Miquel Barber: "Diuen que els sentits ens enganen per ocultar la veritat"

Raquel Marqués
Es Mercadal

L'estudi de Miquel Barber (Ferreries, 1969) respira la seva manera d'entendre el món. L'art forma part indispensable del seu creixement personal i com a tal empra l'expressió plàstica per a explorar tot allò que veim i no veim. Pinta des de ben petit, com son pare i el germà, estímuls més que suficients per encetar un camí al llenç.

Als inicis passa per les etapes bàsiques. Fa oli, guaix, aquarel·la, modela argila, ceràmica... Amb els anys descobreix el collage, una de les tècniques amb les que diu sentir-se més còmode. La de Barber, però, és una constant recerca de materials i formes. El seu art conceptual no té límits i, curiosament, moltes vegades hi arriba per reaccions químiques que sorgeixen d'una simple gota de pintura que cau accidentalment. "Sempre m'ha agradat l'art efímer, però a la llarga he mirat de conviure amb materials més lleugers i amb la intenció que durin més". Explica Barber que primer fou un collage més figuratiu amb el tractament de la fotografia digital, procés que derivà en el manifest dels detalls des d'una perspectiva més minimalista.
A principis dels 90 s'especialitza en l'art tradicional budista. Rere una estada al Nepal, a la seva producció prima més la part simbòlica que la figurativa. "Aquest tipus d'art té molts elements comuns amb la cultura grega. També té en compte les proporcions matemàtiques i està basat en càlculs simbòlics místics, és una pintura molt barroca i elaborada", comenta.

El costum d'experimentar duu Barber a obrir les portes de la pintura tridimensional. "A mi no m'agrada dir-li escultura", afirma qui convida a sortir-ne de l'obra purament plana per palpar, conèixer, reconèixer o reinventar. Fa uns mesos que prepara una exposició ben diferent a la galeria Xibau de Ferreries. "L'evangeli dels sentits" xerra de textures i d'una transformació, la d'un espectador acostumat només a "consumir" art pels ulls. "Aquesta feina és una exploració des de varis angles. Vull que la gent no només vegi, sinó que també toqui, olori i escolti....". En aquest sentit, l'ONCE organitzarà diverses visites que també comptaran amb l'assistència dels escolars.

"Diuen que els sentits ens enganen per ocultar la veritat i que els artistes la revelen, aquesta exposició pretén treure una informació diferent a la del dia a dia". Llenya, paper, plàstic i una explosió de pigments negres, grocs i taronges materialitzen el diàleg amb els sentits. Barber juga amb els oposats, la llum i l'ombra; amb les formes geomètriques i l'arquitectura.

La mostra a Xibau és la conseqüència d'un primer experiment que féu a la Gertsev Gallery d'Atlanta i on obtingué resultats ben interessants.

El 1999 exposà a L'Image de Sevilla i quedà finalista del Premi de Pintura Sa Nostra, igual que el 2002. Ha duit la seva producció per Menorca, Mallorca, Barcelona o Cadis. Actualment té obra al Cercle Artístic de Barcelona.
Respecte a l'art conceptual a l'Illa, és optimista i considera que l'atracció del públic cap a aquest corrent no és per manca de sensibilitat, sinó per tractar-se d'una programació menys habitual.

FITXA

1. Un artista
Chillida, per la forma en que interpreta els volums. És una persona que m'ha influenciat molt.

2. Una exposició que l'hagi marcat
Una que vaig veure al Caixa Fòrum de Barcelona sobre l'escola artística xinesa Yii que llavors estava prohibida pel règim. Té una força minimalista absoluta que em va impressionar moltíssim.

3. Un llibre
"Ocean of Nectar" del Geshe Kelsang Gyatso. És un tractat fascinant sobre l'equilibri entre la vessant mística dels pensaments nihilistes i existencialistes.

4. Una obra que li hauria agradat crear
"El alma del mundo" de l'escultor Rafael Trénor. És una escultura que utilitza el planeta Terra real com a part de l'obra. És una creació que, per a mi, dignifica la presència de l'ésser humà sobre el planeta.

5. Una pel·lícula
La primera entrega de "Matrix", per la seva representació de si el que veim és real o no.

" L'evangeli dels sentits". A la galeria Xibau de Ferreries.
www.miquelbarber.com