09/02/10 0:00
TW
0

Fill de la televisió i d'una societat vertiginosa, la sobreinformació esquitxa la seva obra

Raquel Marqués
Maó

Fitxa
Som Tutzó, vaig néixer a Maó el 1982. Ara fa 4 anys que vaig fer el meu primer quadre, amb la idea de dedicar-me a l'art més seriosament. He viscut a Berlin o Barcelona. També m'agrada escriure, en definitiva m'agrada tot el relacionat amb la creació. El que més m'atreu de Menorca és l'Illa en si mateixa i, com no, la mar.

D'un temps cap a aquí la crítica i la inspiració li somriuen. La seva primera incursió a una galeria d'art fou tot un èxit. Ara les ganes per aprofitar aquest filó mou la seva ànsia per crear amb un ferm compromís amb La Fábrica de Maó a on aquests dies exposa una interessant proposta. Tutzó és fill de la televisió i d'una societat vertiginosa. El poder de la sobreinformació esquitxa tota la seva obra. Defuig de ser retractat com un autor crític amb el que l'envolta, "simplement expresso la meva visió del món", senyala.

Fa 4 anys que decidí donar-li una empenta al dibuix que experimenta des de ben jove. Des de llavors intenta que el seu estil evolucioni i que arribi quasi al nivell de les paraules. Cerca una comunicació ràpida i directe. Línies que col·lapsen el llenç, el cartró, el paper, la fusta, un mirall..., no té manies a l'hora d'escollir el suport. És evident que prové del món del grafitti. Els seus missatges amb anglès tenen el caire publicista dels eslògans amb els que les multinacionals ens venen "la vida". "És una manera d'internacionalitzar-lo, d'arribar a més gent", explica. La producció de Tutzó convida a perdre's i a redescobrir la societat. Acrílic, sprays, fotografia, collage, composicions digitals conformen un impacte visual ple de color.

Crear és part de la seva persona. La seva pintura comparteix escenari amb la música i els projectes audiovisuals que també desenvolupa amb Samstakbitte, amb Manuel Solá (dj i productor musical), Héctor Navarro (dj i productor musical), David Maeztu (visuals) i Carlos Aranda (visuals).

Tutzó és d'aquells que pensen que l'art el tria a un mateix. "Un arriba a un estat en què ho ha d'expressar pintant", diu, i li agrada pensar que amb els seus quadres està seguint la història de l'art.