Andreu Moll i García, guanyador d'AMIC Ficcions: «Era incrèdul davant la gran possibilitat de crear un relat»

Per què participarà en les proves cangur?

—Això ve de l’any passat, quan a la Consolació ja es feien aquest tipus de concursos. A jo sempre    m’havien anat molt bé les ciències i les matemàtiques, però des de 3r ESO, no sé per a quina raó vaig començar a tenir-les por. Idò, l’any passat m’hi vaig presentar, tal vegada pel fet de rompre amb aquest temor, o pel simple fet de provar cosa diferent i, per la meva sorpresa, vaig quedar en primer lloc. D’aquesta manera, enguany, hi he tornat a participar, on també he rebut la primera classificació. Considero aquests tipus d’exàmens un repte personal, divers i estimulant.

I a les olimpíades d’història?

—La principal motivació envers la meva participació en aquestes olimpíades va ser l’ajut i el suport del mestre. L’examen, que era tipus test, comptava amb 50 preguntes de la història del món contemporani. Moltes d’aquestes eren de resposta simple, però d’altres eren més concretes i enrevessades, s’havien de deduir pels coneixements obtinguts de la matèria.

Quan comença a aprendre sobre el passat de Menorca?

—Crec que la meva passió pel passat va ser deixondida pels meus avis, escoltant les històries de Ciutadella antiga. Sempre he estat molt curiós, el que va provocar que quan vaig tenir un bon maneig amb les noves tecnologies comencés a investigar pel meu compte, vídeo rere vídeo, història rere història.

Quan i com sorgeix la seva passió per l’escriptura?

—Quan era petit anava a dibuix i el darrer treball d’aquell curs era la creació d’un còmic. Era incrèdul davant la gran possibilitat de crear un relat. Més tard, quan vaig arribar a primària, vaig començar a descobrir el que era veritablement la literatura. Va ser en aquest punt quan vaig començar a dibuixar amb paraules els mons que m’imaginava, quan vaig començar a crear mapes i quan vaig començar a escriure.

D’on sorgeix la idea de «Crema’m, idò»?

—A partir d’un inici seleccionat prèviament que esmentava una bruixa, em vaig decantar per una narració més realista que succeís a la Menorca Britànica. Així, vaig haver-me de documentar i començar a escriure meticulosament. D’aquesta manera es va aconseguir una gran fidelitat històrica en un cercle d’acció entre Cas Baró i el convent de Santa Clara. Açò va esdevenir el primer premi de l’Illa.

Se sent identificat d’alguna manera amb la protagonista?

—Blanca d’Olivar i Sintes és un personatge el qual li ha tocat viure en una època que no li correspon en un lloc incomprensible. Penso que tothom s’ha sentit així alguna vegada.

Què vol fer quan acabi segon de batxillerat?

—Vull estudiar el doble grau de Dret i Relacions Internacionals a Barcelona, tot i que encara no sé a quina universitat. Aquesta carrera va molt orientada a moure’s dins les esferes d’organitzacions com pot ser la Unió Europea o l’ONU. He de dir que, pel que fa a la geopolítica i economia, són àmbits que em motiven en gran manera, tot i que la nota de tall és molt alta, exactament un 13,08.

Quin ensenyament voldria transmetre a algú que comença a escriure?

—Si tingués al meu costat a un «jo» més petit i hagués de dir-li cosa, li diria que es deixés d’inseguretats i d’embuts. Li diria que escrigui encara que pensi que les seves narracions no serveixen per a res. Li diria que es presenti a certàmens tot i que no vulgui. Li diria que contestés que sí a tot, fins i tot a ell mateix. Que es digui que sí. Que no es negui a viure per por.