(La primavera és com qualsevol altra estació)

La primavera. Llevar-te al matí amb el rajos a la cara perquè no vas pensar d'abaixar la persiana. Treure el cap per la finestra i no saber si seguir amb la roba d'abric o la samarreta. Desar el jersei perquè cap al migdia fa un sol que te tira enrera i perquè sí, perquè te fa ganes. Esperar que ella te truqui o trucar tu perquè ella no ho fa. Imaginar que te dirà que sí, que quedem per a anar a sa Mesquida, as Grau o on t'agradi més. Banyar-nos per primer cop aquest any. Dinar l'entrepà asseguts a la sorra. I després, al capvespre, agafar un encostipat de Primera Divisió.

La primavera. Veure una pila d'al·lots suant com bojos a l'hora del pati. Jugar a futbol amb ells. "Ets un xupon" i "ja podràs, amb l'edat que tens?". Riure com un boig. Ennuvolada a mitja tarda i se suspèn la sortida. Quin pal, es posa a ploure. Una pila de desmentits i desconfiances per "unacosaque vaigdirfaunapiladetempsinomenrrecordo", i que devia de fer molt de mal. Mal rotllo.

La primavera. Els cotxes fan filera davant el instituts, les rotondes, els semàfors. Tothom vol que arribi el bon temps, però ara el sol a la cara molesta els conductors i volem sortir corrents.

La primavera. Una pila d'anuncis ens prenen per idiotes. Fem zàping nocturn mentre tallen la pel·li. Ens passa pel cap el que hem de fer a l'endemà. Apunts a la carpeta. Professor, la classe s'avorreix.

(La primavera és com qualsevol altra estació de l'any, només que el sol ens toca directament la pell dels pensaments que ens persegueixen).