"Siguem sincers... no és la pitjor cosa que m'has descobert..."

Benvinguts incrèduls! Mireu-lo aquí, la gran estrella de cinema en la seva gran superproducció, l'Home de Ferro quasi sense signes de fragilitat humana. Fa pocs anys, les úniques vegades que es podía veure a Robert Downey Jr. a les capçaleres dels diaris era quan rebía visites a la pressó. Ja ho vaig dir la setmana passada...dos llocs comuns en la particular creuada pel dessert d'aquest talent dramàtic: 'El millor actor de la seva generació' (i aquella genial actuació com a Charles Chaplin), generalment seguida per 'drogadicte irrecuperable', amb les seves consequents detencions i recaigudes...Ara gaudeix d'un èxit i una maduresa personal absolutament merescudes...i aquest Culturalia va per aquí...

Recordem que el marrec Downey Jr. va actuar a films dels seu pare durant els anys 70 i principis dels 80. La vida extravagant dels seus progenitors el va portar a viure entre California, Nova York i Londres, a on va estudiar ballet clàssic als 10 anys...Però va ser a l'any 1982, quan tenia 17 anyets, que el jove aspirant a actor va deixar la secundaria a Santa Mónica (California), a on vivia amb el seu pare, per a instalar-se a Nova York i començar una carrera actoral diguem-ne seriosa...treballets a cafeteríes i magatzems per a sobreviure, mentre participava a petites produccions del Off Broadway, es clar...Tot seguit, primeres oportunitats cinematogràfiques i aparició al Saturday Night Live, desenvolupant diferents personatges, que li van obrir les portes a Hollywood com a gran promesa...

El paper clau a 'Less than Hero', juntament amb la participació a films al costat de estrelles consagrades com 'El Cielo se equivocó'( 'Chances Are' d'Emile Ardolino, 1989; amb Cybill Shephard), 'Air América' (Roger Spottiswoode, 1990; amb Mel Gibson) o 'Escándalo en el plató' ('Soapdish' de Michael Hoffman,1991; amb gent com Sally Field o Kevin Kline), el va col·locar en el lloc adequat per a fer el definitiu salt de qualitat: ser Charles Chaplin al film de Richard Attenborough...Aclamat i reconegut, comença una nova etapa de prestigi que es converteix, deliris del destí, en una fugida endevant, llarga i crua travessa pels surrealistes suburbis de la glòria.

Tot i que la seva carrera actoral semblava anar pels camins de la fama i el prestigi, a Robert Downey Jr. sempre el va perseguir una aura de conflictivitat i maledicció...que va quedar en evidència quan va ser arrestat per possesió de diverses substàncies prohibides el 23 de Juny de 1996. Fins a aquell día era un actor problemàtic, que va intervenir a pel·lícules tan interessants com 'Short Cuts' (Robert Altman, 1993), Natural Born Killers'(Oliver Stone, 1993), 'Restauration' (Michael Hoffman,1995) o 'Richard III' de Sir Ian Mckellen...Inoblidable el groguenc i patèticament ambiciós periodista Wayne Gale a la complexa i aclamada cinta de Stone...

Però des d'aquella fatídica data, Downey Jr. va passar de ser una extranya i romàntica 'rara avis' del passeig de la fama a remar contra el vent i contra les ferregosses aigues de la desaprobació dels seus colegues i un incipient oblit mediàtic. Les punxades del famoseig eren unes altres i les companyies d'assegurances se'n feien creus quan apareixia als rodatges...D'aquesta època fosca hi destaquen l'alcohòlic detectiu Charlie a 'One Night Stand' (Mike Figgis, 1997), l'assasí despiatat Vivian Thompson a 'In Dreams' (Neil Jordan, 1999) o l'editor bisexual Terry Crabtree a 'Jóvenes Prodigiosos' ('The Wonder Boys' de Curtis Hanson, 2000)...

Marihuana, cocaína, heroína i crack, juntament amb una pistola descarregada, van ser motius suficients per a ser arrestat...Però una fiança de 5000$ no va ser prou per a que Downey Jr. recapacitès. Absolutament col·locat va confondre casa seva amb la dels seus veïns, es va quedar dormit al llit del fill d'aquests, i va tornar a ser detingut al cap d'unes setmanes. Fugides de centres de rehabilitació obligatòries i condemnes de pressó sota llibertat condicional no el van detindre. No va passar un exàmen de drogues i va ser confinat a un penal per a drogodependents, per les seves constants violacions de la condicional. Més catejades a aquest tipus de proves i no presentar-se a una d'elles van portar-lo definitivament a interpretar a aquell personatge odiòs, el dels atributs taronges dels presoners. L'agost de 1999 va ser condemnat a 11 mesos de pressó...Segons ell mateix, va resultar una experiència educativa...

Malabarismes del 'Star-System'. Surt de la gàbia amb un contracte per a 8 episodis de l'advocada soltera 'Ally McBeal' i s'emporta un Globus d'Or al millor actor secundari d'una sèrie de televisió...El ninot trencat per la seva pròpia condició de titella de Hollywood semblava haver-se sortit, un altra cop, amb la seva...però noves detencions van provocar el seu acomiadament de la sèrie de Calista Flockart i gràcies a oportuns canvis a la legislació de California, els seus advocats van aconseguir evitar les reixes...cobert de glòria...cobert de merda...

Reflex dels seus propis malsons. Malalt crònic de resacosis. Una mirada endins. Una mel·lancòlica autocontemplació. El seu 'affaire' amb les drogues no va acabar fora de la pressó. L'any 2003 era un reincident crònic pel qual les companyíes d'assegurances no es feien responsables. Com a estrella del cinema amb molts amics va viure una vida sense consequències fins que va colmar la paciència del mon del espectacle. Quan va ser despatxat de 'Ally McBeal' va tocar fons a un Burger King. Allà va tirar totes les seves psicotronies al Oceà Pacífic i, mentre s'empasava una hamburguesa, va decidir que era hora d'acabar amb tot això...I deu ser part del Somni Americà que, cinc anys més tard, qualsevol al·lotet pot entrar a un local d'aquesta cadena pseudoalimentícia, adquirir un combo infantil i emportar-se una joguina de Robert Downey Jr. com a Iron Man...
Les adiccions confitades d'un esperit de supervivència artística van deixar pas a la lluminositat del autoparòdic. En aquest cas tocava que l'excentricitat estés al servei d'aquest brillant bufò de la cort del 'establishment' hollywoodenc. De la mà del seu amic Mel Gibson torna al cinema amb 'The Singing Detective ' (òpera bufa de Keith Gordon, 2003... Downey Jr. és tot carisma!. Després grans papers com el cínic lladre Harry Lockart a la meravellosa 'Kiss Kiss Bang Bang' (Shane Black, 2005) o el complexe periodista Paul Avery a la grandíssima 'Zodiac' (2007) de David Fincher...El Joe Pesci indi o el Steven Seagal punki són extranys companys del viatge de rescat...he..he..he...

'Iron Man', el blockbuster de Jon Favreau de l'any passat, l'ha tornat al privilegiat cim de Hollywood. Aquesta honesta cinta de superherois també juga un curiòs paper de metacinematografía. Tony Stark, l'alter ego del heroi de ferro, resorgeix d'entre les cendres com el nostre Robert downey Jr., hamburguesa inclosa. L'exageració del intèrpret estrella de prestigi, interpretant a un soldat de raça negra sota un histrionisme total, li va valer una segona nominació al Oscar per 'Tropic Thunder' de Ben Stiller (2008)...Kirk Lazarius esdevé la paròdia total del sistema gremial a Hollywood...i només algú com Robert Downey Jr. coneix aquesta mena de comicitat, la que prové de les manetes d'un rellotge a un centre de rehabilitació per a drogadictes...Fins la setmana que vé, incrèduls!

culturalia@menorca.info