Rock and Dol, una experiència escolar sobre la mort

Rosa Carreras
Alaior
El curs passat, a l'aula nombre 15 del CP Doctor Comas d'Alaior, va succeir quelcom que va capgirar els ànims i provocar una reflexió compartida molt profunda. Tot va començar quan n'Elia, una alumna del grup de 6è, va arribar plorosa a classe dient que son pare havia mort aquell matí. Un anunci tràgic que colpint el cor dels seus companys i tutor va donar peu a compartir l'experiència personal transformant-la en una oportunitat d'aprenentatge vital molt valuosa per a tots. Va ser amb el permís de n'Elia, sense dubte. Si ella no hagués volgut, si ella no hagués estat disposada a obrir-se, res del que us contam a continuació no hauria estat possible.

El llibre Rock and Dol, publicat per Editorial Moll, és una crònica dels esdeveniments que succeiren a finals de curs passat, i respon, tal com diu Biel Garriga, a la necessitat de disposar d'un material adequat per parlar sobre la mort amb els joves adolescents. Poder plantejar preguntes sinceres, relacionar-les amb vivències passades, llibres i pel·lícules, descobrir eines per expressar amb llibertat el dolor i la ràbia? sense infantilisme, sense tabús que limitin, amb serenor i a la vegada amb intensitat. I és que "la maleta de la mort" amb la que compten les escoles es dirigeix sobretot a edats infantils i no resulta del tot idònia per als darrers cursos de Primària. Així, de la dolorosa i sentida experiència viscuda pel grup, en neix aquesta publicació que inclou el relat dels esdeveniments i els pensaments que els acompanyaren. Un llibre que ben segur, no deixarà indiferent ningú que el tengui entre les mans i que altres tutors i altres alumnes podran aprofitar quan cerquin eines per tractar la mort d'algú estimat.

Quan vam acudir a la cita que teníem concertada amb els alumnes perquè ens explicassin com havia nascut el llibre, ens vam adonar tot d'una que estàvem amb un grup especialment unit, acostumat a parlar i escoltar amb respecte. Els al·lots i al·lotes van deixar l'escola el curs passat, ara van a l'institut, i tanmateix, la complicitat amb el seu extutor no ha perdut ni un gram d'espontaneïtat. Hem de confessar que per part nostra l'entrevista no va ser del tot fluïda. En la conversa ens van acompanyar silencis. Emoció continguda fins i tot. En general no estem acostumats a parlar de la mort en el dia a dia i menys, a nivell personal, amb la professionalitat que demana la redacció d'un text periodístic. Val a dir que van ser els mateixos al·lots i al·lotes els qui romperen el gel amb l'ajuda del seu tutor i vam veure amb claredat, que la complicitat i la confiança entre tots i cadascun dels membres del grup respon a una dinàmica concreta de fer feina dins l'aula. A una relació mestre-alumne quasi exemplar, que no només s'estalona en l'aprenentatge del currículum acadèmic sinó en l'aprenentatge dels temes més importants de la vida.

El llibre
Amb pròleg del neuròleg Joaquim Jubert i Gruart, qui va animar Biel Garriga a escriure el text, i amb il·lustracions del jove pintor Pau Garriga, Rock and Dol s'estructura en diferents capítols. Comença en primera persona narrant la reacció del mateix Biel Garriga en assabentar-se'n, primer de la malaltia i pocs mesos més tard, de la mort del pare de n'Elia. Com a conductor del grup, del grup afligit d'alumnes, el tutor es va veure amb la necessitat d'ajudar els joves a expressar el que sentien, de respondre les primeres preguntes, de resoldre els conflictes emocionals que una notícia com aquesta desperta. Cercant amb deteniment una estratègia vàlida, els va animar a escriure, a parlar, a pensar, a compartir i és per açò que el llibre inclou alguns dels textos que en sortiren; acròstics, poesies, paraules de consol? i també, les referències d'aquells llibres i pel·lícules i músiques que d'alguna manera els van ajudar a processar els primers dies de dol.
El llibre ens conta també, en el capítol que duu per nom "Dimarts de ràbia" com van aconseguir treure cap a fora la frustració, amb un exercici en la intimitat de l'aula. Equipats amb mantes, envasos de plàstic, plastilina, diaris vells... el tutor els va convidar a donar cops en una explosió unísona i estrident: "cops de dolor damunt la taula, cops de puny damunt la plastilina, cops de ràbia a les boles de diari, cops de cabreig amb envasos de plàstic, cops de protesta per aquesta gran putada?"

Passada la impressió dels dos primers dies i la visita al tanatori de Maó acompanyats per alguns pares i mares, en el llibre se'ns conta com van decidir fer un parèntesi en el tema durant quinze dies dins l'aula per prendre'n distància i permetre la reflexió individual. Tornant a la qüestió, van sortir en les converses algunes morts llunyanes d'avis i àvies, per exemple, que en el seu moment van ser molt sentides i plorades. Rock and Dol inclou un capítol dedicat als avis d'allò més entendridor. Al llibre també hi trobam un capítol que duu per nom "Abelles" on es reflexiona sobre la proximitat, els llaços afectius i el sentit que li donam a cada mort.

Un altre dels capítols destacats és el "Metroflog", que recull els comentaris i converses que van tenir els alumnes via internet durant aquells mesos abans d'acabar el curs. En un llenguatge pràctic i modern, aquell que els majors no entenen, la companyia i el consol se'ns tornen a mostrar explícits.
El llibre compta també amb algunes propostes per als adults "Per si es mor algú de casa o algú a qui jo estim" i amb petites grans joies pel mig, acaba amb el dia de final de curs quan, sorprenent tothom, la mare de n'Elia va anar a l'aula nombre 15 a donar-los les gràcies per tot el que havien fet per la seva amiga i companya, ragalant-los un CD amb la música que més li agradava al pare de n'Elia i que havia sonat al tanatori de Maó mesos abans. Així, amb les notes musicals de Bob Dylan s'acabava el curs. Rock and Dol. Una experiència intensa i força educativa que amb el tema de la mort com a eix central ens recorda com de meravellosa en pot arribar a ser l'amistat, la vida.