TW
0

Fons Menorquí de Cooperació
Prop de 4.000 ciutats de 88 països fa dos dissabtes a les 20.30h apagaven els llums per contribuir a sensibilitzar a la població mundial sobre els impactes del canvi climàtic arreu del món. Durant una hora va regnar la foscor, un estat imprescindible per a descansar o relaxar-nos, però que avui dia no està gaire ben considerat. Així, amb el temps hem anat associant una casa, unes botigues o una carrers sense gaire llum amb endarreriment, misèria i inseguretat, fins el punt que sense molta claror ja no ens hi trobem bé. Així, el consum elèctric a l'Estat s'ha doblat en els últims 15 anys.

Des dels anys 60 en què va començar la "modernització" de la nostra forma de viure, s'ha multiplicat per 10, mentre que la població només s'ha multiplicat per 1'5. És a dir, avui cada persona utilitza sis vegades més electricitat que fa quaranta anys.

Fins ara estam acostumats a obtenir l'energia que calgui per fer el que se'ns acudeixi. Però la generació d'energia no és gratuïta. Al darrera d'un clic d'un interruptor existeixen impactes socials i mediambiental, que generalment són invisibles per a la nostra societat de consum.

D'on ve l'electricitat?
Fer una avaluació profunda de les diferents fonts d'energia és molt complex, però intentarem fer-vos una breu presentació dels impactes que generen cadascuna d'elles.

Combustió de fòssils
És la font que més CO2 emet a més d'alliberar altres contaminants perillosos (òxids de sofre i nitrogen i altres partícules). A més sabem que es tracta d'un recurs limitat i no renovable.

Nuclear
Un sol gram de plutoni-239, el residu més tòxic de la fissió nuclear, és manté radioactiu durant gairebé mig milió d'anys i és capaç de causar càncer a un milió de persones.

De moment aquests residus es van guardant a les mateixes centrals, en piscines de formigó, a l'espera de decidir el seu destí final. Els de mitjana i baixa radioactivitat es traslladen a El Cabril (Córdoba) i s'emmagatzemen dintre de blocs de formigó.

La gestió de tots aquests residus és molt costosa. De fet, està previst que fins el 2070 paguem a través del rebut de la llum 13.700 milions d'euros per a la gestió d'aquest tipus de residus.

Centrals hidroelèctriques
En moltes ocasions les inundacions provocades per a la creació d'aquestes plantes energètiques han tingut com a conseqüència l'expulsió de gent de les seves terres i la destrucció d'ecosistemes naturals.

Aquestes tres fonts, a més d'insalvables problemàtiques ecològiques, tenen greus inconvenients socials. Un d'ells és la centralitat, que comporta problemes socials polítics i bèl·lics greus. Avui el 85% de les reserves de petroli és a 10 països, el 76% de les de gas a 9, el 89% de les de carbó a 8 i el 96% de les d'urani a 10 països.

A l'Estat Espanyol, el 75% de l'electricitat es produïda per tres empreses.

A més, les pitjors conseqüències socials d'aquest model energètic (víctimes dels conflictes, contaminació de terres, perills per a la salut...) les pateix la gent que té més poc a veure amb la generació i consum d'aquesta energia.

Les energies renovables
Científics, sector productiu, polítics, ecologistes, tothom veu les fonts alternatives amb molts bons ulls, perquè ens subministren una energia renovable i amb menys impactes. Però a l'hora de desenvolupar-les apareixen resistències i incerteses. Sobretot sobre si poden subministrar quantitats de l'ordre del que consumim actualment.

La conclusió més clara a la que s'arriba després d'analitzar aquesta realitat és que sigui quin sigui el model energètic del futur, haurà de basar-se en una minimització del consum, i per tant, de la necessitat. Com menys energia demanin les nostres necessitats més fàcil serà obtenir-la, i això repercutirà en menys impactes ecològic, menys tensió social i potser en formes de vida més tranquil·les. Per tant, hem d'aprendre a contenir la demanda tant a nivell domèstic com a nivell industrial, urbà etc., i per aconseguir-ho serà imprescindible un marc legal i econòmic que ho promogui amb fermesa mitjançant polítiques urbanístiques, comercials, d'infraestructures, transport i mesures fiscals. A Brasil ho han fet i funciona. En motiu de la crisi energètica de 2001 es van aplicar tarifes progressives al consum d'electricitat, sancions o talls als que superaven els límits i bonificacions als que es mantenien a nivells mínims. Es va aconseguir una reducció mitjana de consum de prop d'un 20% i es va frenar en sec el creixement accelerat d'anys anteriors.