TW
0

Lluís Vergés
Maó
Després de jubilar-se com a docent, Gregorio Luri (Azagra, 1955) ha reunit les seves experiències com a mestre per fer un elogi al sentit comú i l'optimisme i passar comptes a les teories pedagògiques que prenen com a punt de partida un món ideal i inexistent.

Autor de diversos llibres, especialment de tema filosòfic, Luri explica en el pròleg que una de les raons per les que va prendre la decisió d'escriure aquest llibre va ser rebre la carta de felicitació del conseller Maragall en jubilar-se en la que agraïa "fer créixer els nois i noies en el pensament, en la reflexió, en l'esperit crític i en la creativitat". Per l'autor, el vocabulari de la "beateria pedagògica" de la carta de tràmit del conseller oblidava un dels aspectes elementals de l'ensenyament obligatori. "No em puc creure -diu- que no els importi saber si els alumnes que han estat sota la meva responsabilitat, quan acaben l'etapa obligatòria, són capaços de situar el Danubi o Moldàvia dins un mapa d'Europa, si estan capacitats per fer càlculs mentals mínimament complexos o si dominen alguna cosa més que un vocabulari d'estricta subsistència.

'L'escola contra el món' analitza els mètodes escolars dels quatre llocs que obtenen les qualificacions més altes (Finlàndia, Corea del Sud, Flandes i Baviera) al ja famós informe PISA per concloure que sistemes educatius molt semblants poden obtenir resultats totalment diversos en diferents països, mentre que sistemes diferents poden obtenir resultats gairebé iguals a països diversos.

Luri diu que tots els estudis coincideixen a assenyalar que invertir més diners en ensenyament, especialment a partir d'una quantitat que vorejaria els 4.000 euros per alumne, no es tradueix per força en un augment dels incentius de professors i alumnes. Tampoc es pot dir que l'eficiència augmenti quan s'incrementa el sou dels professors, com acostumen a defensar els sindicats. I tampoc podem defensar, com fan sovint els pares, que l'augment d'hores lectives impliqui una millora dels resultats. Finalment, ens diu que els estudis conclouen que una menor proporció d'alumnes per professor no garanteix una millor qualitat dels resultats.

El llibre atribueix a la confusió antifranquista alguns dels suposats erronis que van marcat les primeres lleis educatives de la democràcia i que encara arrosseguem. En opinió de l'autor, la rastellera de lleis, reformes i contra reformes que es produeixen en el camp de l'ensenyament no són precisament beneficioses així com també és perjudicial la mirada dels mitjans de comunicació que només posen l'accent en allò que va malament.

"El sistema educatiu -afirma Luri- necessita creure que ho ha està fent bé per fer-ho bé. No pot viure només de pressupostos i programacions, de procediments i de metodologies. La feina docent no es pot fer sense la implicació emocional del professor".

Són molts els temes que aquest llibre de Gregorio Luri , que ha rebut molts elogis de comentaristes dels mitjans de comunicació, posa damunt la taula. Entre d'altres podem destacar les crítiques al relativisme i una defensa de l'autoritat del mestre.

L'escola contra el món
autor: Gregorio Luri
gènere: Assaig
editorial: La Campana
edició: Barcelona, 2008
pàgines: 248
preu: 15 euros