Alto al foc, el descontrol del comerç d'armes

Fons Menorquí de Cooperació
Aquesta setmana en la que es celebra el dia escolar de la no-violència volem dedicar aquest espai a parlar sobre els impactes de la proliferació descontrolada d'armament sobre el desenvolupament dels pobles.

Les armes són un factor decisiu a l'hora d'instigar, prolongar i intensificar els conflictes i la violència. S'utilitzen de forma arbitrària i indiscriminada per matar, ferir, amenaçar i/o expulsar a les persones de les seves llars. Per aquest motiu caldria pensar que el seu comerç estigués estrictament controlat, però no és així. Avui dia no existeix cap llei internacional exhaustiva i vinculant que reguli el comerç d'armament convencional i les armes es venen sense cap control real sobre el seu destí i ús final. De fet, s'estima que entre el 80 i el 90% de les armes lleugeres il·legals ( pistoles, fusells...) provenen de transaccions aprovades pels Estats. Actualment hi ha 640 milions d'armes en circulació, 1 per cada 10 persones, i cada any se'n fabriquen 8 milions més.

El negoci de les armes
El comerç d'armes és un dels negocis més lucratius del món. Després del tràfic de drogues és un dels que mou més diners, amb la diferència de que la major part d'aquests són legals. S'estima que el valor de les exportacions d'armes al món arriba als 21.000 milions de dòlars anuals i que hi ha hagut un enorme increment arran del context internacional caracteritzat per la "guerra contra el terrorisme".

Els governs justifiquen la seva despesa militar en la necessitat de defensar el país i això es concreta, principalment, en la compra d'armes i material militar, en la construcció i manteniment d'instal·lacions, en la formació i sous dels militars i en la investigació militar. Cal destacar que un terç dels països del món inverteixen més recursos en els seus exèrcits que en els serveis de salut. En el cas d'Espanya, el pressupost per a programes de recerca militar és 7 vegades superior al d'investigació mèdica.

Els Estats acostumen a subvencionar la indústria militar perquè la consideren estratègica, malgrat que les empreses d'armament solen ser deficitàries, excepte quan aconsegueixen grans acords d'exportació o gràcies a la contínua compra de material per part del mateix govern, que fa un esforç per mantenir-les. Si a aquesta política, li sumem el fet que les empreses d'armes més rendibles s'han privatitzat, ens trobem que aquesta indústria segueix la lògica de beneficis privats i pèrdues públiques.

Cal destacar que el 80% que de les transaccions d'armes convencionals corren a càrrec dels cinc països membres permanents del Consell de Seguretat de l' ONU: EEUU, Regne Unit, Rússia, Xina i França; que alhora, suposadament, són els garants de la pau i la seguretat mundial.
Per altra banda, segons l'ONU, una reducció del 3% dels pressupostos militars mundials permetria:
? Reduir un 50% la mortalitat infantil.
? Abastir tot el món d'aigua potable.
? Universalitzar l'assistència primària.

Alternatives: L'Objecció Fiscal
L'alternativa existent per tots aquells ciutadans i ciutadanes que estan en desacord amb la despesa militar mundial i no volen contribuir a finançar-la és fer l'objecció fiscal. És tracta d'una forma de desobediència civil activa que consisteix en destinar la part de l'impost de la renda que correspondria al finançament militar a un projecte de desenvolupament social. Per més informació http://www.solidaries.org/ofiscal/comferla.htm

Algunes frases
"Preferiria haver inventant una màquina que la gent pogués utilitzar i ajudés als camperols en el seu treball, com per exemple, una segadora" Mijaíl Kaláshnikov, inventor del fusell automàtic AK-47.

"Els líders locals, regionals i mundials han d'acceptar el fet que no podem permetre que el lliure mercat regeixi el comerç internacional d'armes. No hem d'enriquir-nos comerciant amb la mort. Més aviat hauríem de comprendre que el comerç d'armes és quasi sempre amic dels dictadors i enemic del poble. Ha arribat el moment de posar davant les vides humanes a les armes" Óscar Arias, Premi Nobel de la Pau

"EEUU desitja i espera que els governs de tot el món ajudin a eliminar els paràsits terroristes que representen una amenaça per als seus propis països i per la pau mundial. Si els governs necessiten capacitació o recursos per complir amb aquest compromís, EEUU, els ajudarà" George bush, president dels EEUU (2002).