Un estudi sobre el cranc blau a Menorca: d'espècie invasora a 'delicatessen'

El guardó es va lliurar ahir amb la presència del president de l’Ateneu, Jaume Verdaguer; Catalina Seguí Soloaga, en representació de la Fundació Asmar-Catalina Mercadal i Margarita Orfila, expresidenta de l’Ateneu de Maó, ambdues membres del jurat; i els dos investigadors.

Raül Triay, investigador postdoctoral a la Universitat de Las Palmas, va assegurar ahir que des de fa uns anys es coneix l’existència a Menorca dels crancs blaus que són originaris dels Estats Units, «hi ha una primera cita científica del 2019, però no sabem gaire cosa més. Actualment, hi ha poblacions més grosses, el podem trobar en altres indrets, per la qual cosa vam considerar que el seu estudi era una prioritat, jo com a expert en crancs invasors i Aina com a experta en badies somes i la fauna marina de Menorca».

Triay va assenyalar que als Estats Units hi ha pesqueres industrials i recreatives del cranc blau, essent considerat com a una delicatessen, tot i que no deixa de ser una espècie invasora i causa un impacte, tot i que en diferents indrets d’Espanya no és considerat espècie invasora precisament perquè té un interès pesquer, es pot considerar un recurs econòmic, però no s’ha avaluat quin és l’impacte que té l’espècie en el medi marí.

«El cranc blau és considerat un depredador i si féssim un símil d’una espècie de terra seria una serp, per exemple, no és un depredador gros ni una presa, per tant, afecta un nivell intermedi de la cadena atròfica i són capaços de fer canvis importants, a nivell estructural i canviar completament l’ecosistema», va assegurar.

Per la seva part, Aina Blanco-Magadán, tècnica investigadora de l’Obsam, va assegurar que la dieta del cranc blau és molt variada, tant d’altres crustacis, crancs, peixos, gran varietat de mol·luscs i fins i tot algues. Inclosa la seva presència pot arribar a canviar l’ecosistema, l’hàbitat i la comunitat que hi trobam amb espècies que són clau d’algues. També els pot arribar a afectar a zones que són molt sensibles com per exemple badies somes.

«El projecte és com una primera passa per saber com ho gestionam després, si anam a cegues no sabem cap on hem de tirar i les mesures que podríem aplicar. És com un estudi inicial per veure quants crancs hi ha, l’estat poblacional, quina és la seva mida, el sexe i a partir d’aquí fer altres estudis més endavant i proposar mesures de gestió», va afirmar, a més situar-los a la badia de Fornells, s’Albufera des Grau, el Prat de Son Bou i el torrent de Trebalúger.

Jurat

El jurat del II Premi de Recerca Ateneu de Maó-Fundació Asmar-Catalina Mercadal, ha estat format per Alfredo Pastor Boedmer, economista, exdirector de l’Institut de l’Empresa Familiar; Miguel Delibes de Castro, exdirector de l’Estació Biològica de Doñana; Damià Gomis Bosch, catedràtic de Físic de la Terra de la UIB; i Catalina Seguí Soloaga i Margarita Orfila.