TW
0

Pau Marquès Oleo
Seu un home en un banc de la balustrada de pedra del passeig. A l'esquerra una filera de palmeres altes amb el tronc gravat com una neula i les arrels mig sortides de la tira de gespa, ditets de nadó que furguen dins la terra cercant l'aliment. En total són dotze les columnes que aguanten les onze voltes de fulles verdes, ventalls de guinavets oberts al cel que cobreixen l'empedrat de rajoles de fang gastades i rompudes del passeig. El capitell d'equí decorat amb dàtils taronges i àbac molt reduït. La llum del migdia travessa les fulles, milers d'ulls d'ametlla sotjant els vianants. El cel és blau, blavíssim, només dos nígols suren com les dues taques de lleixiu dels texans desgastats de l'home. L'home duu a més un jersei de llana verd anglès i unes sabates marró amb la punta oberta, dos cocodrils afamats que s'envien els grans d'arròs que han deixat els coloms en berenar.

Seu un home en un banc de l'església. A esquerra i dreta imatges de sants i retaules de fusta fosca i daurada. Capelles plenes de precs i ciris encesos. Vuit pilars aguanten els set trams de voltes ogivals. L'absis il·luminat com un calidoscopi. Matinal d'orgue. L'olor d'encens mareja l'home. Dins les sabates arrufa els dits dels peus, graten les lloses cercant l'aliment.