Variabilitat climàtica

Ramon Jansà Albarracín
Maó
La variabilitat climàtica de Menorca sempre ha estat molt gran. Enclavada geogràficament en el centre de la conca occidental del Mediterrani, les seves dades termopluviomètriques varien molt d'un dia determinat al mateix dia de l'any següent. A la (figura 1) s'observa molt bé l'enclavament de les Balears.

Obtenir aquesta informació ha estat possible gràcies a la recollida de dades i posterior divulgació que han fet varis menorquins, que van tenir la gran afició d'observar, anotar i divulgar dades que a dia d'avui són d'una gran utilitat per als científics i historiadors que estudien com era el temps en aquella època, els dies de pluja i les temperatures que feia en aquells anys.

Aquells prolífics homes que a dia de avui són història per les seves divulgacions varen ser el farmacèutic Juan Bals, que de 1792 a 1799 va començar a anotar dades. Un poc més de mig segle després, ho va reprendre Joaquin Carreras, que de 1865 a 1886 se va encarregar d'anotar tot el que passava: pluja, vent, temperatura, humitat, estat del cel i evaporació. De 1886 a 1929 el va succeir Maurici Hernández, que de 1886 a 1929 va recollir les observacions, que eren enviades a França i Anglaterra, a part de Madrid. A partir de 1926, Menorca compta amb el primer meteoròleg professional, que va ser Josep Mª Jansà, i un any abans es va inaugurar el primer observatori, del llavors Servei Meteorològic Nacional, que estava ubicat a la Base Naval de Maó.

Al llarg de la geografia nacional, el punt que té la pluviometria més elevada és la serra de Grazalema, a Cadis, amb una pluviometria que supera el 2.200 litres anuals, pel motiu que està influenciat per la seva orografia i el vents sempre humits que conflueixen a l'estret de Gibraltar.

En el gràfics adjunts se compara com era el clima del període 1906-1907 amb cent anys després, 2006-2007 (fig. 2). En la mitjana de les dades de precipitació i temperatura no s'observen grans variacions, un lleuger augment d'un 0,6º C. La precipitació en la tardor, octubre i novembre, té caràcter tempestuós, amb precipitació molt intensa en un interval curt de temps. La precipitació durant l'estiu ha passat a ser quasi inexistent i les temperatures són més elevades, sobretot les mínimes.

Hi ha punts de la geografia nacional en què plou molt poc, com el Cap de Gata (Almeria), on el clima és estepari, amb una mitjana de 200 litres.

Una de les ciutats més plujoses de la nostra geografia nacional és Vigo, amb una quantitat de 1.950 litres anuals, però el més important no és la quantitat en si, sinó la forma en què cau, és a dir, la periodicitat diària al llarg de l'any, per a un millor aprofitament d'aquest recurs.

Com s'ha comentat, la variabilitat és molt gran d'uns anys a altres. La més baixa precipitació correspon a la temporada 1910-1911 i va ser de 347,4 mm, mentre que la màxima va ser a la temporada 1920-1921, amb 987,9 mm.