Està carregat de por!

Per afrontar una competició, s'ha de tenir una aptitud bàsica: la de ser capaç de fer oposició, d'enfrontar-se al jugador i a l'equip adversari, amb més o menys agressivitat. Malgrat la insistència dels entrenadors, alguns futbolistes, arriben a adults, amb aquest dèficit: són porucs, atemorits en el seu joc, retallant la seva eficàcia.

En els esports on hi ha dos equips en la lluita pel baló, no es pot negar, que el caràcter combatiu és un signe del joc. El futbolista no pot prescindir de l'aprofitament valerós de la força del cos. De fet, en moltes accions del joc, com en el marcatge, en la carga, l'entrada o en la interceptació, és necessari un gran ímpetu, impuls o decisió ràpida, lligats a una qualitat com la valentia.

En ocasions, el futbol -si es fa joc brut-, és un esport de risc, ple de rudesa, amb xocs i impactes al cos, que poden ocasionar mal, dolor o lesions. El coneixement d'aquest risc o l'experiència d'haver-ho patit condiciona una pèrdua del valor, de l'abrivament i l'heroisme, i el que està clar és que el joc d'un futbolista covard o indecís no és complert, mentre que el futbolista agosarat i valent, té un avantatge psíquic sobre el contrari.
La gran majoria de futbolistes, són forts i bel·licosos, enfrontant-se i mesurant valerosament les seves forces amb l'adversari. Aquesta forma de jugar és considerada com a "varonil".

Emperò no tots els jugadors són altament agressius. Hi ha altres, que no tenen molt desenvolupada aquesta faceta en la seva personalitat i probablement, tampoc ho tenen escrit en el seu ADN. De fet, -apreciat lector- mai he entès la falta de comprensió que rep el jugador temorenc, el poc reconeixement al dret a ser distint de cada persona, individu o de les seves circumstàncies?

Menys encara entenc la insistència en ridiculitzar (es un gallina, està cagat, no te c?), al jugador que juga bé al futbol, mostra qualitat, emperò que és requerit de manera reiterada a superar la por i a sí mateix quan hi ha un baló dividit.

La força mental, la contundència, la intimidació del contrari, la disputa frontal, enèrgica d'un baló per futbolistes escassament agressius no crec que sigui possible.

Si ressaltam encara més els seus defectes i ens oblidam de potenciar les seves virtuts, més difícil serà, que torni intrèpid i valerós i arribat el moment no posarà la cama. Potser, amb pillada, amb un toc suau, s'anticiparà a la jugada.