El llegat de mestre Carreras

El camí més net per a captar la sensibilitat d'un músic és de la mà d'un altra músic. Mestre Bartomeu Carreras Llam­bias (Alaior, 1899-Ciutadella, 1971) fou un prolífic compositor que deixà a l'Illa un important llegat musical. Peces tan populars com la santjoanera "Alfons III" o "Comodín II" continuen avui sonant amb força. També durant la Setmana Santa s'interpreten algunes de las marxes fúnebres que va composar com per exemple, "Amargura". Una vida i obra extensa i intensa que han inspirat el jove trompetista ciutadellenc Vicent Garcia Taltavull a l'hora de desenvolupar l'eix principal del seu treball de final de carrera.

Durant un any Garcia ha catalogat i digitalitzat la producció de mestre Carreras, una de les persones que més feina va fer per la música durant el segle XX a Menorca. La seva principal font ha estat l'arxiu privat dels germans Carreras, del que, des d'un primer moment, Garcia va tenir disponibilitat gràcies al contacte amb el fill major de mestre Carreras, Francesc Carreras Jaume. "Tota la meva feina es basa en un bon grapat de partitures manuscrites, un material ben conservat per la família, ordenat per mides de papers però del que hi mancava una classificació més acurada", comenta. En aquest sentit, Garcia va aconseguir passar a imatge digital un total de 344 obres de gran valor sentimental i testimonial, veritables joies de la composició escrites a mà i, en ocasions, fins i tot acompanyades per lletres. Mestre Carreras fou fill de Francesc Carreras, mestre de l'escola pública de música d'Alaior i organista de Santa Eulàlia. "La seva vida fou espectacular i els amants de la música reconeixem l'interès de la seva herència", senyala el trompetista mentre explica com el 1939 el tancaren a la Mola per qüestions polítiques i que no fou fins 1946 -després de 3 anys més a la Model de Barcelona- quan tornà de nou a Ciutadella.

Mestre Carreras fou compositor, director, tocava el piano, el violí, la flauta, el bombardí... El creador de la popular "Menorca, siempre Menorca" -tema que aconseguí el tercer premi de la primera edició del Festival de la Canción Menorquina-, visqué el fet musical sense pausa.

Durant la seva trajectòria experimentà diversos gèneres i composà per a diferents societats com el Casino 17 de Gener; "La Violeta", una estudiantina que hi havia a Cas General; o el Cercle Artístic. En aquest darrer hi va estar molt involucrat, fou director de l'Orquestrina de Ciutadella encarregada dels balls al Born i impulsor de l'Estudiantina i de la Banda Popular, avui coneguda com a Banda Municipal de Música de Ciutadella. "La seva primera peça datada de la que es té constància és la masurca "La Unión" de 1915", diu Garcia, qui lloa la tasca d'un valent que en aquells temps va viure de i per la música.