09/02/10 0:00
TW
0

Raquel Marqués Ferreries
L'impacte que li produí l'obra de Richard Estes (Illinois, 1932) el deixà tan meravellat que decidí donar un canvi de rumb a la seva trajectòria. Miquel Cardona (Ferreries, 1956) beu de la inspiració de qui està considerat com un dels fundadors del moviment fotorrealista. Des de llavors ja fa sis anys que experimenta en un traç que es mou dins l'àmbit urbà, entre carrers, vehicles, edificis i els seus propis reflexos. El camí de Son Mercer, a Ferreries, condueix al seu estudi. La situació pot semblar paradoxal, ja que des de la tranquil·litat del camp menorquí treballa les visions de les ciutats més cosmopolites. Fragments de vida urbanita que alça a la perfecció com en un minuciós trencaclosques.

Cardona s'inicià a la pintura des de ben jove. Recorda destacar a les arts plàstiques com a estudiant de batxiller a La Salle de Maó. La feina a un negoci de tradició familiar li va permetre dedicar més hores a la seva afició. Mirant i demanant molt va aconseguir créixer com a pintor. Amb 17 anys, i rere qualque dibuix a llapis, es dedicà de ple a l'oli, tècnica que no ha abandonat mai. Els paisatges i els racons naturals de l'Illa l'acompanyen en temàtica durant anys. De la mà del veterà pintor ferrerienc Joan Serra forma part del grup de Santa Àgueda, i fou entre 1975 i 1980 quan comença a participar a mostres col·lectives. La seva primera individual arriba el 1978 a l'Ajuntament de Ferreries. Llavors, i encara avui, considera Joan Vives Llull com un emblema de la pintura a Menorca.

DeArte 09
De cara a la promoció, ha exposat a la galeria Artara de Maó, a Fran Reus de Palma o a Batik de Barcelona. I més recentment a la fira DeArte 09 de Madrid. Una experiència de la que diu haver tornat amb un balanç positiu i, el més important, amb contactes interessats en la seva creació i arran dels que el 2010 inaugurarà una mostra a la galeria Victoria Hidalgo de la capital.

Un repte personal
El bot de l'impressionisme a l'hiperrealisme és fruit d'un repte personal. La fascinació per la producció de l'americà Richard Estes el duu a aventurar-se en un món de detalls, jocs de llum i de colors del que és molt difícil sortir-ne sense el domini de la tècnica. "Cada quadre és molt laboriós, hi dedico moltes hores, són com a paisatges romputs per aconseguir donar la sensació d'aquest efecte mirall", explica. A banda de la destresa que Cardona té amb el pinzell i les proporcions, l'atractiu de l'obra roman a les localitzacions amb les que conquesta a l'espectador. Estampes de realitat que capten els bocins prou reconeixibles de façanes de discoteques, hotels, aeroports o estacions de metro són sols un exemple de la seva virtut per congelar instants. El procés d'aquest estil tan personal comença amb les fotografies que Cardona pren dels seus viatges i que després plasma a un llenç de tela damunt fusta. Coneguts llocs de ciutat o populars marques comercials acaben d'arrodonir la connexió entre públic i obra. "El fet que l'espectador reconegui el lloc fa que la pintura il·lusioni més", comenta.

Autor constant, Miquel Cardona reconeix estar immers en una línia hiperrealista que l'apassiona. En general, de l'àmbit artístic a Menorca destaca un gran nivell pictòric, si bé es queixa de les dificultats per sortir a fora, una actitud, senyala, bàsica per donar-se a conèixer. I de l'art, en particular, apunta que forma part de la seva vida, com "una necessitat". "Si no pogués pintar estaria perdut en aquest món", acaba.