09/02/10 0:00
TW
0

Llucia Pons
Maó

Per a Jordi Escandell, la fotografia ha marcat l'estil de la seva vida. Autodidacte, va endinsar-se en aquest món amb dotze anys quan el seu pare li va regalar una Pentax MEsuper i li va ensenyar a "caçar" les imatges dels ocells amb ella. Just sortia de l'escola, la seva dedicació es centrava en llegir publicacions que l'il·lustraven sobre la tècnica fotogràfica. Amb tan sols vint-i-sis anys, Jordi Escandell ha assolit una trajectòria professional com a fotògraf que ha vist reconeguda amb la publicació de les seves fotografies a mitjans de reconegut nom com "La Vanguardia", "National Geogra­phic", "Vogue" o "Elle".

Jordi es declara fotògraf d'ofici; "m'identific amb la funcionalitat de la fotografia més que no amb la d'un artista que pot ser coses molt distants a l'ofici". Des de fa un temps juga a distintes bandes, és fotògraf d'editorial i de publicitat però paral·lelament desenvolupa un treball personal fruit dels seus viatges. Escandell és un viatger inquiet que es deixa endur i cerca a la vegada les imatges que ha concebut en la seva imaginació. Quan les troba les reconstrueix i els resultats són simplement excel·lents. Algunes són instantànies com l'autoretrat de Namíbia. "Jo mateix vaig al·lucinar", conta, "eren un grup de fillets que me tocaven la pell perquè som blanc i també els cabells perquè els tenc llisos", no s'ho esperava però com a bon fotògraf tenia la càmera a mà.

Àfrica ha estat un dels indrets als que ha viatjat tot cercant altres naturaleses distintes a les que ha viscut. La natura és el camp on Escandell es sent a gust i va realitzar 4.200 quilòmetres amb un vell Volkswagen fins arribar a Kalahari per estar a prop dels bosquimans, els habitants més antics del planeta. Allà hi va trobar la puresa que valora de la naturalesa i unes imatges que immortalitzaren una parella de caçadors-recolectors i la seva néta que després de menjar fruits d'un arbust va posar espontàniament davant un vell baobab. L'estètica és el que el fotògraf cerca en el seu treball, concep la fotografia des de la càmera, "m'agrada que les fotos surtin allà on les faig", gens amant del retoc digital.

Jordi Escandell domina la tècnica fotogràfica, la digital també i tot i que diu que no li agrada que li facin elegir, sent una especial predilecció per les càmeres antigues de fa vint o trenta anys. Maneja quinze càmeres distintes i treballa gairebé sempre amb pel·lícula de 35 mm o 6x6. Revela el blanc i negre al seu laboratori i el color li fan a fora, "el no veure la imatge quan dispares té gracia, després és com un regal". El so de la càmera, la textura que transmet la pel·lícula a la fotografia, el pes i el tacte de la càmera són consideracions que Escandell valora com a fotògraf.

Es mou en distintes temàtiques. Actualment té encetada una línia interessant que parteix del concepte de l'home com a salvatge. D'aquí la imatge que va captar als Alps quan un company va posar nu per a ell bevent com un animal.
També Menorca és l'escenari del seu art. Una sèrie de fotos subaquàtiques robades mostren l'Escandell intrèpid que capta el gest en el medi.
Aquestes fotografies, més altres realitzades a la Península, es poden veure en l'exposició "Diarios de viaje" a la galeria Kroma fins al 15 de juliol.