La pressió: Ni poc ni massa

Ferran Andreu
cordinador del CD Menorca
Està clar, que el primer objectiu de la pràctica esportiva, és que la gran majoria dels joves, arribin a adults influïts positivament per les experiències, la diversió, l' amistat, la vida saludable o l' educació personal, que proporciona l' esport.
Altres, pocs, mostren qualitats innates i voldrien encaminar les seves passes, cap a una carrera esportiva exitosa.
És evident, que els esportistes professionals, són "models socials" i per tant admirats i imitats pels joves, que volen ser com ells. Un jove pot ser exigent amb ell mateix, realitzar el màxim esforç en entrenaments i partits, ser capaç de fer feina per l'equip i estar fortament il·lusionat en progressar en un esport.
Emperò, com és que diferents esportistes, amb iguals condicions, uns arriben a professionals i altres no? Com és que molts dels que destaquen en categories d'iniciació i formació, no acompleixen les expectatives creades? Què es vertaderament determinant: la condició física?, el domini de la tècnica?, és degut a un estil d'entrenament? O a la disciplina tàctica? o potser es tracta de fortalesa mental? I fins a quin punt influeix l'entorn del jove esportista? La pressió competitiva ha de ser forta o mesurada, accepten tots el mateix nivell d'exigència?
Totes aquestes situacions associades a la pràctica esportiva poden afavorir el camí cap a l'excel·lència esportiva, però per a mi, una es importantíssima: l'entorn esportiu. Aquest ha de facilitar el rendiment del futbolista, que necessita una atmosfera propicia de recolzament i ajuda. Als joves els agrada competir i mes als que volen ser professionals.
Diferents circumstàncies, poden contaminar aquesta motivació. Un gran error seria carregar amb una feixuga càrrega d'estrès, recriminant contínuament els errors, fent exigències massa elevades, encaparrotats en demanar que siguin sempre els jugadors més valuosos, amb una demanda excessiva de rendiment.
Quin es el nivell de pressió acceptable sobre el fillets i al·lots, que volen ser professionals?. Si la pressió és excessiva per estar sempre per damunt de tots, es pot erosionar el seu potencial, davallar el seu rendiment físic o l'equilibri emocional.
Moltes de les pressions que reben els joves esportistes, són fetes amb bona intenció, emperò si es fan massa prest, no permeten millorar en les diverses facetes. En aquest aspecte, el Codi Ètic, que s'aplica en les competicions menors, és un estratègia d'intervenció imprescindible, que vol posar ordre i prevenir que els adults, exercint pressions no fem malbé la motivació dels joves esportistes.
Aquets dies, he vist per segona vegada, el programa d'homenatge a Rafel Nadal fet per IB3. La sensació i la percepció, que emana del seu entorn (família, amics, mestres, entrenador...), és que el campió, ha sobresortit d'es d'una atmosfera de tranquil·litat, assossec, amb naturalitat, com sabent que les condicions les tenia, amb feina, esforç i l' ajuda de tots el talent ha fluït i triomfat. Pressions, ni poc ni massa, que la mesura es passa.