Benvinguts incrèduls! El Rei del Pop ens ha deixat... però, potser a mode d'homenatge, ens ha deixat per a la posteritat una de les cançons més emblemàtiques de la història del cinema... Justet, però tot té una explicació... John Landis va ser un director innovador als 80; va canviar el rostre de la indústria del vídeo musical pop, a més de ser mestre de culte de les comèdies anomenades knock-about i del gènere de terror. Amb els Blues Brothers i 'Granujas a todo ritmo' (1980), que ja vaig esmentar la setmana passada, es va iniciar en la temàtica musical i amb 'Un Hombre Lobo Americano en Londres' (1981) va fer un gir total a la concepció del gènere licantròpic... L'aparició del videoclip 'Thriller' (1983) va suposar l'inici de la llegenda de Michael Jackson que, tot i la seva desaparició el passat 25 de juny, segueix vigent, tal vegada amb més força que mai...
Landis va crear una autèntica revolució en el concepte del videoclip amb 'Thriller'... Apropant-se al cinema des d'un prisma absolutament novedós, l'entremaliat doble joc entre realitat i ficció va suposar, més que una simple coreografia d'habitual tall propagandístic, un genial curtmetratge musical. Jackson tornaria a fer projectes en format de videoclip d'enormes dimensions artístiques (al costat de gent com Scorsese, Coppola o, de nou, Landis), però 'Thriller' ha quedat per a la història com a una autèntica obra mestra del art musical i cinematogràfic...
Jackson es va estrenar al setè art amb 'The Wiz' (1978), una (diguem-ne) curiosa versió de l'explotadíssima 'El Mago de Oz', dirigida per Sidney Lumet (sense cap mena de dubte una de les feines més insòlites d'aquest hàbil artesà) i protagonitzada per Diana Ross, fent de Dorothy, i Richard Pryor com a mag. La idea de convertir Nova York en el país d'Oz mitjançant la combinació de decorats realistes amb escenografies fantàstiques es va quedar en no-res i va ser un fracàs absolut, tot i l'espantaocells Michael... L'experiment 'Captain Eo' al 1986 (20 minutets de música i fantasia dirigits per Francis Ford Coppola), el pseudo-recopilatori 'Moonwalker' (1988) i 'Ghosts' (1997), un curtmetratge dirigit pel mestre dels F/X Stan Winston, amb un toc fantàstic de terror (més adient amb la tètrica personalitat de Michael a la vorera dels 40 tacos), són altres aproximacions al cinema d'aquesta gran personalitat artística que sempre ens enlluernarà, com tots els estels del cel quan moren...
Tornem al meolluss... He rebut una genial 'hit-list' cinematogràfica d'en Juan, alter ego de nuestro-amigo-y-vecino Johnny Mora... D'entre l'enorme varietat d'estils i l'evident concepció del llenguatge cinematogràfic i musical, vull apuntar quatre notes: a) a 'La Boda de mi mejor amigo' (P.J. Hogan, 1998) tot és destacable, des d'Ani Di Franco fins a Mary Chapin, però la versió de 'I say a little prayer' de tot el repartiment al dinar del restaurant és tota una declaració de principis de comèdia cinematogràfica; b) en Juan envia un segon e-mail corregint que la gran cançó del 'Saturday Night Fever' de John Badham és realment 'Staying Alive'... queda dit; c) l'èxit de 'Love is All Around' de Wet Wet Wet a 'Cuatro Bodas y un Funeral' (Mike Newell, 1992) va propiciar l'argument d'una altra pel·lícula amb Hugh Grant: a 'About a Boy' (Chris Weitz, 2002), Will (Grant) és un solter d'or, guapo i ric... gràcies als drets d'autor de la cançó dels Wet Wet Wet!! Cinema dins cinema? Oportunisme? Homenatge?...; i d) el meu aplaudiment personal a 'A Whiter Shade of pale' de Procol Harum a l'episodi de Martin Scorsese de 'Historias de Nueva York' (1989). A 'Apuntes al Natural' el pintor Lionel Dobie (Nick Nolte) ens regala algunes escenes de creació pictòrica realment fascinants... el millor de la pel·lícula... Nolte, empastifat de pinzells i colors mil mentre li cauen les ulleres... l'agudesa del orgue dels Procol... problemes d'inspiració?... Brutaaal!!
Per a acabar, vaig portar aquesta particular enquesta al Nou Bar de Maó i, d'entre alguns habituals parroquians, vaig extreure una sèrie d'apunts. En primer lloc, l'esperpèntica utilització del 'Singing in the rain' a 'A Clockwork Orange' (Stanley Kubrick, 1971)... Kubrick sempre va ser una personalitat cinematogràfica i musicalment eclèctica...; entranyable i valenta l'enorme riquesa i la potència folklòrica del repertori popular de 'Ay, Carmela' (Carlos Saura, 1991); òbviament no podia faltar Pedro Almodóvar i tot el mosaic musical que ha sigut una personalíssima 'veu en off' als seus films... des del 'Cucurrucucú Paloma' de Caetano Veloso fins al 'Quizás quizás quizás' de Sara Montiel... jo em quedo, sense dubtar, amb el 'Lo Dudo' de Los Panchos 'interpretat per Antonio Banderas a 'La Ley del Deseo' o també amb la versió de 'Volver' de la nostra Estrella Morente a la pel·lícula de mateix títol... 'Piensa en mí' de Luz Casal fa honors de si mateixa i es reivindica com una de les grans cançons-Almodovar... El 'Danny Boy' de 'Miller's Crossing' (Coen Brothers, 1991), el 'Eye of the Tiger' de Rocky (John G. Avildsen, 1976) o el 'I've Got You, Babe' de Bono & Cher a 'Groudhog Day' (Harlold Ramis, 1994) també van entrar a debat... Moltes gràcies, Joan i companyia...
Fins aquí nois! Aquest interesantíssim projecte per a buscar la cançó de les nostres vides de cinema m'ha portat a una extenuació fabulosa... i a una conclusió fantàstica! Cadascú de nosaltres guarda, al rerefons més amagat del seu cor de pel·lícula, una melodia que li provoca calfreds i emocions, més enllà del cinema i la música en si mateixes... Aquests culturàlies han ofert el seu particular homenatge a la cançó i a l'estreta relació que manté, des de quasi sempre, amb el romanticisme del fotograma... També, de retruc, ens hem acomiadat del gran monstre del pop, del 'black or white' Michael Jackson... Pròximament torna a tocar obituari... i és que la de Jackson no és l'única flama que s'ha apagat, desgraciadament... Fins a la setmana que ve, incrèduls!
(Evidentment m'aixeco i me'n vaig, feliç i content, com un passerell, cantant i bufant els famosos xiulets d'aquella 'Brian's Life' dels Monthy Phyton... i així... donant saltets d'alegria... pimpam... pimpam... bumpa... bumpa... he... he... he...).
culturalia@menorca.info
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.