Els infants, petits grans artistes

Escola infantil Fr. de Borja Moll,
aula de 2 anys
Ciutadella
A l'escola infantil Fr. de Borja Moll enguany hem comprovat que els nostres infants són uns autèntics artistes, artistes de 2 anys, els artistes d'avui i, tant de bo, de demà. I és que hem duit a terme un projecte escolar anomenat "Els infants: petits grans artistes", un projecte dedicat a l'art: pintura, escultura, arquitectura, música i literatura. I vos volem mostrar una petita part del projecte, la part dedicada a l'escultura.

Hem dedicat una part d'un trimestre a experimentar i conèixer obres d'artistes com Miquel Navarro (de Mislata, València), i com l'artista ciutadellenc Pacífic Camps, concretament la seva obra "Sense Fronteres", situada en el Bastió de sa Font. Aquesta escultura ens ha ajudat no només a observar una obra artística, sinó també a conèixer, a conèixer-nos noltros mateixos i el món, a explorar tant la part creativa com humana. Totes les obres, aquesta de "Sense Fronteres" i d'altres que hem vist d'altres artistes, han estat font d'observació, d'experimentació, de sensacions, emocions i sentiments, de creativitat, de diversitat, de reciclatge i, sobretot, de jocs: hem jugat amb els materials, els colors, les textures, amb mides i mesures, amb els companys, amb les famílies, amb els autors, etc. Un joc d'infants, un joc de petits i grans, un joc a la classe de 2 anys, dintre del centre i defora.

Amb aquesta activitat hem experimentat i hem jugat, però sobretot hem comprovat la idea del valor artístic, el valor de l'obra artística feta. És a dir: la màgia d'allò que transmet i com ho transmet. Hem sentit per què una escultura, un quadre, una música, un poema o una cançó, etc., ens sorprèn, ens crida l'atenció, ens deixa amb la boca oberta, ens ajuda a expressar, a expressar-nos, a més a més de conèixer els ingredients i materials, el procés, tècniques i estils, a conèixer qualque artista, objectius i intencions, etc., per què ens permet expressar, dir les coses amb paraules i sense paraules, amb imatges i materials diversos, etc. Aquest projecte "Els infants: petits, grans artistes" ens ha ajudat a experimentar, a embrutar -i embrutar-nos-, i a fer nét, a reflexionar, a constatar resultats i a combinar i fer canvis, a fer noltros i veure fer els altres, a entendre que som diversos, iguals i diferents, a comprovar que hi ha un valor que és tant personal i singular com compartit, un valor màgic, que aconsegueix fer-nos sentir i emocionar-nos.

Primer vam cercar i presentar els artistes i les seves obres, que vam observar i admirar. Després ens vam familiaritzar amb els diferents materials (amb l'artista Miquel Navarro vam jugar i experimentar, com ho fa ell, amb la llenya, i en el cas d'en Pacífic Camps, amb el ferro i el marès, com ho fa en la seva obra "Sense Fronteres", encara que noltros vam emprar capses de cartró, de mides, pes i formes diferents, etc.).
Vam jugar a construir, a posar dintre i fora, damunt i davall, davant i darrera, a apilar, a posar-nos-hi dintre, a fer equilibris, a tombar, a tirar, a tornar fer, a compartir i construir junts, etc., vam pintar les capses de colors, hi vam pintar finestres i portes, i cadascun de noltros ho va fer a la seva manera, va fer la seva obra d'art, cadascun de noltros es va sentir un artista amb una obra d'art pròpia i personal.

Després, un dissabte matí, vam anar amb les famílies a veure l'escultura d'en Pacífic, situada a es Bastió de sa Font, i la vam observar, comentar i "disfrutar" entre tots. Ja l'havíem treballada a l'escola i aquell dia la compartíem amb les famílies. Només ens hi faltava una cosa: convidar l'artista a la nostra escola, i ens feia molta il·lusió a tots poder-lo conèixer en persona. Finalment, en Pacífic va venir a visitar-nos i a conèixer aquells infants de 2 anys, que havien jugat i experimentat, com ell, amb materials diversos i havien creat la seva petita gran obra d'art. En Pacífic ens va explicar com havia tingut la idea de fer aquella escultura, què l'havia fet sentir el fet d'haver-la de posar allà, en aquell lloc del Bastió de sa Font, entre barreres, quins materials va emprar i d'on van sortir, qui el va ajudar i va col·laborar amb ell. També vam saber que era pintor, i ens va parlar de les seves idees sobre l'escultura, la pintura, les persones, la diversitat cultural, les fronteres i el món. Per acabar, li vam mostrar les nostres obres d'art, els nous artistes de 2 anys a l'escola, i li vam contar com havíem xalat amb l'experiència d'aquella activitat i que, gràcies a la seva obra, havíem aconseguit fer les nostres i tot un munt de coses més. Va ser fantàstic poder jugar una estona junts. I, per endur-nos a casa, vam fer "El llibre del artistes", on anàvem posant tots els artistes i les seves obres que han format part i ens han acompanyat dins la nostra classe durant l'activitat.

Com és fàcil de suposar, hi va haver opinions, comentaris i reaccions de tothom i de tots els gustos, igual que exclamacions i admiracions, sorpreses de tots tipus i colors. Les emocions i sentiments eren evidents i suraven a flor de pell, les obres d'art dels artistes ens les havíem fetes nostres, i les nostres proporcionaven tot tipus de comentaris en els altres, tant petits com grans, a l'escola i a casa, formaven part de noltros i dels altres, de la nostra escola i de la família i de la ciutat. I tots aquests comentaris i observacions servien durant el procés de l'activitat per jugar, compartir, comprovar o rectificar, per donar i rebre unes idees o fer-ne unes altres, amb una lògica o una altra, etc. Alguns d'aquests comentaris han estat: "S'escultura den Pacífic és tope grossa", "Jo no vull barreres tampoc", "Mira, mesclant vermell i groc, surt es taronja", "Ja hem acabat?", "Espera, un moment, una estona més avui, que encara no ho he acabat", "Jo posaré ses finestres aquí baix" i, en canvi, un altre deia "Idò jo les posaré aquí dalt, ses finestres", "Jo n'hi faré moltes de finestres perquè hi entri molta llum" i un altre deia "Jo hi posaré moltes portes perquè hi entri molta gent", "Ei, ses portes van aquí" deia qualcú i s'altre li responia que "Ja ho sé, però jo la vull aquí. No m'hi agrada allà", i cadascú posava portes i finestres allà on volia, com volia i del color que volia, o col·locava les capses com més li agradava, dalt o baix, i comprovava si s'aguantava o no, o si anava en terra i havia de tornar a començar. Altres comentaris es feien al final de l'activitat, com per exemple "No sé si s'aguantarà perquè és molt alta", i després "Mira... així sí que s'aguanta", i així es comprovava l'equilibri del que es feia i s'ho mostraven els uns als altres, i quan qualcú deia "Què polit!", constataven que allò, aquella obra d'art seua, els agradava a ells mateixos i als altres. Altres vegades se sentia "N'hi ha de molts colors", "N'hi moltes i són diferents, és guai!", "Aquella és grossa", "Aquesta és petita", "No les podem rompre. Les hem de cuidar", "No n'hi ha cap d'igual", "Són molt polides totes", "Són com ses nostres", etc. A més a més dels comentaris dels infants, també s'hi poden afegir els dels majors, pares i mares, avis i familiars, a l'escola i a casa. Al final, tot quedava expressat en els seus comentaris, les seves cares, que, en definitiva, expressaven el més emocionant: la màgia de l'art, la satisfacció de sentir-se artistes. Tal com va dir en Pacífic: "Amb el petits que són, Déu n'hi do tot el que s'ha fet!". Tan sols hi resta, idò, un desig: que la màgia de l'art continuï.