Liberto Callejas, l'anarquista (II)

En 1929, Liberto participa en la sortida de La Voz Confederal a Brussel·les. De fet, està documentada l'estada de Liberto Callejas a Brussel·les en un encontre de l'anarquisme internacional juntament amb personatges com Durruti, Ascaso, Joaquín Cortés o Pedro Orobón.El setembre de 1934, en el Ple de Regionals de la CNT, Liberto és nomenat nou director de CNT a Madrid.

Direcció Solidaridad obrera

A partir de l'octubre de 1931, Callejas i Alaiz controlen el gran diari confederal, Solidaridad Obrera i li donen una orientació més faista, de foment de la violència il·legalista i de les expropiacions per la via directa; segons Díez Ro- dríguez, Callejas és un exemple de l'anarquisme individualista a Espanya (6). En aquella època, a la Soli hi escriuen, entre d'altres redactors, Eusebi Carbó, que havia estat relacionat amb Joan Mir i Mir, E.Fontaura, el propi Callejas, i un altre conegut dels menorquins, Josep Alberola (7). A l'estiu de 1932 és nomenat ja director d'aquesta influent publicació, càrrec que manté fins al desembre de 1933 (8). En 1932 escriu l'opuscle Mi pueblo. En 1933 escriu Instinto y Razón, per al Almanac de Tierra y Libertad. Sense saber amb exactitud els seus moviments, el 1933 també el localitzem a Madrid, al front de la revista oficial, CNT, de la que en fou el primer director. García Oliver recorda aquella etapa:

"A l'èpoque je me trouvais à Madrid, où, nommé par l'organisation, j'occupais des fonctions de rédacteur au journal CNT. Je formais équipe avec Liberto Callejas, Horacio M. Prieto, Lucia Sánchez Saornil et José Ballester, un bon camarade que les fascistes assassineront plus tard. A la rédaction de CNT, ma tâche était double : d'une part, faire campagne pour élargir à nos camarades emprisonnés l'amnistie très restrictive accordée par Lerroux ; d'autre part, trouver des moyens pour que le journal ne soit plus l'objet de saisies régulières de la part des autorités"(9).

La repressió que té lloc aquells primers anys de la Segona República fan que hagi de tancar-se el periòdic i ell torna a Barcelona. De fet, Callejas viurà durant molts de mesos un record de la seva etapa madrilenya. L'Estat li obra causa penal per al contingut de la revista, al creure que aquesta ha acusat la policia de Catalunya d'assassinat i de ser una agència de terror al servei de la patronal. Va ser acusat per injúries i el Tribunal d'Urgència de Madrid el condemnà a pena de desterrament de Catalunya. El setembre de 1934, en el Ple de Regionals de la CNT, Liberto és nomenat nou director de CNT a Madrid.

Callejas torna a Menorca (10)

En 1935, Liberto Callejas torna una temporada a Maó. Segons Fernando Ferrer, va venir per fugir de la repressió subsegüent a la revolució d'Astúries de 1934; per a Solidaridad Obrera (11), la causa del seu retir va ser la convalescència a causa de la tuberculosi que patia. Potser sigui així, perquè Florià Cardona, en les memòries ja mencionades, parla de la malaltia de Liberto. Quan torna a Menorca, a l'estiu de 1935, ja té 51 anys, es manté fadrí i viu sol. Ja era un home molt conegut i llegit en el món de l'anarcosindicalisme espanyol. A Maó va relacionar-se d'immediat amb els joves que formaven les Joventuts Llibertàries de Menorca i l'Ateneu Racionalista, entitat que publicava, des de 1934, la revista quinzenal, Fructidor. La revista es distribuïa a tots els pobles de Menorca i mantenia corresponsals a Catalunya. De tot d'una, Liberto es va convertir en el seu director i el transformà en setmanari. Florià Cardona (Maó, 1910-2003) ho recorda:

"(...) home actiu, força capacitat, i amb molts anys d'experiència en el periodisme social, Callejas no podia ni volia estar mans plegades, essent així que les tasques de la redacció de Fructidor es convertiren per a ell en un sedant contra la calma de la nostra petita illa, principalment si tenim en compte que era un professional de la ploma que en diferents situacions agitades havia dirigit Solidaridad Obrera, de Barcelona, i CNT, de Madrid (...)".

Liberto es va abocar en la nova responsabilitat: redactava l'editorial i altres treballs, corregia les aportacions dels joves llibertaris, i feia el seguiment de l'edició fins la sortida al carrer, cada dissabte. Un anècdota que ens conta Florià és un llampec de la personalitat de Callejas:

"Recordem que la nit en què al local del sindicat ajudàvem al company administrador en la tasca de preparar els paquets dirigits als corresponsals per lliurar-los a Correus l'endemà al matí, Callejas prengué un exemplar de l'especial contra la guerra i posant-li una faixa va escriure: "A Benito Mussolini, president del Consell de Ministres d'Itàlia. Roma". El franquejà pertinentment i, com que teníem el costum que tots els vespres en sortir del sindicat deambulàvem una estona pels tranquils carrers maonesos en companyia de Callejas, ell mateix el tirà a la bústia de correus tot dient-nos:

"Ja sé que no arribarà a les mans del dictador italià, però algú de la seva camarilla almenys veurà que en aquesta petita illa mediterrània no ignoren els criminals propòsits del feixisme" (13).

Callejas també va aprofitar l'estada a Maó per a formalitzar l'ingrés del sindicat anarquista de Maó a la CNT. El grup anava per lliure i ell en redactà els nous estatuts i va tramitar l'ingrés. A la tardor, Liberto tornà a Barcelona i es reincorporar a Solidaridad Obrera. No obstant no va perdre el contacte amb els seus joves amics menorquins i Fructidor. Aquells articles que eren censurats i prohibits de ser publicats a S.O. acabaven a les pàgines del setmanari maonès, que fugia de la vigilància de l'autoritat.

Notes a peu de pàgina:

(6) Díez Rodríguez, Xavier. L'anarquisme individualista a Espanya (1923-1938). Editat per la Universitat de Girona.

(7) Josep Alberola havia estat mestre a l'Escola Lliure d'Alaior.

(8) En el Ple de la Federació Regional del Treball de Catalunya (CRTC), celebrat a Barcelona entre el 5 i 13 de març de 1933, Callejas presenta l'informe corresponent a Solidaritat Obrera i dóna a conèixer la seva dimissió com a director de la publicació, encara que sembla ser que seguiria en el càrrec algun temps més.

(9) García Oliver, Juan. Entrevista reproduïda a S.O.

(10) Aquest apartat està redactat a partir d'un capítol d'Episodis de la Menorca Llibertària, les memòries de Florià Cardona que van ser publicades per l'Ateneu Llibertari Estel Negre. Palma de Mallorca, 2005.

(11) Solidaridad Obrera. Nombre especial 100 anys. Barcelona, 2007.

(12) Cardona, Florià. Obra citada, pàgina 36.

(13) Cardona, Florià. Obra citada, pàgina 39.