"Si trec bones notes, podré fer el que m'agrada fer"

Rosa Carreras
Ciutadella
Diuen els que l'envolten, que na Clàudia Subirats Pons és una persona apassionada i sobretot molt constant. Tal vegada, més madura del que es podria esperar d'una al·lota de 13 anys. Amb la mirada cristal·lina, de somriure fàcil, de conversa distesa i coherent, és l'aprenent més jove de les Balears en el món del trot. Fa 2n d'ESO al CC Nostra Senyora de la Consolació de Ciutadella i compagina els estudis de Secundària amb la dedicació diària als cavalls. Ens vam animar a anar a parlar amb ella, atrets per aquesta personalitat d'esforç i constància que destil·la. Una joveneta en un àmbit eminentment masculí. Una al·lota carregada d'energia i de somnis de futur.
Quan vas començar a tenir relació amb el món dels cavalls?
Me vaig apuntar en es Club Hípic fa 4 anys fent salt, i un dia en Paco Allès me va brindar d'anar a ca seva a provar açò des trot, i jo li vaig dir que sí. Vaig començar a anar a ses seves quadres, a venir a s'hipòdrom i fa dos anys ja que faig trot i un, que he començat a córrer. S'estiu passat vaig fer un curset i en vaig aprendre un poc més i ara, en Pau Salord i en Furín me n'estan mostrant més.
Com recordes el primer dia que vas sortir a la pista a competir?
Va ser un dia de carrera d'aficionats i esteia molt nerviosa. Però va ser una experiència molt bona perquè aquell dia, justament vaig guanyar. Sa mamà esteia alabada.
Clar, a partir d'aquella carrera te devies animar molt més?
Bonu, vaig fer ses proves per treure'm es carnet i vaig estar un parell de mesos sense córrer i després va venir una carrera d'aprenents i ja vaig començar a córrer cada diumenge. Estic a dues quadres, sa d'en Paco Allès i sa d'en Pau Salord, i cada dia vaig a ses dues bandes. Primer vaig a ses tanques d'en Paco i després venc aquí dalt, a s'hipòdrom, a ses d'en Pau.
Entrenes cada dia?
Sí. De dilluns a diumenge.
I entrenar no vol dir només sortir a córrer.
No, clar que no. Fer net estables, vestir es cavall? Solec fer de les quatre des capvespre fins les vuit o les nou.
I aquesta dedicació com afecta els teus estudis, tens temps de fer-ho tot?
No sé? sa veritat és que per ara me va molt bé, trec bastantes bones notes, perquè sé que si en trec de dolentes, sa mamà i es papà no me deixaran venir.
I com t'organitzes, quin és el secret?
M'hi esforç. Faig es deures cada dia quan acab escola fins les quatre. I quan arrib es vespres, me pos a repassar i estudiar fins les onze o les onze i mitja. A escola intent escoltar lo més que puc també, perquè així després només he de repassar.
I no te cansa aquest ritme de vida?
Es vespres estic bastant cansada i es dissabtes intent dormir tant com puc es matí. Però ara que no hi ha carreres a Ciutadella es diumenges vaig a Maó amb en Pau a ajudar-lo i m'he d'aixecar bastant prest també, per venir a agafar es cavalls d'aquí, i arribar a Maó.
Has corregut mai a s'hipòdrom de Maó?
La setmana passada no, s'altra, vaig córrer per primera vegada allà.
I com te va anar? Te va agradar canviar de pista?
Bonu, es cavall me va botar però va anar bé. Sa pista és més petita i te sents més estret. Però me va agradar molt s'experiència.
I has corregut a altres hipòdroms?
No, encara no. M'agradaria molt córrer a Son Pardo, a Palma, però n'he de sebre bastant més. Allà tots són professionals. Tal vegada me podria tocar per sorteig participar a una carrera de dames, però per açò, he de tenir setze anys.
I què és el que t'agrada més de trotar?
A jo m'agrada molt sa velocitat i trob que quan vas dalt es cavall no sents el mateix; quan vas en cabriol pots veure tot el que fa es cavall i sa sensació és una altra. I m'agrada molt es córrer però sobretot m'agrada molt venir a entrenar aquí, que també tenc ses amigues i així entrenam juntes.
T'hi sents molt bé a s'hipòdrom de Ciutadella.
Sí. Hi ha molt bon ambient, tots te fan riure sempre? A Maó per exemple, ses quadres estan molt millor i tenen més espai, però sa pista és millor sa de Ciutadella, hi ha més horitzó, no te sents tan agobiada i si per exemple hi hagués un accident, tens més espai per llevar-te d'enmig. Totes aquestes coses fan que te sentis més segura i que xalis més.
Ets l'aprenent més jove de les Balears? què significa per tu?
No és que sigui res important, però fa gràcia fer-te sa il·lusió que ets sa més petita que corre aquí.
I a ca teva què diuen?
Fuuu! Sa mamà cada vegada que corro se posa molt nerviosa, més que jo. As papà li va agradar molt que comencés amb açò des cavalls. Els agrada molt venir-me a veure. No se perden cap carrera. També vénen a passar s'estona sense que hi hagi carreres o a Maó a veure ses d'allà?
M'imagin que per tu és molt important es recolzament de la teva família.
Bonu, a ells sobretot lo que els importa són ses notes. Si trec bones notes podré fer allò que vull fer. Si suspenc qualque control, per exemple, estic castigada a no venir una setmana? però de moment no he suspès cap assignatura, intent fer-ho lo millor que puc per poder venir a entrenar.
I ets la primera de ca teva que fa trot?
Sí, a ca meva no saben d'on ho he tret. Des de petita vaig començar a dir "papà vull que m'apuntis a hípica" i ho trobaven raro, perquè a ningú de sa família mai li havien interessat es cavalls. S'avi va ser pagès, però no feia res amb cavalls? i tenc una germana més grossa que no li agraden gens.
I quan trobes que tindràs un cavall teu?
Sa mamà me va dir que quan en sabés un poquet més ja ho miraríem.
Has pensat què vols fer quan siguis més grossa? Te faria il·lusió dedicar-t'hi professionalment?
Si puc sí. De ver, es meu desig des de petita és ser veterinària i des que vaig de cavalls encara més. Me'l mir molt es veterinari quan ve aquí, m'agrada observar com fa ses coses. Me queden quatre anys per anar a estudiar i si no trec sa nota que necessit per entrar a veterinària, a ca meva sempre m'han dit que m'ajudarien tot el possible per fer-ho, que cercaríem una altra Universitat, perquè no fa falta anar a Palma o a Barcelona com si no hi hagués res més.