'L'anomenen Robert Bruce Banner... I aquí acaba la seva vida'

Fernando Sabino Seguí

Benvinguts incrèduls! Altes febres, inspirades pel virus de la grip, em van deixar fora de combat la setmana passada. Torna aquesta secció de cinema amb forces renovades i torna amb una 'fe-d'errates' obligada. El passat dissabte 17 de gener vaig voler fer-me ressò de l'excel·lent programació del Cinefòrum, organitzat per l'Obra social Sa Nostra, però amb tanta mala pota (i certa negligència per la meva part...) que la vaig confondre amb una altra entitat bancària. Demano mil disculpes i entono el 'mea culpa', agraint un altre cop la magnífica exposició cinematogràfica d'aquesta iniciativa, que continua el febrer amb un cicle dedicat a la fotografia en blanc i negre dels darrers anys. Podrem veure, per aquest ordre, 'Manhattan' de Woody Allen, 'Pi' de Darren Aronofsky, 'La Chica del Puente' de Patrice Leconte i 'Persépolis' de Marjane Satrapis i Vincent Paronnaud... Bon cinema gratuït per obra i gràcia de Sa Nostra! Moltes gràcies!

Recentment, la Nuri Díaz ens va enviar un e-mail amb diverses i senzilles impressions. Una d'elles era la seva admiració per l'intèrpret Edward Norton... Bé, avui apareix aquest gran intèrpret en aquestCulturàliadedicat a l'Increïble Hulk! Un petit homenatge a un dels grans personatges de la història del còmic i una manera d'apropar-se al nou cinema de superherois de recent factura... Unculturàliaque, espero, no us faci enfadar gaire, he... he... he...

La creativitat sense pausa de Stan Lee a l'Editorial Marvel durant els anys 50 i 60 va donar un dels seus més preuats fruits l'any 1962 amb 'The Incredible Hulk' (a Espanya, durant bastants anys, 'La Masa'). Dibuixat per l'inimitable Jack Kirby als seus orígens, aquest còmic narra com un científic anomenat Bruce Banner, a punt de descobrir una troballa tecnològica, és exposat a un bombardeig de raigs gamma que generen en ell una anormalitat genètica per la qual, quan es troba pres del pànic, tensions o fúria es transforma en el ser monstruós Hulk... el nostre heroi...

Enamorat de Betty Ross, la filla del seu etern perseguidor el general Ross, Banner és un superheroi diferent, un fugitiu de la societat i un home en constant recerca de la seva cura i rehabilitació... Aquest personatge es va dissenyar un poc com a faula metafòrica del monstre poruc i indomable de la societat nord-americana en contra els aparells burocràtics de la fredor militar, revestida amb la por a un cataclisme nuclear... Una època a on un àrid paisatge d'un desert resultava més amenaçant que vint mil tancs d'atac...

De seguida es va convertir en un dels personatges més emblemàtics del mon del còmic i, de seguida, es va voler fer una adaptació cinematogràfica. Però la seva primera incursió en la imatge real va ser per la televisió, tot i que l'episodi pilot de 1977 va conèixer estrena cinematogràfica ('La Masa, un hombre increíble', Kenneth Johnson). La telesèrie, com a tal, ens va animar els migdies dominicals dels primers anys 80; de fet es va emetre entre el 1978 i el 1982. El desaparegut Bill Bixby (que tornaria a agafar el personatge a unes TV movies entre el 1988 i el 1990) era Bruce Banner, abans de posar-se lentilles, trencar els pantalons i la camisa de quadres i tenir el verd aspecte de Lou Ferrigno. Jack Colvin el perseguia mentre ell buscava un remei pel seu cas... una 'road movie' certament curiosa, si més no...

El primer Hulk (i realment l'únic!) va ser Ferrigno. Nascut a Brooklyn, Nova York, a l'any 1952, aquest culturista va saltar a la fama com al caspós, però entranyable, monstre de color oliva... i ja està! El personatge el va marcar massa i mai es va poder treure al monstre del damunt. Avui en dia, a part d'alguna aparició fugaç i pels fans a les superproduccions recents de Hollywood, es dedica a signar fotos seves de Hulk a convencions de culturisme. A la primera pel·lícula pròpiament dita, 'Hulk' d'Ang Lee de l'any 2003, Ferrigno fa un 'cameo' com a cap de seguretat. Fins i tot la 'star' australiana Eric Bana li va demanar un autògraf...of course!

Bana va ser Bruce Banner en aquesta superproducció que, seguint la moda del cinema recent de superherois, va posar al dia al mite verd. Jennifer Connelly va ser Betty Ross i Sam Elliot, el seu pare, el general Ross. Però Ang Lee va resultar ser un realitzador massa personal per al projecte. Com la majoria dels treballs anteriors de l'asiàtic amb el guionista James Schamus, les relacions paterno-filials carreguen massa de transcendència un producte típic mass-media. El que havia de ser una simple posada al dia mutant del tema de Jeckyll i Hyde es converteix en una resplendent peça d'orfebreria digital carregada de psicologia dels dolors dels pecats paterns. Una cinta sorprenentment cauta i interioritzada, 'amb una aura d'angoixa existencial i una malenconia que arrossega el personatge', com diu el co-guionista Schamus.

De cara al nou projecte del personatge, que té tant de 'remake' com de seqüela, els productors es van decantar per un canvi de director. Louis Leterrier, francès especialitzat en cintes d'acció com 'Danny the Dog' i 'Transporter 2' (ambdues de l'any 2005), seria l'encarregat. També hi va haver nou casting: Edward Norton és Banner, Liv Tyler fa de Betty i William Hurt es converteix en Thaddeus Thunderbolt Ross. Tot sembla indicar que Norton va retocar excessivament el guió de 'The Incredible Hulk' (2008), escrit per Zak Penn, se'l va fer seu i es va aliar amb Leterrier, en contra de les directrius dels productors, que ja no guanyaven per a més sobresalts 'verds'. Però escaldats pels resultats autorals de la versió de Lee, dos dels tres productors en comú dels dos projectes, Avi Arad i Gale Anne Hurd, li van tallar el rotllo ràpid als joves rebels. El resultat va ser una agradable combinació de film d'acció-franquícia i nou temari essencial del superheroi, el catàleg dels turments interiors d'un personatge que és el que és, sense voler. Norton va impostar i va guanyar...a mitges! Qüestió de cossos!

El que sí resulta evident és que el personatge més empipat de la Marvel és un autèntic prodigi cinematogràfic per a explotar. Aquesta creuada infinita entre visibles mostres de la literatura fantàstica de sempre (Jeckyl i Hyde,Frankenstein,La bella i la bèstia...) i enrenous cinèfils històrics (King Kong,Godzillai, fins i tot,Robocop...) encara té corda per estona.

Fins aquí elCulturàliade l'Increïble Hulk! Hem recordat la Massa més 'kitsch', la de Lou Ferrigno i el seu pentinat post-punk! Unculturàliaque ja diu molt del caràcter difícil del genial Edward Norton! Unculturàliaper a un dels clàssics de la Marvel!Verde-que-te-quiero-verde... Fins a la setmana que ve, incrèduls!