Construint a classe un model de la cèl·lula

Llorenç Pons Madrid
Carlos Beguiristain De-Vos
IES Josep Miquel Guàrdia
Alaior
Som els alumnes de 3er d'ESO (grup A) de l'IES Josep Miquel Guàrdia d'Alaior. A la classe de Biologia vam estudiar la cèl·lula: les seves parts, les funcions, les formes, els nivells d'organització cel·lular, i vam fer observacions de diferents cèl·lules, com per exemple una cèl·lula vegetal, com les de l'epiteli d'una ceba o com les de la mucosa bucal. El principal problema de l'estudi de les cèl·lules és el de les seves dimensions microscòpiques: un glòbul vermell té un diàmetre de 8 micres (una micra és la mil·lèsima part d'un mil·límetre), una cèl·lula muscular pot tenir un diàmetre de 10 micres o l'òvul, arriba fins les 200 micres, és a dir 0,2 mm, i aquesta és la més gran del nostre cos!!!
Una cèl·lula és la unitat anatòmica, funcional i d'origen de tots els éssers vius. Es tracta de la unitat més petita que du a terme les funcions de nutrició, reproducció i relació.
Per entendre millor com és per dins una cèl·lula vam pensar que podríem fer una maqueta a escala d'allò que veiem als llibres i a Internet.
El primer de tot va ser saber les dimensions dels orgànuls i la seva forma. Vam calcular les mides dels orgànuls i de la cèl·lula que volíem construir. Vam distribuir diferents feines: càlculs, materials per fer la maqueta, guió d'elaboració, etc.
Els materials que vam utilitzar van ser molt variats, com per exemple: Globus, paper de diari, cola, pintures, plastilina, llegums, macarrons..., filferro o fil de pescar, entre d'altres.
Com la vam fer? L'estructura exterior de la cèl·lula, el que s'anomena membrana, amb un globus inflat i recobert de capes de paper de diari enganxat amb cola. Vam deixar eixugar la "membrana cel·lular" durant una setmana, i després cada grup se va endur la seva per fer l'interior de la cèl·lula. Alguns vam fer el mateix amb el nucli, però amb un globus menys inflat.
Mentre la pintura s'eixugava, vam triar el material amb el qual volíem fer els orgànuls i el nucli de la cèl·lula. Alguns van decidir utilitzar plastilina, altres aliments i uns altres paper de diari i cola. Quan vam tenir el material triat, vam començar a fer els orgànuls, tenint en compte les seves dimensions. Quan els orgànuls van estar fets, els vam pintar i vam esperar a que eixuguessin. Finalment, vam col·locar els orgànuls i el nucli a l'interior de la cèl·lula. Per a que s'aguantessin, vam utilitzar filferro i fil de pescar.
Les principals dificultats que vam haver de superar van ser les matemàtiques, per una banda, i com reproduir les formes dels orgànuls que hi ha a les il·lustracions dels llibres i d'Internet, per altra. Els ribosomes, els mitocondris o els centríols, són senzills de reproduir i tot d'una vam trobar al nostre voltant objectes que ens podrien servir: llegums, grans d'arròs, petits mèrvils, amb la seva forma arrodonida, allargada o esfèrica eren perfectes per al nostre objectiu. El problema era trobar aquells que tinguessin una mida apropiada a la nostra escala. Altres orgànuls, com el reticle endoplasmàtic, o l'aparell de Golgi, amb la seva forma de sacs apilats van ser més difícils de reproduir. En aquest cas la solució la vam trobar treballant amb plastilina o amb paper.
Què hem après? Ens hem adonat de la forma tridimensional de les cèl·lules, més propera a la realitat que els dibuixos dels llibres que per bons que siguin, sempre són en una dimensió. Hem treballat en grup, amb el que això significa: discutir amb els companys, acordar quan i com treballarem, repartir feines, no fallar als companys. Gràcies a aquesta pràctica, vam aconseguir interessar-nos per la cèl·lula i conèixer-la millor, així també estudiar-la i aprendre'ns les seves parts.
El resultat final és millorable, ara ho faríem d'una altra manera, potser ho podríem intentar fer amb gelatina, amb altres formes, o fins i tot... més grans!!, però de totes maneres, estem molt satisfets de la feina feta, sobretot en veure les cares dels nostres professors, que no es pensaven que ens en sortiríem....
Per què construir una maqueta d'una cèl·lula?
Creiem que amb aquesta activitat podem donar resposta a la contribució d'algunes de les competències bàsiques com són: la capacitat per conèixer i interactuar amb el món físic, la familiarització amb les diverses maneres pròpies del treball científic, la resolució de problemes de solució més o menys oberta, que exigeixen posar en joc estratègies i la utilització adequada d'eines matemàtiques, la competència en comunicació lingüística i el tractament de la informació, entre d'altres.
Així mateix, podem desenvolupar alguns dels continguts comuns, com són: la utilització d'estratègies pròpies del treball científic, la recerca i selecció d'informació de caràcter científic, el reconeixement del caràcter aproximat de la mesura, el reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica i l' adquisició de les actituds característiques del treball científic
Les maquetes són representacions físiques, explicacions o idees referides a objectes o processos reals. En el procés d'ensenyança/aprenentatge els models ajuden en la construcció, utilització i transferència del coneixement. Hi ha diferents autors que sostenen que els models d'ensenyament conformen també models d'aprenentatge perquè quan el docent orienta o condueix els estudiants en activitats com obtenir informació, habilitats, formes de pensar i mitjans per a expressar-se, se'ls està ensenyant a aprendre.
Les analogies, les metàfores i els models concrets són eines molt utilitzades en l'ensenyament. Amb freqüència, tant els docents com els autors de llibres de text utilitzen analogies per a explicar continguts científics i facilitar el procés d'aprenentatge de nous conceptes d'una manera comprensible per als alumnes. Una de les estratègies que poden emprar-se per a ensenyar els continguts associats a la biologia és la feina amb models.