Joan Mascaró Taltavull: «La Farmàcia Llabrés és un exemple d'accessibilitat universal»

Quines són les seves funcions?

-L'atenció als visitants i la introducció del què trobaran. Culturalment, més de 100 anys d'història: els farmacèutics, el patrimoni modernista i el procés de restauració. Per la part social, coneixeran de més a prop la Fundació, i la importància que hi té l'accessibilitat universal com a eina de inclusió. També duc la gestió de reserves, entre altres.

Com s'organitza en les visites?

-És un espai reduït i requereix reserva prèvia amb 10-15 persones com a màxim. Com a persona sorda i usuari de la lectura labial, a l'hora d'atendre i sobretot, entendre, és evident que trobem una barrera de comunicació que pot sorprendre. Hi ha gent que s'esforça per fer-se entendre; vocalitzant i xerrant pausadament, i s'agraeix. Però cada llavi és un món i per més esforç que faci, segons amb qui no m'hi entenc. Per tant, disposem d'accessoris que permeten facilitar el diàleg com ara el bucle magnètic, emissora FM, transcriptor de veu a text, i a vegades tan simple com escriure a un paper. És una manera de conscienciar i sensibilitzar. Les visites descobreixen que la comunicació és possible amb un poc de voluntat i dedicació.

Què inclou la visita?

-Disposem d'un panell a l'entrada amb un codi QR, on poden descarregar la visita guiada en diferents idiomes. També audioguies, textos o un vídeo explicatiu, mapa hàptic (en relleu), Braille i audiodescripcions per als visitants amb discapacitat visual, ‘lectura fàcil' per als visitants amb discapacitat intel·lectual, subtitulacions i Llengua de Signes per als visitants amb discapacitat auditiva. A més a més, la visita l'acompanya de dues exposicions; sobre la restauració del patrimoni modernista i sobre la Fundació. Mostrem productes dels centres ocupacionals fets a mà, i merchandaising de la Farmàcia Llabrés elaborat per CEO Lligall Gràfic.

Deu tenir un bon calaix d'anècdotes...

-En podria contar moltes; tots la recorden com a una farmàcia molt fosca, del soroll peculiar de la caixa registradora o del ressò del terra de llenya, del caràcter de la senyora Nina o històries del seu fill Joan Ignasi, de la simpatia de les dependentes, de les vegades que venien a pesar-se a la bàscula o a posar-se les injeccions, dels infants que si no anaven agafats de la mà dels seus pares, no gosaven entrar. Anècdotes actuals:, més d'un ha vingut amb recepta per comprar medicaments creient que és una farmàcia i, ja que hi són, acaben visitant-la.

Què li va explicar al Rei i la Reina en la inauguració?

-La importància que té l'accessibilitat universal dins la cultura i a la societat en general, on hi ha un col·lectiu minoritari amb dificultats d'accés. I d'aquí, el nostre projecte i aposta ferma en convertir la Farmàcia Llabrés en una referència d'inclusió, tant per als visitants amb diversitat funcional com per al personal, que a més del patrimoni cultural, tothom pugui sentir-se integrat i gaudir de la visita.

Com veu el futur del seu lloc de feina?

-A més a més d'espai cultural i de visites, es disposa d'una sala multifuncional a la planta soterrani, on qualsevol entitat cultural i social pot realitzar activitats, tallers, conferències, formacions, exposicions, etc. De fet, ja s'han fet algunes xerrades del Col·legi de Farmacèutics de Menorca i de cirurgians. També hem entrat a la plataforma Apropa Cultura, per obrir més portes a nivell cultural, facilitar l'accés a persones amb risc d'exclusió social, amb pocs recursos econòmics o amb diversitat funcional, tant a les visites com a futures activitats, sempre 100 per cent inclusives.

S'estan superant les barreres arquitectòniques i comunicatives?

-Crec que l'accés a la comunicació, informació i/o orientació és igual d'important que l'accés físic. És cert que les barreres arquitectòniques s'estan superant, cada vegada els espais són més accessibles, ara bé últimament les barreres comunicatives han donat un salt de qualitat, gràcies a les noves tecnologies, a nous dissenys accessibles, nous recursos comunicatius o informatius impensables anys enrere. Una persona sorda que mai ha pogut telefonar, ara pot escriure missatges o fer videotrucades amb llengua de signes. El grau d'implicació de la societat per la vertadera inclusió avança lentament però avança, cada vegada hi ha més conscienciació.