Joan Bibiloni: "Malgrat tants anys de carrera, la meva il·lusió pel teatre s'ha accentuat"

Fitxa
Produccions de Ferro presenta a Menorca el muntatge "Vis a vis a Hawaii". Una comèdia de José Luis Alonso de Santos dirigida per Paco León i protagonitzada pel veterà actor mallorquí Joan Bibiloni. Serà els propers dies 16 i 17 d'abril al teatre de l'Orfeó Maonès. "Un home tancat per error a la presó espera una visita: el seu advocat li envia una senyora de la vida, fent-la passar per la seva dona, per proporcionar-li una estona de plaer...". Al repartiment, Joan Bibiloni, Lina Mira, Toni Gomila i Frederic Bibiloni.

Pare i fill comparteixen escenari a "Vis a vis a Hawaii", i la saga continua...

Sí. El meu fill, Frederic, està a punt d'acabar a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB) i en aquesta obra participa amb un petit paper i com a ajudant de direcció. Tenc moltes ganes de fer projectes de major envergadura amb ell. Fa molts anys que forma part del teatre, ho ha mamat des de ben petit, encara que va estudiar Químiques sempre ha estat capficat al món de l'escena. Sap esmicar molt bé el teatre, té molt de criteri, i per a jo és la meva mà dreta i esquerra (riu), tot plegat és fantàstic.

Quan se li encén a vostè la llum pel teatre?

Vaig començar a fer teatre al col·legi els Teatins de Palma, quan tenia 13 ó 14 anys. Però ja esteia en contacte amb l'escena molt abans perquè vaig tenir la sort de que un conco meu era l'encarregat del que en aquell temps es deia guarda-roba del Teatre Principal i Líric de Palma. Llavors, aquell espai era com una espècie de magatzem a on hi havia qualsevol element escènic complementari que necessitaven les companyies per fer els seus muntatges. Des d'un casc romà fins a una ploma d'estruç. Amb tan sols 8 anys jo anava molt per allà, em semblava sensacional i vaig tenir l'oportunitat de veure a tots aquells actors famosos com Rafael Ribelles, entre d'altres. Amb el temps, el 1966, vaig entrar a un grup d'afeccionats i després a Artis, la primera companyia professional de teatre a Mallorca. Ingressar a Artis era el pas màxim que podies fer a Mallorca com a actor. A l'època no existia ni l'ESADIB, ni cap tipus d'escola reglada acadèmicament per a actors. Però la nostra avantatge era que rodàvem de poble en poble i en 3 mesos d'estiu fèiem entre 50 i 60 funcions, quelcom que actualment és impensable. I ja des d'aquí vaig donar el pas cap a la Companyia Xesc Forteza.

Com recorda al seu "mestre", Xesc Forteza?

Llavors ell era el futur del teatre. Amb en Xesc Forteza fèiem temporades molt llargues a Palma, entre 2 i 3 mesos amb 2 funcions diàries. Avui tot açò és inconcebible. Així mateix, a Palma amb "Vis a vis a Hawaii", férem 21 dies, tot un èxit. Xesc Forteza era un home de teatre que dominava tot el món de l'escena, era actor, director, empresari i dissenyava els decorats, ho feia tot, i a més a més ho feia bé.

Per què hauríem d'anar a veure "Vis a vis a Hawaii"?
En primer lloc perquè el seu autor és d'un dels millors dramaturgs del segle XX. José Luis Alonso de Santos ha escrit obres tan conegudes com "Bajarse al moro", "La estanquera de Vallecas" o "Pares y nines". A més, ha estat fins fa poc director del Teatro Libre de Madrid i és catedràtic d'escriptura dramàtica a la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid. I en segon lloc, perquè es tracta d'una comèdia.

La comèdia és la base de tot.

Sempre he cregut que al drama tot és més fals. És una llàstima que cada vegada es tenguin més prejudicis per la comèdia, fins i tot dins l'ambient teatral no té un bon cartell. "Vis a vis a Hawaii" és una comèdia clàssica amb un text molt ben escrit i amb un ritme esplèndid a càrrec del director Paco León. Durant una hora i mitja el públic només riu.

Després de tants anys de trajectòria que és el que encara l'enganxa a l'escena?

Mantenir la meva il·lusió pel teatre, una il·lusió que amb els anys entost de minvar se m'ha anat accentuant i això fa que cada vegada tengui més ganes per actuar, fins que em pegui un patatús… La veritat és que entre teatre i "tele" duc un ritme de bojos.A la petita pantalla se'l coneix per la sèrie d'IB3 "Llàgrima de Sang".

Deuen de ser unes jornades frenètiques de gravació…

Sí. Surt de ca meva a les sis del matí i torno a les set del capvespre i després em poso a estudiar el guió d'ensoldemà. Tot això de dilluns a divendres, i els caps de setmana tenc teatre. Però si tens il·lusions per les coses que t'agraden has d'apostar, sempre ho he fet així. M'agrada molt estar damunt l'escenari i tot el romanticisme que comporta el teatre. Encara que darrerament em fa molta ràbia no poder fer determinats papers per l'edat i als que ja he hagut de dir que no. Són obres que sé que mai més podré fer però que li passaré al meu fill, li faré un traspàs sense cobrar… (riu)

I el que diuen de que avui qualsevol pot fer televisió, és un mite?

Sí, perquè al igual que al teatre, has d'estar molt posat i tenir determinades aptituds. Encara que no ho sembli la "tele" també te l'has de prendre en serio. Clar que al final el que sempre juga és el talent de cada persona.Tornant al teatre, el seu personatge de "Vis a vis", passa molta pena?Sí, clar. Imagina't està tancat a la presó i la seva dona ja no vol saber res més d'ell, així que el seu advocat li envia a una dona de la vida per a fer un "vis a vis"… i a partir d'aquí ja no puc contar res més…, però vos assegur que és molt divertit!

Per la seva experiència, avui es fa millor o pitjor teatre que abans?
Avui es fa la mateixa qualitat que abans, sols que el teatre ha canviat en el sentit que els actors estan molt més preparats però hi ha que pensar que no tot és ritme i direcció, crec que de vegades les actuacions són massa tècniques. Actualment, el teatre es deixa endur per tot lo nou i s'oblida una mica l'essència. A força de voler que tot sigui tan natural, els actors perden en intensitat.

Teatralment, a nivell de producció, ara s'arrisca menys?

Sí, el tema econòmic està condicionant molt al teatre. Tothom espera una subvenció i ningú s'arrisca. Avui has de lluitar contra els programadors. El problema és que amb el temps tot s'ha polititzat i els ajuntaments han acostumat al públic a veure obres a un preu d'entrada baix o, fins i tot, gratis i açò va en detriment del teatre. Així i tot, jo continuaré arriscant-me.