Marco Mezquida: "M'hauria fet il·lusió pertànyer a la banda de Zappa o Miles Davis"

Em dic Marco Mezquida, vaig néixer a Maó el 1987. Som pia­nista i estic acabant el Grau Superior a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Dono concerts i també som professor a l'Escuela Juan Pedro Carrero. Fa 4 anys que visc a Barcelona, una ciutat a la que m'hi sento molt còmode. Tenc una gran capacitat d'adaptació. A part de la música, m'agrada jugar al ping-pong, passejar, anar amb bicicleta, llegir i mirar pel·lícules.

Raquel Marqués
Ciutadella

Es considera un jazzman?
No, som algú que ha trobat en la música de jazz un espai per a expressar-se i una afinitat. Per la meva manera de ser no m'identifico amb el que sols és un jazzman. És molt important beure d'altres gèneres com la música clàssica, la popular o el rock i tenir un bagatge amb altres estils. Açò és el que em diferencia d'altres músics de jazz.

El bon músic, neix o es fa?
Es fa, el que passa és que també hi ha d'haver una sèrie d'habilitats innates. Per algun motiu si li fas escoltar música a un al·lot des de ben petit agafarà una predisposició més intel·lectual, sensible i atenta. Així és més possible que triï dedicar-se a la música que no pas ser jugador de futbol. És un altre tipus de camí artístic que pot començar des de ben petit, i per exemple et pot dur a tocar algunes tecles abans de aprendre a xerrar. En el meu cas vaig iniciar-me als 8 anys a l'Escola Municipal de Música de Maó.

Què té el jazz perquè el faci vibrar més que un altre gènere?
Té la capacitat de recreació de fer-se un cada vegada que toca. És una experiència a on pots preveure el que et sortirà ni com et sentiràs. T'obliga a estar dia a dia experimentant i arriscant, és una incertesa molt interessant i plaentera a on la improvisació esdevé una manera d'entendre la música i la vida.

El piano implica un exercici d'entrega major que un altre instrument?
No, tots els instruments necessiten una entrega gran, un procés de maduració i aprenentatge. Tots tenen el seu nivell de dificultat i l'estudi ens serveix per a millorar-lo.

Amb què es queda del seu pas pel Festival Internacional de Jazz de Menorca?
Amb la sensació personal d'haver fet un bon concert amb els meus amics. Al final la majoria de la gent ens va felicitar i es mostraren emocionats arran d'un concert que no és el prototípic de jazz. El públic no sortí indiferent i després, escoltant la gravació, veies els aplaudiments i l'animació que hi havia, una sensació de germanor entre el públic i els músics que és el que nosaltres valorem més.

Acabi la frase: "Suso González és..."
El millor amic i professor que podria tenir mai allà a Menorca. Professor per la seva formació i bagatge de clàssic i modern i per la seva concepció musical. I amic per la seva gran humanitat, carinyo constant i una atenció cap a mi que avui encara manté. Suso González fou una persona clau en un moment de la meva vida i avui continuam essent una parella d'amics musicals que s'entenen molt bé.

Quina música escoltava de petit?
Pop anglès com els Beatles o Pink Floyd, música espanyola que llavors escoltava la meva mare com Miguel Ríos o Miguel Bosé, i l'òpera clàssica que li agrada al meu pare. Però en canvi a casa mai sonava jazz, el jazz és un gènere que vaig descobrir a mida que em vaig anar introduint en la música moderna.

A quin moment es troba de la seva carrera?
Des que vaig venir a viure a Barcelona la meva trajectòria ha anat in crescendo. Ara per ara som un dels pianistes de Barcelona més sol·licitats pels professors de l'ESMUC i pels companys amb els que he estudiat. Faig molt de concerts. Sols l'any passat en vaig fer 80 i durant el que duim d'any ja n'he fet una trentena. Sono amb 9 grups de Barcelona i açò m'aporta més maduresa. Actualment estic en un moment molt dolç i actiu, i el millor és que per la meva edat no m'esgoto. La propera setmana he de ser a Düsseldorf i Brussel·les...

Està a punt de sortir un disc seu.
Sí, però malgrat les ofertes que he tingut, aquest no és el meu disc en solitari. El juny sortirà el cd enregistrat amb el Nuno Campos Trio després d'haver guanyat el concurs de Jazz Montjuïc. També he fet disc amb Gabriel Amargant. A finals de juny tenc previst gravar amb un altre saxofonista i al setembre amb el trio My friend Marcko.

Chick Corea o Thelonious Monk?
Em quedo amb tots dos, l'un per la seva grandesa i l'altre pel que va fer pel piano-jazz. Són tan diferents que m'és impossible triar, és com si et fessin escollir entre Bach o Stravinsky.

Comenti la notícia: "Mor el poeta Mario Benedetti..."
Vaig treballar amb una cantant que recitava els seus poemes. Benedetti és el primer poeta que vaig llegir que tenia un joc diferent de les paraules. No puc dir gaire cosa més d'ell perquè no he estat un gran lector de la seva obra.

Un disc.
Dos: "L'àlbum blanc" dels Beatles i "Live in Tokio" de Keith Jarrett.

El millor local de jazz és a...
Molta gent considera que és a Nova York, però el millor local de jazz és aquell que té un públic amb ganes d'escoltar música i que és respectuós amb la música que sona bé. És aquell que té una bona acústica i un bon públic, i tant pot ser un gran espai com una petita sala de mala mort.

Amb qui dels "grans" que ja no hi són li hauria agradat tocar?
Tocar amb ells em faria molt de respecte, però em faria especial il·lusió haver pogut presenciar un concert de John Coltrane o pertànyer a la banda de Frank Zappa o Miles Davis.

Voldria fer un concert a...
A un lloc bonic de Nova York, encara que no aspiro a tocar a un determinat espai. Estic molt content d'haver pogut sonar al Palau de la Música i al Liceu, però també ho he fet a llocs de mala mort del Raval. Toqui a on toqui, sempre ho faig amb la mateixa il·lusió.

"A Cor Obert" acaba aquí. I el seu somni és...
El meu somni social és que la gent sigui més amable i cerqui ser més càlida i més propera en un món molt comunicat i massificat. Aquest seria el camí perquè no hi hagués tants d'odis, ni xenofòbia. I el meu somni personal és que la meva música tengui un espai, que pugui seguir interessant els oients, seguir tenint les amistats que m'aguanten i que tot em vagi tan bé com ara.