El pregoner Toni Seguí dirigint-se al públic de Sant Lluís aquest divendres

El pregoner Toni Seguí dirigint-se al públic de Sant Lluís aquest divendres | Gemma Andreu

Sonia Marquès Camps27/08/22 3:59
TW
4

Presentat de forma jovial pels actors del grup de teatre Tornam a ser aquí, Toni Seguí i Seguí (Sant Lluís, 1962), investigador sociocultural, periodista d'«Es Diari» i director de la revista local «S'Auba», va cedir aquest divendres durant el seu pregó al Pla de sa Creu tot el protagonisme al poble, als seus 261 anys d'història, i als santlluïsers. «Gent feinera, valenta, emprenedora, amant del progrés i la tradició», va dir. Primer, per parlar dels orígens, en poder de França, de les primeres construccions o del pas dels britànics. Un relat amè de la història, per entendre, entre d'altres, el context que obligava a emigrar, i fent un repàs exhaustiu a la figura de Caterina Maria Cardona Fedelich, l'àvia materna de l'escriptor i Premi Nobel de Literatura Albert Camus, que a mitjans del segle XIX, amb la seva família, va partir de Sant Lluís a Alger per cercar un futur millor.

Noticias relacionadas
Cartel con el eslogan "próxima apertura" que presidía la carroza del desfile.

Una carroza de las fiestas dedicada a un prostíbulo lleva a Sant Lluís a pedir disculpas

Más noticias relacionadas

El retrat del poble antic va incloure destacar les feines de comares o les dides, citant noms de dones vinculades al poble i en una feina altruista, com Maria Ferrà Thomas. Ja en un àmbit més geogràfic, va citar Sant Lluís com una terra de vinyes, ceps i bon vi, i a personatges com Tomàs Sintes Orfila, en Tomàs des Vi, vinyòvol, qui a finals del segle XIX tenia vinyes per Binifadet i ses Barraques. També aquesta és «terra de molins», donat que prop de 200 anys els tres molins de Sant Lluís en funcionament van configurar una bella estampa del poble, i on la feina de moliner era molt important, convertint el blat en farina per fer el pa, o també molent civada i ordi, va precisar, al mateix temps que parlava dels oficis del camp i de la mar.

«Sant Lluís i els santlluïsers som el que som gràcies a dues persones que a finals del segle XIX i principi del XX van tenir una actuació decidida i fonamental», va dir Seguí, per parlar del procés de segregació municipal. Es referia a Joan Sintes Pons i a Pere Tudurí Vidal. El primer, instigador, amb la complicitat de Maó, de la independència de Sant Lluís, el 1904, després que 905 vesins dels 1.273 que hi havia majors de 23 anys es manifestessin a favor de la creació del nou consistori, que va tenir com a primer batle a Pere Tudurí. La història documentada de diferents personatges, els músics i mestres d'escola, o de l'evolució social que donava pas a la indústria del turisme, donaven fe d'una tasca de dedicació al poble, que es tradueix en 32 anys vinculat a la revista «S'Auba». Si bé, Toni Seguí no va xerrar d'ell, sinó de la finalitat de la publicació local per crear identitat, «que no ha variat en aquestes tres dècades: informar sobre la realitat més pròxima, acollir les opinions de la ciutadania i promoure la cultura pròpia». En el mateix exercici, va voler citar tots els col·laboradors, els antics i els actuals, i les seves seccions, fetes des de la passió. Avui són Niní Torres, Adolf Sintes, Anton Soler, Miquel À. Pons Olives, Juanjo Orfila, Guillem Pons i Maite Martínez, noms que acomiadaren un pregó que bé podria ser part d'un llibre sobre Sant Lluís. I per deixar palès, també aquí, la part professional de Seguí com a editor i autor de llibres sobre la història de Menorca i del seu poble.