de dimecres dia 7, quan van arribar a Sant Lluís. Allà van visitar el Prevere Jaume Camps, que els va cercar allotjament: «D. Jaime, el Sr. Moll y yo nos hospedamos en la Fonda de Pacoques y Matías con los molineros y las caballerías en la Posada Medona».

Es van llevar prest per partir, però, de nou, la pluja els va aturar. «Permanecimos en la fonda toda la mañana, en compañía de unos catalanes, entre los cuales había uno muy alegre y conocido de D. Jaime, de manera que el tiempo pasó rápidamente hasta las doce que partimos habiendo cesado la lluvia».

Dissabte dia 8 van pernoctar a sa Cudia. L’endemà: «Por la mañana asistimos a la misa que celebró el Sr. Moll en la vecina iglesia de    San Juan de Carbonell, y por la tarde fuimos en una lancha hasta Fornells».

El darrer dia van partir a les deu i mitja cap a ponent. Feia vent i fred. Van arribar a Ciutadella a les 13 hores. Signa «El Conde de Torre-saura».