Benvinguts incrèduls! Submergits dins la maragda de la Setmana Santa, l'homenatge cinèfil d'aquest diumenge resurrent és d'una evidència quasi divina... L'esdeveniment catòdic per excel·lència per aquestes dades, cinquanta aniversari, un any sense Charlton Heston... Sí, senyores i senyors, aquest és el Culturàlia de 'Ben Hur', fidel a la seva cita amb aquestes vacances... L'escena més clàssica de l'espectacle del fotograma: la carrera de quadrigues i allò que l'ull no veu... Som-hi!
Els anys 50 van ser una època de crisi i transformació financera al cinema americà. Tot i l'increment demogràfic als EUA, una bona part del públic dels cinemes va ser absorbit per altres vies d'esbargiment, com la motorització, el càmping, la discomania i, especialment, la petita i atractiva imatge de la caixa tonta. Per a lluitar contra aquest descens, les grans companyies van reaccionar amb energia. L'eslògan era 'Les pel·lícules són avui millors que mai!!' i es jugaven, a la desesperada, les cartes del cinema tridimensional, les macropantalles, els drive-in (cine-aparcaments: 100 a l'any 1946, 4.700 al 1960) i les superproduccions amb repartiments i mitjans de luxe. La Metro Goldwyn Mayer, en concret, havia despatxat a la seva star Clark Gable, sant i senya d'aquell altre gran eslògan 'Més estels que al firmament', i el repte cobrava major transcendència. La Història i la Bíblia van ser saquejades sense miraments pels guionistes de Hollywood i als estudis es van aixecar reconstruccions gegantines, per les quals pul·lulaven actors i figurants disfressats de gladiadors, apòstols, reis, cortesans o esclaus... Començava la prehistòria del blockbuster...
El nombre de produccions americanes va baixar i els rodatges es van tornar més cars i llargs, també gràcies a la revolució sindical dins els gremis cinematogràfics. 'Los Diez Mandamientos' de Cecil B. De Mille (1956) va costar 13 milions i mig de dòlars (una barbaritat a l'època) i 'Ben Hur' (1959) de William Wyler, rodada a Itàlia, va arribar als 11 milions. La publicitat de la Metro anunciava, com el gall a la matinada, que els quilòmetres de pel·lícula impressionada al rodatge podrien donar la volta al món seixanta vegades...
La novel·la 'Ben Hur', publicada a l'any 1880 per l'advocat i militar Lewis Wallace, fou objecte d'un fastuós muntatge per al teatre, estrenat al novembre de 1899 i que va estar en cartell... vint anys!! Al 1907 fou portada al cinema per primer cop, en una versió muda no autoritzada pels hereus del autor. Quatre anys més tard, un tribunal condemnava el productor del film a pagar vint-i-cinc mil dòlars i va suposar el primer reconeixement històric d'uns drets d'autor en el cinema nord-americà... Ja al 1925, la MGM va invertir cinc milions de dòlars (una bestiesa per aquells temps) en el rodatge d'una versió dirigida per Fred Niblo i interpretada per Ramón Novarro, el successor de Rodolfo Valentino com a latin lover de la gran pantalla. Un dels seixanta directors de segona unitat encarregats de supervisar la decisiva carrera de carros era un jovenet William Wyler (1902-1981), aprenent què fer per a repetir l'empresa trenta anys més tard, ja com a director de gran prestigi...
1959. Estudis Cinecittà a Itàlia. Wyler comença una operació quasi militar per a la MGM, que torna a tirar la casa per la finestra mitjançant un increïble desplegament de decorats de cartró-pedra, figurants i mitjans tècnics de tot color. El protagonista? Charlton Heston. 'Si no pots treure una carrera endavant amb dos De Mille, mai ho aconseguiràs', va comentar el purità gran home americà. Escollit inicialment per fer de Masala, només la insistència de Cecil B. De Mille (el seu director a 'El Mayor Espectáculo del Mundo' i 'Los Diez Mandamientos') i del mateix Wyler (que l'havia tingut a 'Horizontes de Grandeza') va aconseguir que la Metro descartés els noms de Rock Hudson, Cesare Danova i un tal Ricardo Valle, mascle recomanat (imagineu-vos les raons... he... he... he...) per Ava Gardner...
Stephen Boyd fou Masala... i prou! Per això serà eternament recordat i per res més. La resta del repartiment el composaven Jack Hawkins, Haya Haraeet (actriu d'efímera carrera, procedent, segons alguns, de l'exèrcit israelià i segons altres, del Teatre de càmera de Tel Aviv), Sam Jaffe, Finlay Currie, l'oscaritzat Hugh Griffith i Martha Scott, actriu tan sols nou anys més gran que Heston, però que exercia de mare seva a la ficció per segona vegada, després de 'Los Diez Mandamientos'...
L'elecció de Heston (i la música impressionant de Miklos Rozsa!) es va mostrar com el millor encert d'aquest mastodòntic viatge, mític i exponent d'aquella època en la qual el cinema, sent ja l'entreteniment per excel·lència, resultava encara més gratificant quan no reparava en despeses i es llençava pels camins del gran espectacle. El mainstream en estat pur. Cinema més enllà de les sales. Recordar, sense anar gaire lluny, que aquí les escoles religioses formaven autèntiques expedicions de desgavellats alumnes per a anar a veure el 'desafiament' entre Ben Hur i Masala en sessions especials...
Curiosament, Gore Vidal, un dels guionistes d'aquesta obra mestra, ha reconegut haver afegit un toc gai al llibret després d'haver-ho apreciat clarament a la novel·la de base de Lew Wallace (un general de l'exèrcit sudista, ni més ni menys...). Segons Vidal, Ben Hur i Masala havien sigut amants a la seva joventut i a la història Masala es trobava ressentit pel rebuig del seu 'judah'. Doncs resulta que tot aquest tema era conegut tant per Messala-Boyd com per Wyler, però Heston mai va saber res del assumpte (o subtext) per por a la seva reacció. No obstant, que el primer actor escollit per interpretar a Ben Hur hagués estat Rock Hudson hauria d'haver-li donat alguna pista al granític i conservador Heston... jou.. jou.. jou... Al costat d'això, el fet que l'antològica seqüència de la carrera de quadrigues no fos dirigida realment per Wyler, sinó per Andrew Marton, esdevé una simple anècdota... aiaiaiaiiiiiii... Fins a la setmana que ve, incrèduls!
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.