"Pintar és una necessitat vital"

Raquel Marqués
Ferreries

Quin és el nexe comú de l'obra que presenta a partir del proper dia 7 a la galeria Xibau Punt d'Art de Ferreries?
El nexe d'unió de totes les obres són les finestres obertes, és estiu, fa calor i té que córrer l'aire. Així també s'estableix una doble lectura a cada quadre, el primer pla, i els diferents paisatges que es veuen a través d'aquestes finestres obertes.

La col·lecció torna a evocar l'estiu. Ivan Triay no viu l'hivern?
I tant que el visc... però, per sort o per desgràcia, lluny de sa roqueta. Ara ja fa 19 anys que estic fora, només venc a l'estiu... es podria dir que els records que tenc de l'hivern menorquí cada vegada són més llunyans.

Quina és la influència del disseny i el còmic a la seva pintura?
No tenc una formació acadèmica específica en Belles Arts. Vaig estudiar Disseny Gràfic i supòs que poc o molt, això ha influït a la meva obra. Lo del còmic també podria ser ja que vaig créixer "devorant" Tintins i Astérix, i més endavant Víboras i Totems...

Lo seu és naïf o pop-art?
La veritat és que no tinc ni idea... tampoc m'he plantejat en cap moment què és el que estic fent. Jo pinto el que em surt, supòs que tinc un estil propi, però no sabria definir-lo.

Com ha evolucionat la seva obra en el darrer any?
En el darrer any, no gaire... ara, en els últims anys sí que he evolucionat bastant, i menys mal que ho he fet. Crec que això de pintar és estar en constant evolució, provant coses noves i deixant-se influir per tot el que ens envolta.

Com casa que l'autor d'una pintura tan fresca i romàntica sigui fan de Metallica?
No té res a veure una cosa amb l'altra... molt abans de començar en això de la pintura ja m'agradava Metallica... simplement hi ha coses a la vida que canvien i d'altres no. El meu gust musical pel millor grup de la història segueix igual de viu que quan tenia 17 ó 18 anys. Evidentment no només escolto Metallica, m'agrada molt la música, i escolto des d'òpera, fins a jazz, passant per coses més tecno, o inclús folk, en aquest sentit, crec que som bastant eclèctic.

Com aconsegueix captar l'essència de Menorca des de la distància?
És un tema d'enyorament... com ja he comentat fa 19 anys que visc a Barcelona i només venc a Menorca a passar petites temporadetes, però aquestes petites temporades em serveixen per endur-me una gran quantitat de records i sensacions, que són les que després, intento plasmar en els meus quadres. Evidentment, no només pinto de memòria, també trec idees de llibres o de fotos que faig jo mateix o també de petits esbossos que faig en una llibreta o en un tros de paper.

La pintura és una teràpia?
Més que una teràpia, és una necessitat vital. Quan fa molta estona que no agafo els pinzells m'agafa cosa. Per exemple, ara estaré un mes de vacances, però segur que en qualque moment acabaré agafant un llapis i una llibreta i començaré a fer gargots...

És dels qui treballa imposant-se una disciplina diària?
Ho intento, però amb dos fillets petits per casa és bastant difícil... així i tot intento dedicar unes hores al dia a la pintura, hi ha dies que són més i dies que són menys... què hi farem!

Comenti la notícia: "La Fundación Thyssen obre les portes a El sueño de David, de Sam Taylor-Wood (Londres, 1967), un vídeo que mostra al futbolista David Beckham durant una siesta de 67 minuts".
M'importa un pito en David Beckham i el seu xubec de 67 minuts... crec que amb això està tot dit, no?.... Per cert quina sort poder fer un xubec de 67 minuts... Qui pogués!!!!

Inauguració de l'obra d'Ivan Triay a la galeria Xibau.
www.xibau.com