Joan Camps, president durant 25 anys del Club Nàutic Fornells, va ser l'encarregat, en nom de l'entitat, de fer ahir, al Castell de Sant Antoni, el pregó de les festes; una història resumida d'ençà que es posà en marxa l'any 1966.
El batle, Francesc Ametller no va poder assistir. El regidor Jordi Pons va donar valor «a l'acte més simbòlic de les festes». Lali Garriga, regidora, presidenta de la Junta Local i caixera batlessa, va comentar que el bienni ha durat 4 anys i va demanar respecte cap als cavalls i cap a la festa.
L'orígen de l'entitat
El Club va néixer fruit de la necessitat de persones que tenien barca d'un pantalà per amarrar. Era la primera etapa, i recordà l'acord privat amb el restaurant Ses Salines, amb un viver de llagostes instal·lat a una de les petites cotxeries que feia servir el club.
El pati del Castell de Sant Antoni es va omplir anit de gent per participar en el pregó | Josep Bagur
La part esportiva va començar amb els cursos d'optimist d'estiu, tot i les mancances de les instal·lacions. És veritat que aquells primers anys varen tenir poca representació a nivell esportiu, però l'activitat va anar creixent, participant en competicions de Menorca. El gir esportiu significatiu, digué, el portà l'inici de windsurf, als anys 80. Aquí, el club va viure un moment important, amb la badia com un lloc molt adient per aquesta modalitat de vela. Als anys 90, ja destacava amb els seus esportistes. Un dels fets més rellevants fou el conveni per tenir un pantalà flotant al Port de Fornells, que comptà, per fer-se una realitat, amb l'aportació del capital dels socis.
Fites esportives
El 1991 destaca la creació del primer trofeu Gumersind Riera, específic del club i on s'ajunten cada setembre uns 100 regatistes de diferents modalitats. El 1993, per altra banda, es va fer la Copa d'Espanya de windsurf a Fornells, amb participants locals ben posicionats. Però el primer premi sonat va ser a Barcelona, amb la copa d'Espanya en categoria juvenil. El 2021, al mundial de raceboard o vela lleugera, de Fornells varen tenir un campió i un tercer lloc. El 2001 i el 2021 aconseguiren un bronze Bic Techno sub-17 a Estònia. I el 2003, la copa de campió d'Espanya Mistral juvenil. També són destacables els premis de 2018 i 2019, on un regatista del Club es va proclamar campió d'Espanya de Bic Techno 293, categoria sub-15. «Ens sorprendríem -va dir Joan Camps- si visitéssim clubs nàutics d'Espanya i d'arreu d'Europa de la quantitat de noms d'esportistes d'aquesta entitat, fotos i trofeus».
El club va anar fent-se gran, fins avui, que aglutina uns 300 socis, i una estructura fitxe de personal, que permet un funcionament i manteniment del club òptim, afirmà. Tot això també va ser possible gràcies al canvi radical que es produí l'any 2007, amb la concessió per 35 anys d'un pantalà a Ses Salines i la remodelació i ampliació de l'edifici del club, recordà. El projecte de l'edifici va incloure un recorregut per a persones amb problemes de mobilitat, fet del qual, digué, la junta està molt orgullosa, i que va ser votat per unanimitat, reiterà. «No es poden imaginar quants fillets i filletes amb problemes de mobilitat poden gaudir així de la mar»; amb aparcament adaptat i possibilitat d'anar amb cadira de rodes fins al pantalà. Des d'allà, explicà, amb un arnès, els monitors els col·loquen, amb ajut d'una grua, dins el barco. «I a navegar», emfatitzà Camps, tot agraint el dipòsit de dos vaixells del Consell per aquests casos.
Les alegries i les penes
Les instal·lacions millorades i adequades d'any en any han fet possible més de 3.000 cursos de vela. El president també va destacar la participació del club en el programa «Vine a navegar», per a centres educatius.
A la part de les anècdotes, va contar com en una edició del Gumersind Riera va entrar un dofí, i els més petits, pensant que era un tauró, van sortir ràpidament de la mar. O l'any que una màniga de vent els va fer retirar. Tot i que, per sort, tot allò va quedar amb un ensurt.
El ‘Gumersind Riera' va tenir un «any negre», per altra banda, quan Miquel Marquès, «en Quelet», durant més de 30 anys monitor de vela, va patir un accident cerebral, que va fer tenir un final de regata sense festes ni celebracions. «L'endemà, en Quelet se'n va anar al cel a cercar un altre mar», va dir, en la part més emotiva segurament d'aquest pregó. En record seu, aquest club disposa d'una escultura i d'un campionat que també dur el seu nom, a més d'un trofeu especial dins el mateix campionat Gumersind Riera.
Joan Camps va tenir un record especial per a totes les persones que han format part del club, «que s'ho han estimat». I afegí: «quan un fa les coses amb amor és més fàcil i bo de dur».
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Una entidad ejemplar, felicidades