L’enginyera i doctora en Informàtica Ana Freire | A.F.

TW
0

Aquests dijous i divendres es celebren les STEM Talks Menorca 2025 al Centre Bit Menorca, a Alaior, un esdeveniment de divulgació científica que té com a objectiu acostar la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM) de manera comprensible i inspiradora per a tothom, organitzat per Google Developer Group (GDG) Menorca.

El programa de les STEM Talks Menorca compta amb dotze ponències de primer nivell que abordaran temes com la intel·ligència artificial, la computació quàntica i la biociència, entre altres, amb experts de diferents àmbits: Santiago Barro, Ernest Teniente, Maria Teresa Nieto,Ana Freire, Jorge del Casar, Cristina Maria Pereira dos santos, Gabriel Moyà, Nerea Luis,Albert Solana i Ana Palacios.

Salvar vides amb IA

L’enginyera i doctora en Informàtica Ana Freire, presentarà aquest dijous capvespre, a les 18.05 hores, la ponència «Salvant vides amb Intel·ligència Artificial» parlant  del projecte STOP liderat per la Universitat Pompeu Fabra, que utilitza Intel·ligència Artificial per estudiar com és el comportament a les xarxes socials dels usuaris amb problemes de salut mental, en particular amb intenció suïcida, depressió i trastorns de la conducta alimentària. «El que fem és mitjançant la IA treure un patró de comportament i demogràfic comú, per exemple, el rang d’edat que tenen les persones usuàries de les xarxes socials amb intenció suïcida, el sexe, quins temes tracten i en funció d’aquest perfil llençam campanyes adreçades a usuaris anònims que encaixin en aquest perfil de risc, les campanyes tenen telèfons d’ajuda, telèfon de prevenció del suïcidi o xats d’ajuda atesos per humans», assegura l’experta en Intel·ligència Artificial.

Freire, que és investigadora i docent a la UPF Barcelona School of Management, afirma que ja s’han llençat tres campanyes per a tota Espanya en què la primera de 2020-2021 va aconseguir incrementar en un 60 per cent el nombre de cridades de les xarxes socials al telèfon de prevenció del suïcidi i en la darrera de 2023-2024, que incorporava no només cridades telefòniques, sinó un xat d’ajuda desenvolupat per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Ajuda i Esperança, de Barcelona, i es van multiplicar per deu el nombre de converses que arribaven al mes a aquest xat. «La primera i la segona campanya van ser d’una durada d’un mes i la tercera de tres mesos, perquè aquesta la va financiar Meta, l’empresa propietària de Facebook i Instagram. Es veu que necessitam altres mitjans per donar suport emocional als joves i no només el telèfon, el xat és el que més es demanda avui en dia», afirma.

Aquestes campanyes s’han adreçat a persones menors de 39 anys, donat que la regulació ho prohibeix per als menors de 18 anys, tot i que en les primeres campanyes sí que es va fer. Els professionals analitzen el text, la imatge i l’activitat en xarxes socials, sobretot quan al text s’hi anomenen paraules relacionades amb el suïcidi o imatges relatives a la conducta suïcida. «És un projecte multidisciplinar, per la qual cosa col·laboram amb investigadors, psicòlegs i psiquiatres d’hospitals i de fundacions, enginyers d’altres centres d’investigació i Meta», apunta.

Freire remarca la intenció de dur a terme campanyes durant  l’any, perquè d’aquesta manera es manté el contacte permanent amb els usuaris que pateixen problemes de salut mental. «Llançarem campanyes al llarg de tot l’any perquè hem vist que quan començam la campanya es disparen les cridades o els missatges, però acabam la campanya i es redueixen», subratlla.