No espatllis el meu somni

Llavors tot eren prohibicions; bastava que se t'acudís de prendre una iniciativa perquè et diguessin: "No ho facis, açò". No et deixaven ni acabar-ho d'explicar. Avui dirien, un fillet creatiu; llavors deien, un fillet malcriat, o aveciat, entremaliat, poc creient, consentit, un que mai no arribaria a ser res, de pur capriciós. Al cine, hi havia un rètol que posava: "Prohibido blasfemar". A les platges, hi havia una caseta per despullar-se les dones i els infants. Als femers, hi havia un avís que deia que qui hi abocàs fems seria castigat amb una multa de vint-i-cinc pessetes. Als camins, hi havia creus de pedra per assenyalar que allà hi havien afusellat qualque "roig" durant la guerra civil. Als confessionaris, hi havia un capellà fosc que et demanava compte dels pecats i t'encomanava unes quantes oracions de penitència. Si haguéssim de resumir la vida de llavors en una sola paraula, podríem fer ús de l'abreviatura anglesa: "Don't".
Don't spoil my dream, no espatllis el meu somni*. Perquè els somnis, m'ho va dir un capellà una vegada, eren lliures. Va dir que els somnis eren involuntaris, incontrolables, i que podíem somiar el que volíem. Tant de bo, si podíem somiar el que volíem. Jo somiava na Randa, i en el meu somni na Randa es transformava en moltes Randes, totes posades l'una davant l'altra, amb els braços estesos. En un moment donat na Randa s'agafava, només amb els omòplats, a un mirallet i la treien de dins l'aigua bruta, pujant-la amb una politja. Era una cosa que havia vist al circ, i que em va quedar gravada per sempre. L'aigua bruta era, però, cosa del somni; inundava els carrers i les cases, i hi surava de tot: ràdios velles, escales, paisatges emmarcats, illots, creus, senyals de prohibició i una barqueta de paper. Jo era un fillet amb una pilota de colors; despenjava na Randa i me l'enduia en la barqueta. Estirada dins la barqueta, li feia moltes cosetes, a na Randa, i com més n'hi feia ella més reia, perquè li devia fer cossiguetes.
- Los sueños no son pecado.

*Un llibre és un somni