"Put the blame on mame, boys... put the blame on mame..."

Benvinguts incrèduls! Resulta curiós que una cançó que comença la seva lletra fent al·lusió al terratrèmol de San Francisco de 1906, provoqués un altre cataclisme: el de veure Rita Hayworth en la plenitud de la seva eufòria carnal. Per despullar-se d'un guant va rebre dues bufetades (una, conegudíssima, de Glenn Ford; l'altre, de la censura espanyola). Però això va mitificar aquesta cançó que, potser d'una altra manera, hagués passat inadvertida. Com aquesta hi ha moltes cançons que formen part del nostre col·lectiu cultural cinematogràfic i, ara que arriba l'estiu, m'ha fet proposar-vos una idea: un repàs d'alguns temes musicals mítics de la història del cinema. Això vindrà a ser com buscar la cançó de l'estiu, però apropant-nos més a l'àmbit fílmic que sempre envolta aquesta secció. Incrèduls, necessito la vostra ajuda! Envieu-me els vostres suggeriments... digueu-me quina és la cançó de la vostra vida cinematogràfica... please... please...

Anita Ellis va ser la qui realment va cantar el famós tema de 'Gilda' (Charles Vidor, 1946). Però que la Rita, la Madregilda, no sabés cantar no la condemna a més castanyes. Qui sí va posar la seva veu i la seva presència a 'El Ángel Azul' (Josef Von Sternberg, 1930) va ser Marlene Dietrich amb la pícara cançó cabaretera 'Ich bin die fesche Lola'. Autèntica peça única del romanticisme fou, la provocativa mirada de Lili Marlene segueix fent estralls avui en dia. Més innocent però igual de recordada és una de les cançons més famoses de tots els temps: 'Over the Rainbow', interpretada per la Dorothy de 'El Mago de Oz' (Victor Fleming, 1939). En aquesta acolorida superproducció, la cançó de Judy Garland no acabava d'encaixar molt bé: era l'única inclosa a la part en blanc i negre, no avançava la història i, a sobre, era tristona. Va estar a punt de ser eliminada del muntatge definitiu, però finalment es va quedar a la banda sonora i als nostres cors, per sempre...

Un altre cop Judy Garland, però quinze anys més tard. La cançó 'The man that got away' era un vehicle de lluïment absolut per a la estrella a 'A Star is Born' (George Cukor, 1954). Aquesta preciosa i dramàtica cançó, cantada davant l'atenta mirada de James Mason, es va convertir en una peça obligatòria al repertori de sempre de la Garland, però es va negar a interpretar-la a la cerimònia d'entrega dels Oscars pertinents per dos motius de força pes: estava embarassada i no va voler que es confongués la lletra del tema amb un mal acudit ('El hombre que se fue'... he... he...).

Les intrigues entre la Garland i Vincente Minnelli resulten infantils al costat de les del mestre Alfred Hitchcock, tot i que la ridícula i ensucrada 'Whatever Will Be, Will Be' pertany a un dels seus millors films, 'El Hombre que sabía Demasiado' (1956). Amb Doris Day al repartiment, el mag del suspens es va veure obligat a incloure aquesta cursilada per al lluïment de la seva nova star... Tot i així, agradi o no, aquesta entranyable cançó forma part dels fotogrames de les nostres existències... sigh...
Arribem a un punt clau per a entendre l'èxit cinematogràfic d'una cançó... Arribem a Henry Mancini, of course... Aquest compositor tenia una mica de mala sort: durant deu anys va estar treballant sense parar per a la Universal, moltes vegades sense ser ni tan sols acreditat, per a ser, després del fracàs comercial de 'Sed de Mal' (Orson Welles, 1958), fulminantment despatxat dels estudis... Quan es començava a veure's acabat, el seu amic Blake Edwards li va oferir la música de 'Desayuno con Diamantes' (Break­fast at Tiffany's, 1961) que el va situar, per sempre més, al cim musical hollywoodenc. I tot gràcies a 'Moon River'... Audrey Hepburn la va cantar asseguda a la finestra de la seva habitació, guitarra en mà, però va ser la versió coral al final del film la que li va donar més repercussió. Una meravellosa melodia romàntica amb la qual el músic italoamericà va guanyar, de cop, dos Oscars, cinc Grammys i una immensa fortuna... I encara faltava per arribar cert felí d'estrany color...

1967. Paul Simon l'escriu. Ell i un tal Art Garfunkel l'interpreten. Mike Nichols va dirigir el, llavors tan provocador (i avui en dia, simpàtic) film sobre l'atzarosa trobada sexual d'un jove universitari amb la seva futura sogre. 'El Graduado' tenia una banda sonora calculada per a connectar amb el públic jove i les cançons de Simon & Garfunkel van ajudar molt, especialment la irònica balada dedicada al personatge d'Anne Bancroft, amb la qual es ressaltava la seva solitud... sí, incrèduls, sí... era Mrs. Robinson...

I pel territori nacional? Què sonava als cinemes als temps del generalíssim? Un parell d'exemples... 'La Chica ye, ye', cançó emblemàtica de tota una època a Espanya, fenomen musical que ha perdurat durant dècades i ball que ha desgavellat melenes de diverses generacions... culpable d'això una joveneta anomenada Conchita Velasco i una pel·lícula de José Luis Sáenz de Heredia, 'Historias de la televisión'... Va ser la primera vegada que, realment, una melodia espanyola jugava d'igual a igual amb Beatles i companyia... Olé!

I una debilitat meva... 1953. 'Bienvenido, Mister Marshall' de Luis García Berlanga... Quan Lolita Sevilla va voler donar una envoltant benvinguda als ianquis, tots els habitants de Villar del Río es van voler afegir als assaigs d'aquesta festada musical typical spanish, tan divertida i refrescant tot i que el poble, tot i estar unit, va ser vençut...

'Americanoooos... vienen a España guapos y sanos... viva el tronío de ese gran pueblo con poderío... Olé Virginia y Michigan, y viva Texas, que no está mal...'

Magistral i simpatiquíssima cançó i pel·lícula, tot un símbol de la sàtira nacional... El pròxim culturàlia seguirà avançant en la història de la cançó cinematogràfica... Espero comptar amb la vostra ajuda, i per això envieu la vostra proposta cinèfilo-musical a culturalia@menorca.info... Busquem plegats la cançó de l'estiu cinematogràfic! Busquem les cançons que ens han marcat a la gran pantalla! Melodies animades d'ahir i avui... he... he... he... Fins a la setmana que ve, incrèduls!