L'evolució del rol de la dona

Soledad Rotger Vinent
1r batxillerat C
IES Josep Miquel Guàrdia Alaior
El 1789 va sorgir un moviment anomenat feminisme a l'Europa Occidental i a Nord Amèrica. Aquest va néixer en la il·lustració i en les idees d'igualtat i llibertat que van sorgir arran de la Revolució Francesa. El feminisme estava encapçalat únicament per dones, ja que l'objectiu d'aquest era aconseguir la igualtat de drets amb l'home.

Una definició més formal de feminisme seria la següent; és el conjunt d'idees i accions, que al llarg del temps busca afavorir els interessos de les dones en situacions de submissió al poder masculí per tal de modificar posicions de desigualtat i violència envers les dones.

Un segle més tard, el segle XIX, va sorgir el sufragisme amb el qual les dones reclamaven drets polítics, més concretament el dret a vot i a poder participar en àrees polítiques. Així doncs, veiem que les dones, a partir del segle XVIII varen començar a tenir un paper important i al llarg del temps varen anar demanant més drets i ser reconegudes amb igualtat al costat dels homes.

En l'Antic Règim, les dones, que formaven la meitat de la població, es dedicaven exclusivament en l'àrea domèstica, les labors de casa, l'educació dels seus fills, alimentar tota la família i la subordinació legal al seu espòs i al seu pare. És a dir, no es dedicaven ni intervenien per res en els assumptes polítics i d'administració, ja que això era feina masculina perquè es considerava que la dona no tenia cap capacitat ni intel·ligència per manejar aquests temes.

La Revolució Francesa (segle XVIII) i les demès revolucions liberals- burgeses que es varen donar al llarg dels segle XIX per manifestar el desacord pel que fa a les condicions obreres i als drets, varen plantejar com a objectiu central la igualtat jurídica i els drets polítics, i en alguns països aquests objectius es varen assolir. Arran d'aquí va sorgir la gran contradicció que va marcar la lluita del primer feminisme, ja que els objectius assolits no varen afectar les dones, i eren elles les que més necessitaven aquests canvis i drets.

Els moviments feministes i sufragistes varen ser dirigits per dones, principalment, burgeses. Tot i que els plantejaments feministes fossin anticlericalistes, les seves idees no varen aconseguir penetrar en els ambients obrers. Ni feministes ni sufragistes mai varen aconseguir mobilitzar àmpliament a les dones treballadores, ja que aquestes veien que les seves mobilitzacions podrien tenir conseqüències pèssimes per a elles.

Els propis ideòlegs del moviment obrer varen mantenir postures contradictòries respecte a la igualtat i als drets de la dona.

A partir de la Primera Guerra Mundial la societat va agafar consciència del paper de la dona. Durant aquest període, en el qual els homes havien d'anar a la guerra i no podien ocupar els càrrecs, les dones varen assumir el manteniment de l'economia i de l'administració. Per tant, el seu paper va ser indispensable. Molts països europeus varen concedir el dret a vot a les dones els anys posteriors a la guerra, així doncs, a la darreria del segle XIX es gaudia del dret a la educació, la capacitat professional i la igualtat jurídica. I va ser a partir d'aquí que el moviment feminista va agafar força i protagonisme.

Si ens centrem amb Espanya, trobem que la indústria estava molt poc desenvolupada, hi havia una forta influència de l'església catòlica, fortes jerarquitzacions de la vida social... i tot això va fer que el feminisme tingués una menor presència i influència a diferència d'altres països.

El feminisme espanyol va avançar més en el terreny educatiu on bàsicament s'ensenyaven les funcions domèstiques de la dona. Al llarg de tot el segle XIX, l'analfabetisme femení es trobava en taxes molt elevades que rondaven el 70%. El reconeixement oficial del dret a l'educació superior no es va donar fins el 1910. Les grans representants del moviment feminista espanyol varen ser; Emilia Pardo Bazán que denunciava que els avanços culturals i polítics aconseguits al llarg del segle XIX no havien fet més que augmentar les diferències entre sexes; I per altra banda tenim a
Concepción Arenal que manifestava que el paper de la dona no es podia basar en les feines domèstiques sinó que el seu paper s'havia d'estendre més enllà.

Actualment, encara que en molts països s'hagin assolit els objectius feministes, en molts altres continua havent una forta discriminació i desigualtat cap a la dona. Moltes vegades aquesta discriminació es manifesta en la violència de gènere, en la qual Espanya té una taxa alta ja sigui per maltractament físic o bé psíquic. També s'ha de dir, que constantment hi ha ajudes per les dones maltractades i existeixen moltes associacions de dones per ajudar-se unes a les altres, però si continua havent maltractaments significa que alguna cosa falla. Per tant, s'hauria de lluitar per la independència de la dona, ja que té les mateixes capacitats que l'home i es pot valer per ella mateixa.

Per concloure m'agradaria introduir una frase que dóna que pensar i que és del tot certa segons el punt de vista del feminisme; No permetis que la mà que agafis sigui també la mateixa que t'enfonsi. Amb això es reivindica que la dona ha de tenir la seva independència i que en realitat són els homes i les seves condicions que fan que les dones estiguin en una mala situació.