De Ferreries al Mont Blanc: Puri Garcia participa a l'ultra trail més mítica del món

«Tenia moltes ganes de repetir aquesta carrera. Quan la vaig fer el 2017 em va agradar molt, sent de molt prestigi i reconeixement i on corren els millors atletes de ‘trail running’», ens admet, a l’hora de contar-nos el perquè d’acudir a la cita. «Córrer a Mont Blanc amb els millors atletes, a la Meca de l’especialitat, és el màxim per un ‘runner’ i només entres per sorteig», recorda, avançant que el seu objectiu era, «acabar la cursa i fer menys temps que el 2017. Ho vaig aconseguir, baixant una hora el meu temps anterior».

Puri Garcia, molt coneguda ja a Menorca dins aquest món de les carreres de trail, expressava aquest dilluns la seva satisfacció –de tornada a l’illa– després de ‘menjar-se’ el Mont Blanc. «Estic molt contenta, la veritat. A part del nervis, la pressió i la duresa de la prova, vaig aconseguir l’objectiu i gaudir-ne molt», assegurava, arribant a terres franceses amb respecte i alhora amb fermesa. «Em vaig sentir amb la pressió normal d’una carrera d’alt nivell i d’aquest prestigi; imposa molt córrer a Chamonix. Hi vaig anar amb moltes ganes, il·lusió i sí, sempre amb els dubtes de com anirà, però la planificació i logística de carrera van anar perfectes», exclamava.

Muntanyes dels Pirineus

Garcia va haver de bregar amb la duresa de la prova i amb les complexes condicions climatològiques que afegien èpica al seu desafiament personal. «Tens molts moments, sobretot complicats; els físics més o menys els pots superar però quan la ment et diu que no tira, tens un problema. Has de ser molt fort mentalment per superar-ho», explica, detallant ella com els deixa enrere. «Penses en les ganes i el privilegi que suposen ser allà en aquests moments durs, amb la gent que t’estima i et dona suport i sí, en el moment d’arribar a meta, un alè de felicitat immens, on se t’oblida tot el patiment», es sincera, Garcia. Malgrat la cruesa de la prova, enguany amb molts pocs corredors espanyols, ens diu aquesta ferrerienca que en aquesta carrera en concret no va tenir moments de pensar en abandonar, entre la soledat, pluja, vent i inclemències seguides. «Però en moltes altres sí (riu). Ets tu amb tu mateixa i açò a jo m’encanta, és un repte amb tu mateix, el teu cos i la teva ment. Quan superes aquests moments, et sents invencible», abundava segura. «Saps que no estàs sol, tens molta gent al darrere teu que forma part d’aquests reptes i bogeries i que sempre corre amb tu», diu, lloant als altres corredors, «exemplars i molt respectuosos a França».

Un exemple de superació aquesta catalana enamorada de l’illa que té molt clar a què l’ajuda personalment una prova com el Mont Blanc: «A superar-me cada dia més. A la vida personal et fa forta, valenta, lluitadora; i en el món professional, et dona prestigi, ganes de millorar, experiència i ganes de seguir lluitant per donar tot el millor», tanca, decidida a tornar-hi.