TW
0

Patrícia Font Marbán
Encetem l'any nou d'aquests articles tecnològics amb la notícia que el govern pretén que aquest any 2009 sigui el final de la "pirateria". Pensem en el que vol fer França a tots aquells que descarreguin arxius: que l'operador que tenen contractat els hi pugui tallar la connexió. Al nostre país encara no saben ben bé què fer, només saben que serà una mesura antipopular. I jo em demano: quan ja hi ha hagut sentències que diuen que el P2P no és il·legal perquè no hi ha ànim de lucre... Què pretenen fer? Quan s'adonaran que el problema no són les descàrregues sinó el model de negoci? Per altra banda, llegim que les descàrregues legals han augmentat aquest any 2008 (tipus iTunes). Per què pretenen castigar-nos amb un model totalment anacrònic? Per què no s'enfronten a la realitat actual i li treuen suc a això d'internet? Preguntes i més preguntes que em continuaré fent tot aquest 2009...

La tecnologia és el que té: és fantàstica per a uns, i per a uns altres, sembla que no tant. Tot i això, internet és més que una eina: és un nou concepte de societat, molt més avançada que la que ens ha tocat viure, però confiem que sabrem trobar el camí correcte.
Quan a Espanya el debat sobre les descàrregues d'internet està en el seu punt àlgid, amb "espionatge" de la SGAE inclòs (i multa!), amb declaracions del ministre de Cultura dient que els que descarreguem música, pel·lícules i sèries d'internet estem eliminant molts llocs de feina, afortunadament sorgeixen iniciatives que els deixen al descobert perquè deixen molt clar que el problema no són aquestes descàrregues, el problema és com està muntat el negoci de la música.
Aquesta iniciativa a la qual em refereixo és Buffet libre (http://www.buffetlibredjs.net/), i l'han creada dos DJ de Barcelona. En poques paraules, aquesta web és una plataforma des de la qual es poden donar a conèixer els músics, des d'on poden fer remescles, penjar les seves cançons, accedir a la seva web o al seumyspace. I tot, gratuït. Sí, senyores i senyors. Com ho senten. I són els números u en descàrregues de mp3.
Existeixen altres iniciatives interessants que, si bé no sempre pots descarregar, sí que et permeten escoltar música en línia. La tècnica que empren ja us l'he comentada en articles anteriors: elstreaming. Personalment crec que és més que interessant això de la música en línia. Per què ocupar espai del teu disc dur si amb un clic tens al teu abast tot un univers musical? Descobreixes noves músiques, nous estils, et fan suggeriments a partir de la música que cerques. A més, aquestes pàgines et permeten crear-te les teves pròpies llistes, penjar les teves creacions, en el cas que siguis músic. Són unes plataformes fantàstiques d'entreteniment i per donar-te a conèixer, amb el lema principal de compartir. Fem un repàs a alguna d'aquestes webs. I és que, com diuen els deLast.fm, "la nostra meta ha estat sempre fer més democràtica la cultura musical: que cada u pugui escoltar la música que vulgui, quan vulgui. Sense un intermediari que digui el que t'ha d'agradar".
Totes funcionen més o menys igual. Et registres (i entres així en una xarxa social), tries la música que t'agrada, fas llistes...
Last.fmés una de les emissores de música en línia més important. L'any passat es va incorporar a la CBS, el que et permet escoltar la música de les sèries d'aquesta productora. Incís, escolteu pausadament les bandes sonores de les seves produccions. Molt semblant a aquesta sónGroovesharkque, a més a més, et permet pujar cançons del teu disc dur per escoltar-les des d'on vulguis, iJango.
Slacker, és una col·lecció d'emissores de ràdio on line. Inclou un servei original: pots comprar un dispositiu portàtil (com un reproductor MP3) i escoltar les teves emissores favorites allà on siguis.
Deezer, aquesta la pots consultar en diferents idiomes. Inclou la "Smartradio", una ràdio intel·ligent que aprèn dels teus gustos musicals sobre la marxa, a mesura que escoltes cançons.
RadioBeta, aquest és un servei molt original perquè et permet localitzar cançons per gènere o per situació geogràfica. Vols saber com sona la música de Senegal, de Japó o d'altres països llunyans? Doncs aquesta és la teva ràdio.
Nutsie, aquesta és interessant perquè pots redescobrir cançons de la teva infantesa i joventut cercant-les per anys.
Meemix, un altre servei amb un toc original. En aquest cas, pots crear llistes de reproducció basades en un determinat estat anímic, i escoltar-les segons el que et faci ganes, més mogudet, més malencònic, alegre, trist...
Music mesh, atenció megalòmans! Aquesta és la vostra web, mentre escolteu la música que us agrada podeu obtenir informació del grup o artista, les cançons del disc...
ShazamiMidomi, aquestes són molt curioses perquè et permeten trobar cançons taral·larejant-les. Mai us ha passat que heu sentit una cançó que us ha agradat molt però no sabeu qui la canta? Doncs aquí teniu l'eina que necessitàveu... si canteu bé!
Comentar-vos també que aquestes webs, a banda de poder escoltar la música, podeu veure els seus vídeos, teniu opció de comprar-les (per Amazon, iTunes...). Com vegeu, opcions en tenim moltes, això és ben clar. Com també és ben clar que a una societat com la nostra, on tot es compra i tot té un preu, el fet de compartir que impregna tot internet resulta massa xocant, i no per la gent, no. Resulta difícil d'acceptar per les grans productores, per la SGAE... però no pas pel consumidor. I s'hauran d'acostumar, perquè si alguna cosa té la tecnologia és que sempre acaba trobant maneres diferents de fer les coses. Mentrestant, seguirem esperant, i descarregant!, les diferents "solucions" que pretén trobar el govern (i jo em torno a demanar: que potser no hi ha problemes molt més importants: fam, guerres, crisi, medi ambient...?).