La glosa menorquina té bona salut, quan fa uns anys estava a punt de morir de finor. I no només s’ha recuperat gràcies a que els tallers de Soca de Mots han fet florir nous glosadors, joves i amb bones idees, sinó perquè el públic s’ho passa bé en una festa de glosat molt nostra. Molts dels que glosen han trobat la mesura justa entre la ironia i la bona educació, pessiguen sense fer massa mal i al final provoquen somriures permanents i algunes rialles. Ferreries compta amb un bon grup de glosadors, que no poden faltar a les festes de Sant Bartomeu. Moisès Coll, en Zès, és un referent. Fa anys que publica al diari digital d’Es Diar» una glosa cada dia sobre un tema d’actualitat.
Aquesta vegada hem volgut fer-li una entrevista de temes oberts. Ell porta «mots dins la sang», tal vegada del seu avi matern, en Bep de Torralbenc, que era glosador. L’any 1999 es va apuntar a un curset amb en Miquel Ametller i el 12 de maig dels 2000 va debutar a Ferreries. Ha après de n’Esteve Barceló, en Jaume Janer i en Xec Morlà de Barbatxí i del seu conco sonador Toni Pons.
Quin moment de Sant Bartomeu l’inspira sa glosa més polida?
Es primer toc mos imposa,
cantar s’himne és sentiment,
es replec té es punt plaent
i es jaleo val la cosa,
‘vellanes que mai fan nosa,
es detall des guarniment,
es toc de s’acabament,
s’aigua-ros, perfum de rosa…
I, així com tot se disposa,
sa festa dona entenent
que, entre tot, cada moment
és un mot per fer una glosa.
Ferreries és el poble més…
Som un poble cabalenc,
que té penes i alegries,
té virtuts i té manies,
té muntanya i qualque avenc,
i sa definició emprenc
sense caure en utopies:
es poble de Ferreries
és es més ferrerienc.
Diu que els ferreriencs són un poble molt solidari...
Ferro fred no hem de picar,
més tost, hem de fer el contrari,
que en el món és necessari
sebre-mos agermanar,
deu venir aquest tarannà
de tenir amunt s’escenari,
perquè ser-ne solidari
vol dir veure més enllà.
I es primer que va començar a ensenyar en llengua catalana.
Sa llengua no ha de ser guerra
dins sa nostra educació,
per explicar sa lliçó
no podem rompre sa gerra;
acompanyem sa guiterra
com ho fa es bon glosador,
que sempre fa sa cançó
amb sa llengua de la terra.
A Cala Galdana hi ha moltes gandules i para-sols...
Cala Galdana és sa vena
que fa vermells es pinyols,
p’ro estirar massa es llençols
destapa es peus de sa bena,
ell sa platja va tan plena
que ja no queden rodols,
d’hamaques i para-sols
n’hi ha més que granets d’arena.
Nit de glosat. S’havia de celebrar el dijous 15, el dia que el cel va caure damunt del cap dels menorquins. Es va traslladar al diumenge 18. Finalment, els glosadors van ser, des de l’esquerra a la fotografia: Vicenç Marí, Sergio Vinent, Maria Marquès, Pere Ramon Aguiló, Moisès Coll, autor de les gloses d’aquesta pàgina, i en Lluís Janer (sonador).
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Un mestre per a tots els glosadors!