Miquel Antoni Pons Carreras
Enguany, entre els actes culturals de la Diada de Sant Antoni, tindrem l'oportunitat de gaudir d'un agradable present, fins ara embolicat amb cura per tal que fos una sorpresa, malgrat que no han faltat intents de desembolicar-lo abans d'hora, però s'han de disculpar, perquè de les errades n'aprenem. I ja és hora de saber què hi ha en l'interior de l'embolic i conèixer el regal, entès com el gust donat als sentits, que no és altra que el de na Pilar Perdices Sintes (1931), com a persona i com a artista; una "filla pròdiga", ara definitivament recuperada, que ha dedicat tota la seva vida a la investigació artística i a l'ensenyament de l'art, i que ha dut el nom de Menorca per tot allà on ha exposat. De la mateixa manera que el poeta menorquí Ponç Ponsescriviu, na Pilarartviu; és a dir, ha fet de l'art un estil de vida. Una exposició antològica a la sala d'exposicions del Claustre del Carme de Maó (el dimecres 14 de gener, a les 20 hores) -i després a El Roser de Ciutadella-, prèvia conferència de la mateixa artista demà dilluns, a les 20.30 hores, a l'Ateneu de Maó -on es pot veure una interessant selecció de 19 gravats-, contribuiran, sens dubte, al seu coneixement.
Primer devia ser el no-res, el buit, fins que va aparèixer el suport, posem per cas la terra gratada, o la roca gravada i pintada; com la tela en blanc, o el cartó que dóna peu a un començament i al qual se li van afegint elements que, progressivament, adopten un cert ordre. L'obra més recent de Pilar Perdices sembla al·ludir -almanco a mi m'ho recorda-, segurament de forma inconscient per part de l'artista, a un incert principi de tot. Les formes indefinides, els colors, les transparències, els reflexos, els elements (aigua, foc, terra, aire), els gasos sotmesos a un esclat de reaccions físiques i químiques en un ambient caòtic i hostil per a la vida, de radiació ultraviolada i d'intensa activitat sísmica (Magma, 2004). Quan l'esclat de calor s'esvaí, el vapor d'aigua formà el medi líquid que possibilità la matèria desenvolupada en un brou primitiu que alliberà oxigen a l'atmosfera. Es formaren les primeres mostres primitives de vida al planeta Terra (Mother Well, 2004). El so ja devia existir, i milions d'anys després esdevingué una forma de comunicació que complementà el gest, la senya, la qual féu la imatge, a partir de traços molt simples i esquemàtics, de pictogrames, dels quals evolucionaren els mots, l'escriptura. Havia nascut la comunicació humana (Escrits, 2003), absolutament necessària per a l'adaptació al medi, per a la supervivència de l'espècie.
Les obres de Pilar Perdices -alguna vegada s'ha identificat com a dona que pinta quadres- reflecteixen, metafòricament, tot aquest llarg procés del camí cap a la vida. En els seus quadres hi és present aquell món extraviat en la memòria, d'un temps desconegut, intemporal, una mescla de realitat i de somni; una surrealitat, com a projecció íntima, investint la natura, a partir d'un fet important, una persona estimada, del seu estat d'ànim que pren la forma de paisatges solitaris i infinits, de llums fantasmagòricament -ha dit algun crític- màgiques i d'ambigua bellesa.
Menorca | Migracion
Culture Club
Pilar Perdices Sintes, 'Passen coses'
También en Menorca
- Mateu Aínsa protagoniza diversos altercados en Maó y en las fiestas de Sant Jaume
- Le pillan en el ferry de Barcelona a Menorca con tres kilos de droga en el coche y acaba detenido
- Que el aparcamiento de Cala en Porter que su propietario cerró...
- Los guiños a Menorca del esperado espectáculo de drones en Ciutadella
- El evento «pseudocientífico» que ha unido a la doctora Nadiya Popel y el cantante Miguel Bosé
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.