Sebastià Llufriu - "Terrordentudo", músic

FITXAEm dic Sebastià Llufriu, vaig néixer a Maó l'any 1979 però quasi sempre he viscut a Ciutadella. Fa tres anys que em dedico més intensament a fer música electrònica. M'agrada molt el camp i, a diferència de molta gent, m'encanta Menorca a l'hivern.

Raquel Marqués
Ciutadella

D'on i quan sorgeix la seva vessant musical?
Fa 12 anys quan vaig estalviar per comprar-me un teclat i un sintetitzador. Llavors escoltava música electrònica i la veritat em semblava massa "garrula" així que vaig pensar ho he d'arreglar, en açò, abans aquest tipus de música era més aviat "cutre" de ball. I mira, ara fa un any que, juntament amb Moira (que fan dansa tribal i d'arrels orientals), vàrem quedar finalistes al certamen Art Jove a Eivissa.

I aquest nom tan impactant, Terrordentudo?
Crec recordar que surt d'una vinyeta de còmic.

Com és la seva música?
M'agrada dir que faig trance, encara que el que surt finalment és una mica rar, però em quedo més tranquil si dic que és trance. M'agrada que sigui ballable però alhora amb un ressò primitiu i arcaic. Tenc un amic que diu que la meva música seria bona per tocar dins una cova plena d'ossos, si qualcú la troba que m'avisi i faré un directe allà.

Recomani'ns un disc.
"Mountain Battles", de The Bree­ders perquè és una novetat i perquè té unes guitarres com si estiguessin soterrades. I també "A Thousand Leaves" de Sonic Youth, tot el que toca aquest grup és increïble. Cap dels dos discos són de música electrònica perquè a casa no n'escolto gaire, si no tornaria boig, fins i tot m'agrada el folk, si està ben fet, clar!

Les seves influències.
GusGus, Underworld o Faithless, però els que més m'agraden ara són Matmos.

Per a quan un disc?
Actualment tenc 25 discos no editats a ca meva llestos per sortir en voler, però com que som pobre i no m'agraden els procediments normals de promoció estic pensat de distribuir la meva música de manera gratuïta i un poc "terrorista".

És una crítica a la indústria discogràfica?
No, però passar per allà a jo no em funciona, no puc viure d'açò i si he de defensar la meva música de qualque manera ha de ser amb els directes. Avui per triomfar a la indústria o has de ser molt famós o tenir una estructura molt potent al teu darrera.

Idò, qui vulgui escoltar el seu producte, què ha de fer?
Tenc música a la Xarxa i actualment estic treballant en un servidor per abocar-li tota, tenc 997 cançons. Continuaré fent projectes amb Moira perquè funcionem molt bé i també col·laboraré amb Donat, un al·lot suís amb el que tenc la idea de fer música electrònica. Per a la gent que em vulgui seguir, pot trobar-me al perfil de facebook "Terrordentudo Hypnotrance Per Encàrrec" o a www.lastfm.es. D'aquí a un o dos mesos tornaré a sortir a la llum, tornaré a sortir de la cova.

El podem veure en directe?
Sí, pròximament al local Es Vaporet de Ciutadella i també hi haurà qualque actuació sorpresa a un lloc indeterminat de la ciutat.

La darrera pel·lícula que ha vist.
"π (pi)", és en blanc i negre, però no és antiga. Està molt bé.

A vostè li afecta la crisi?
Crec que els únics que avui tenen dret a xerrar de crisi són els africans i no la gent que té la nevera plena o mig plena, tots aquests s'haurien de caure de l'ase i sentir-se pobres realment. El que hi ha són moltes ganes de plorar i quan plores massa estona ja no està justificat. Clar que penso que durant aquestes èpoques també es cou molt artísticament i si és així la crisi ja fa la seva funció.

"A Cor Obert" acaba aquí, grà­cies per les seves respostes. Com sempre li demanem a l'entrevistat un somni.
Que arribi la primavera, que fem quatre atxims i que hi hagi molt de pol·len per tot, a veure si així espavilem!