Dir adéu

El dia a l'hospital havia estat llarg i pesat, i necessitava descansar, encara que fossin només uns minuts. Els ulls li pesaven a causa dels dies que portava sense dormir, i l'esquena li punxava. Va pensar que necessitava un massatge, però va decidir que aquell no era ni el dia ni el moment per a pensar en ella. Les cadires de les sales d'espera no són massa còmodes, pensà just despertar-se el dia anterior, però no volia anar-se'n a dormir a casa. La mera idea de deixar-lo en aquell enorme edifici fred i solitari i a on la mort es passejava tranquil·lament, li provocava por i ràbia.

Havia sortit corrents de la feina quan, des de l'escola, li havien trucat anunciant-li que el Tomàs havia caigut escales avall i estava inconscient, i fins dos dies després, no havia tornat a casa; sola. Els metges li havien assegurat que el nen estaria bé a l'hospital, que una infermera estaria pendent per si despertava, i que en cas de passar alguna cosa, la trucarien immediatament. I després de molt insistir i de veure's a ella mateixa al mirall, amb els cabells bruts, el maquillatge ara ja quasi inexistent i unes ulleres ben marcades, la Marta se'n anà a casa a descansar una mica, dutxar-se, canviar-se de roba i, potser, menjar una mica abans de tornar a l'hospital. Siquiera va voler estirar-se al llit. Preferia el sofà. Estava més a prop del telèfon. Ella sabia que sonaria. Al igual que sonà dos anys enrere quan en Marc tingué l'accident. Potser no estava preparada un altre cop pel mateix, però el telèfon sonà i la veu del doctor Pagès sonà ferma i clara. Hi havia sentiment en les seves paraules. Dolor. Pena. Recolzament... Sense pressa, la Marta es posà les seves sabates, agafà l'abric i la bossa i marxà cap a l'hospital. Aquest cop no agafà un taxi, sinó que va anar-hi caminant. Potser per sentir l'aire fresc d'aquell dia en el seu rostre, o potser per començar a sentir que d'ara en endavant, aquell camí, que també portava a l'escola i al treball, el faria sola. En silenci. Observant cada detall del carrer, de les persones, i de la vida.