"L'art no pot plantejar-se sense la lluita i la implicació personal"

Raquel Marqués
Cala Galdana

FITXA
SomTónia Coll, vaig néixer aFerreries l'any 1965. Somdoctora en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i professora a la Facultat de Belles Arts del mateix centre des de fa 26 anys. Visc a la Ciutat Comtal des de mitjans dels anys vuitanta.De Menorca enyoro el paisatge i la intensitat de la natura. De Barcelona el que més m'agrada és la diversitat que té (a tan sols dues passes pots gaudir de mar i muntanya) i, sobretot, veure que és una ciutat a on tot és possible; tot el contrari de quan creixes a l'Illa.A Barcelona descobreixes que si aquí eres un bitxo rar, allà n'hi ha molts més com tu.

Per què "La mar en flames"?
Escollint aquest títol per al curs que impartiré a l'Hort de Sant Patrici he volgut expressar una imatge potent. La mar en flames és quelcom explosiu i impactant, el mateix fet que s'està produint actualment a l'art contemporani caracteritzat per una gran diversitat. La mar en flames representa els contraris, l'aigua i el foc. Totes aquestes maneres de fer art generen alhora confusió i efervescència. L'art té la qualitat de què tot es pot fusionar, oposadament a la rigidesa de les avantguardes del segle XX.

Quins temes tractarà?
En primer lloc, oferiré una ampla visió del context artístic explicant què significa fer art en aquests moments, què significa ser artista i a què deim avui obra d'art. Parlaré dels diferents llenguatges d'expressió i de la percepció de la cultura visual, una percepció que arran de la societat en què vivim ha tendit a la complexitat; estem constantment exposats a les imatges, i açò influeix inevitablement tota la producció artística.

La realitat canviant l'afecta...
Sí, l'art es nodreix de tota la realitat quotidiana. Per exemple, abans l'art a càrrec de dones representava la història tràgica de la negació de l'artista per part de la societat. I ara, per primera vegada a la Història, ja es pot establir una breu però sòlida via de referència de dones artistes que poden ser un mirall important per a les noves generacions de dones. Durant un temps a l'art no varem disposar de referents femenins, fins i tot jo he hagut de sentir allò de "pintes com un home", quelcom que llavors es deia per lloar la teva obra. En aquest sentit, al curs faré menció de referents com Frida Kahlo, Kiki Smith, Nancy Spero...

A quin públic va dirigit el curs?
Va dirigit als aficionats a l'art, però especialment als alumnes i als artistes. Espero que venguin creadors per a poder posar en pràctica el que feim a la facultat que és el comentari d'una obra pròpia per generar debat.

Com valora la seva evolució com a creadora?
És un camí de diferents etapes. A l'època de formació ets com una esponja, beus de totes les fonts i vius el moment. En el meu cas, em va estimular i em va obrir molt mentalment. Després amb els anys te n'adones que l'artista ha de fer un procés d'interiorització, s'ha de enfrontar als seus fantasmes, bussejar en les seves ferides... I amb el temps ets conscient del que costa entrar dins un mateix.

La docència li ha obert una nova perspectiva creativa?
Sí, se'ns dubte. Sempre reps molt. Estàs constantment al dia, però no a través dels mitjans o de les exposicions que es programen sinó a través de totes les generacions d'alumnes que passen any rere any, açò fa que estiguis més fresc i obert. Encara que jo separo el meu estudi de la facultat; és molt important el contacte directe amb l'obra i la persona.

Quins materials li donen més força per crear?
Considero la pintura d'un potencial increïble, fer quelcom del no-res, de l'espai d'un llenç en blanc és fascinant. Però tot açò ho faig des d'una llibertat absoluta independentment dels materials emprats, ja siguin millors o pitjors, el més important és el que dius i no com ho dius. Adequar la tècnica i el suport al que vols dir és molt important. En aquest sentit, reconec que m'agrada tot el que ja de per si duen implícit els objectes, res és neutre i trobo molt interessant partir d'aquesta base. Tot és vàlid, des del material més rústic fins a l'últim crit en tecnologia.

Malgrat viure a Barcelona, quins projectes té a Menorca?
Un dels que estic més entusiasmada és una gran intervenció que tenc previst fer a La Mola. Segurament serà el proper estiu i serà una exposició que es completarà amb els textos de Joan Pons. Aquest lloc em fascina, estic molt iŀlusionada amb aquest projecte. Però molt abans, estic immersa en les iŀlustracions de la reedició de "Remant cap al sol" (Moll) de Joan Pons; participo a la coŀlectiva de Binifadet i a l'agost formaré part d'una altra coŀlectiva a La Mola. També espero presentar algunes de les meves obres a la galeria Xibau de Ferreries amb motiu del curs a Sant Patrici per tal d'explicar el meu procés creatiu a tots els assistents.

Com a autora del llibre "Miquel Barceló, insularitat i creació", què en pensa de tota la polèmica que hi va haver al voltant de la cúpula de la ONU?
L'art ha de ser sempre lúcid cap a la realitat que vius i un autor no pot cedir a la voluntat aliena i molt menys a la del poder. Aquesta fou una cúpula manada pel poder i crec que a Barceló li varen mancar certes dosis de desobediència, ha fet una obra bastant autocomplaent; a més les explicacions posteriors s'han fonamentat massa en quantitats, en quants quilos de pintura va emprar, quantes hores va invertir... i a jo tot açò què vols que et digui, em resulta tan masculí i sincerament no m'interessa a nivell artístic. Em sembla que Barceló tenia moltes més coses a dir.

Quant de mentida hi ha a l'art?
Molta, però el problema de l'art és que es veu com a art coses que només són negocis. La gent que té doblers i que vol invertir, i que ho fa en art, fa possible tot açò, tot aquest circuit... De dir el que és i no és art, s'encarrega el temps. L'art que no és bo, no és art. Però el fet és que hi ha una espècie de consens molt pervers entre els galeristes, els comissaris i els directors de museus que juguen a revaloritzar determinats autors, com és el cas de Jeff Koons que va exposar al terrat del Metropolitan Museum of Art de Nova York (MOMA) sota l'etiquetatge de ser el primer artista que va mostrar la seva obra allà dalt. Són coses com aquestes les que fan pujar encara més l'obra de l'autor. De fet, són les subhastes les que reflecteixen els alts i baixos econòmics d'un país. Si hi ha doblers s'invertirà en art nacional i semblarà que la creació que es fa en aquell indret és la millor del món. En realitat el que fan és aprofitar-se d'un bé fràgil com és l'art. Una cosa és l'art i l'altra el mercat de l'art. Jo pertenesc a un món que sempre xerra amb criteris artístics i no mercantils.

L'art sols és qüestió de llibertat?
L'art és una gran llibertat, quan més llibertat tens més possibilitats tens de ser tu, de dir allò que només pots dir tu, de treure aquest fet individual que tots duim dins. Transmetre el que vivim és quelcom personal, intransferible i únic. Una de les característiques de l'art és la capacitat de fer universal el que és únic, innovador i irrepetible. Quan es xerra del més íntim s'arriba a l'universal perquè l'humà és el més comú.

L'art s'amplia o progressa?
El progrés pertany a l'àmbit de la ciència i no a l'art. La ciència avança a partir del reconeixement dels errors dels altres. A l'art mai diràs si és millor Picasso, Leonardo da Vinci, Pollock o Caravaggio. L'art no pot ni millorar ni progressar perquè és únic i intransferible i, a diferència de la ciència, escapa a les lleis humanes. Una de les coses que més em fascina de l'art és que a cada època es recuperen artistes, és un procés cíclic que va en funció dels interessos de la societat del moment, és un desordre aparent però que en realitat té un gran ordre intern. L'art planteja preguntes constantment en tots els sentits.

Es pot ser un bon pintor sense formació acadèmica?
Tot és possible, però no hi ha cap artista reconegut internacionalment sense formació. És més, és molt habitual que els artistes més valorats es dediquin també a la docència de l'art, com Peter Halley. És molt difícil entrar al mercat internacional de l'art sense tenir una gran formació. L'art no pot plantejar-se sense la lluita i la implicació personal.

Veu l'art com a motor per a canviar les coses?
Jo no penso en canviar res. Ja ho diuen, qui espera es desespera. És com pensar que pots canviar la persona amb la que convius, és un error. Quan et fas artista ho fas per millorar la teva vida, la teva relació amb les coses, però no per canviar el que hi ha i menys actualment que, de vegades, dóna la sensació que no hi ha relació directe amb la societat. L'art en general no canvia les coses però se'm fa impossible imaginar un món sense art.

"La mar en flames". Taller de creació artística a l'Hort de Sant Patrici entre els dies 13 al 19 de juliol.
Organitza Art's Associació per a les Arts a Ferreries.
artsferreries@yahoo.es