Len Mesquida, cantant

FITXASom na Len Mesquida del grup Delên, vaig néixer a Ciutadella i fa 15 anys que tenc 15 anys, i ara visc a un poble molt petit de Girona. M'agrada molt sa tranquil·litat, sa sensibilitat de ses persones i m'emociono fàcilment. M'agrada fer cançons i escoltar música, i ara estic estudiant Educació Infantil a distància perquè m'agraden molt es fillets i m'encanta sa seva innocència.

Raquel Marqués
Ciutadella

Menorca, ¿o?...
Girona perquè realment es sembla molt a Menorca. Fa uns anys hi vaig estar amb motiu d'un concert i tenc que dir que la frase de "Girona m'enamora" és ben certa. El centre es sembla molt a Ciutadella i t'hi trobes molt a gust per allà.
Què seria de Delên sense la mar i l'aire?
No seria de Menorca perquè aquí el que més ens influencia és la mar i l'aire, possiblement, sense aquets factors seríem un grup d'interior.
Són conscients de que amb aquest primer disc faran feliços a molts de seguidors?
Bé, el que sí veim és que quan feim un concert la gent ve i tothom queda molt content, però no sé fins a quin punt tenim seguidors..., açò sí, tenim els seguidors de sempre, la família i els amics, i de moment a Catalunya també hem tingut molt bona resposta de públic. Em sorprèn i m'impressiona que quan, per exemple, tocàrem a l'Espai Mallorca de Barcelona la gent respongués d'aquella manera tan bona, així que de moment és difícil tenir consciència del nombre de seguidors que tens. Amb la nostra maqueta vàrem fer més de 600 edicions, no ens esperàvem que a llocs com Vic, a on no et coneixen de res, es venguessin totes les nostres maquetes.
Què té de bo "Sa roba estesa" per a que l'hagin triat com a títol?
Ho té tot de bo perquè quan la gent esten la roba al carrer (de tot color...) la mostra a tothom i nosaltres, d'aquesta manera, amb les nostres cançons mostrem les nostres intimitats, amb un pop intimista de cançons senzilles i sinceres.
Delên sempre ha estat rodejat de col·laboradors de primera, com s'ho fan?
Per nosaltres tots i cadascun d'ells són Delên, no els considerem col·laboradors, sinó que tots tenen una coseta de Delên. Aquest disc sense el disseny d'en Tòfol Pons, sense els vídeos que ens va fer Macià Florit pel concert del Socors o els de Joan Allès no seria el mateix. Tots els que han participat són del grup, no són ni més ni menys, tots són iguals.
Què inspira a Len Mesquida?
Uff! som molt pel·liculera, la veritat, a vegades una simple emoció o un simple fet pot derivar en una cançó, o no i quedar a l'oblit. Però m'inspiren molt les emocions, clar que tot depèn del meu estat d'ànim, segons el que sento sortirà una cosa més íntima a jo o no.
Quan començà a exercitar la seva veu?
Aquesta pregunta em fa molta gràcia perquè saps? tots tenim un passat! (riu). La meva primera col·laboració fou amb els Déja-Vu, no era el meu estil però em va fer molta il·lusió que pensessin amb jo. Al final el grup es va separar i després vàrem fer versions però no arribàrem a sortir del local d'assaig i... fins que arribà en Quim que va escoltar les cançons que tenia gravades a casa i així, quedant i escoltant música sorgí Delên.
Es sent responsable de pertànyer a una nova generació de músics que trepitgen fort dins i fora d'aquesta Illa?
En principi no, perquè nosaltres no ho feim amb cap tipus d'aspiració màxima, sinó que ho feim perquè ens agrada, de tot cor, amb molta il·lusió i de manera molt sincera. Ha coincidit que hi ha molt de moviment, però ara per ara l'única responsabilitat que tenim és la del disc.
Mai em cansaré d'escoltar "Tancant els ulls", quina és la clau de la màgia musical de Delên?
La senzillesa i la sinceritat, açò és bàsic a Delên. En primer lloc, mai fem una cançó que no sentim i en segon, és senzill perquè a vegades una cançó senzilla és tant o més bona que una que dugui mil coses i que al final realment et despista del que vol dir la cançó.
Si la societat tanqués els ulls més sovint, el món hi veuria més clar?
A la cançó parlam del fet de tancar els ulls per veure més el nostre interior. En el meu cas a vegades penso massa abans de dormir-me, però és llavors quan tanco els ulls i puc veure més enfora, per exemple, d'un fet que m'hagi cridat l'atenció.
Ja ha començat a vitaminar-se per l'al·luvió de concerts de presentació que els esperen?
Uff!, ara farem tres a Menorca i la resta a Catalunya, entre febrer i març. No prenc vitamines, però ja començo a tenir nervis i un poc de paranoies pensant que em refredaré i que tindré mal de coll. La veritat, són refredats ficticis (riu).
Recomani'ns un disc que no sigui el seu.
"For Emma, forever ago", de Bon Iver.
"A Cor Obert" acaba aquí. Gràcies per les seves respostes. I com sempre, li demanem al nostre entrevistat un somni. El seu és...
Podria ser la pau al món, però sona molt tòpic, encara que tothom ho voldria... mira un somni podria ser que si la gent diu una cosa almanco que la mantengui, és a dir que si tothom creu que hi hauria d'haver pau al món que almenys facin que sigui així. I que els fillets no pateixin fam i que no hi hagi guerres..., però que es compleixi!