Una visita a Auschwitz

IES Josep M. Quadrado
Ciutadella
Som un grup d'alumnes de l'institut Josep M. Quadrado de Ciutadella i voldríem compartir amb vosaltres una de les experiències viscudes durant el viatge a Polònia, que hem realitzat aquest mes de maig. Hi vam anar com a part de la feina que desenvolupam dins el projecte Comenius "A friend in need is a friend indeed", que per a explicar-vos-ho ràpidament pretén que els alumnes prenguem consciència dels diferents tipus de necessitats i mancances que podem trobar al nostre voltant, des de les derivades de deficiències físiques i intel·lectuals, fins als problemes socials i econòmics de l'emigració.

Per exemple, a Polònia vam descobrir l'altra cara de la moneda de l'emigració: nosaltres rebem als pares que vénen a fer feina al nostre país, però allà queden els fills. I ha sorgit una situació nova, els anomenats "orfes europeus". Són aquells que queden a càrrec dels avis, familiars i fins i tot veïns perquè els seus pares han hagut de partir a cercar feina. Això significa que la família queda desestructurada, ells sense model patern i l'escola sense interlocutor a qui dirigir-se per solucionar els problemes educatius o de disciplina.
És clar que nosaltres a escola hem compartit les nostres aules amb alumnes d'altres nacionalitats, però açò significava que ja eren aquí i, per tant, no paràvem atenció als seus problemes durant el temps viscut sense els seus pares, o els problemes d'aquells que no aconsegueixen el reagrupament familiar.

I tota aquesta introducció és per explicar-vos que també vam anar a Auschwitz. El centre que ens acollia és a Cracòvia i, per tant, era una ocasió molt adient per retre homenatge a totes les víctimes de la barbàrie i entendre i sentir que les diferències de religió, ètnia o pensament polític no poden ser sinó elements enriquidors de l'espècie humana, mai un element de discriminació o de condemna.

Vam rebre una sorpresa molt positiva en poder comprovar la gentada que hi va a visitar-lo. El coneixement és una passa fonamental per no tornar a repetir la història, allò que tant els agrada dir als nostres "profes". I també els agrada explicar-nos que aquells que aprenen a mirar al seu entorn i ser sensibles a les necessitats que ens envolten poden esdevenir autèntics agents socials capaços d'ajudar qui sigui sense mirar-ne el color o l'origen. Al camp van sentir explicacions de com la gent de les poblacions veïnes també van intentar ajudar, però la maquinària assassina ja sabem que era massa poderosa. La nostra guia va relatar diferents històries de solidaritat entre els presoners, i els seus sacrificis ens reconcilien amb l'ésser humà.

Però les descripcions de les condicions de vida i, sobretot, de mort eren corprenedors. El temps de què disposàvem era limitat i només vam poder visitar una part del conglomerat de camps al voltant d'Auschwitz, però va resultar impressionant veure el final dels rails del tren que conduïa als crematoris de Birkenau. Aquell va ser el final per a milers de vides i esperances. Les circumstàncies geogràfiques, el bon nus de comunicacions, que facilitaven l'arribada de combois provinents dels diferents països europeus envaïts pels nazis, van fer que l'antiga base militar d'Auschwitz fos considerada com el lloc ideal per dur a terme la "solució final". I, per tant, va ser ampliada per donar resposta a la maquinària que van posar en marxa. Quan, abans d'abandonar el camp, degut a l'avanç de l'exèrcit soviètic, els nazis van dinamitar els crematoris de Birkenau, van voler eliminar una part de les proves incriminatòries. Però l'únic que van aconseguir és que no necessitàssim els ulls per entendre l'horror. Podem veure i entendre-ho tot tancant els ulls i escoltant aquells que transmeten la història, perquè nosaltres en formam part. Per ara, som la darrera baula de la cadena i volíem afegir-vos-hi.