"Guanyar el Premi Born era la meva assignatura pendent"

Raquel Marqués
Ciutadella

El llenguatge teatral és el seu medi d'expressió per excel·lència?
Bàsicament sí. Hi ha un moment en què professionalment et trobes treballant amb aquest tipus de gènere, fas classes i t'acostumes a llegir-ho i al final acabes fent el llenguatge amb el que t'expresses amb més normalitat i fluïdesa i, a poc a poc, els altres gèneres van quedant una mica més lluny. Això no vol dir que no hagi provat alguna vegada narrativa, però em trobo més còmode amb el teatre.
Com entra al món de l'escriptura?
De més jove havia fet teatre d'aficionats i vaig muntar una companyia universitària, després, l'atzar em va dur a treballar com a professor de l'Institut del Teatre de Literatura Dramàtica i una cosa va dur a l'altra. Fent textos per als alumnes de cop i volta em vaig trobar guanyant un premi i dedicant-me a escriure teatre. Ara puc dir que sóc un autor dramàtic sense haver-ho rumiat gaire.
Com a guanyador del Premi Born, vostè és dels autors que confia en les portes que pot obrir un guardó?
Sí, sobre tot en el cas del Premi Born que és un guardó molt important. És un premi que avala l'obra a l'hora d'anar a buscar qui pot estar interessat en produir-la, evidentment ajuda. A més a més, personalment és un estímul, tant per la part econòmica que fa que puguis dedicar més temps a escriure, com a nivell de seguretat i auto estima ja que et fa saber que vas per bon camí i t'ajuda a continuar.
Les històries creuades com a l'obra guanyadora, "Oblidar Barcelona", són un bon ganxo per atreure l'atenció del públic?
No sé si ho són o no, és una proposta, podria haver estat una obra més convencional amb un protagonista únic, o una altra fórmula com ha estat en aquest cas la de les històries creuades. Vaig escollir aquesta perquè era la que més em convenia a mi per escriure la història que volia explicar.
Ho dic perquè hi va haver un temps en què aquests tipus d'estructura argumental va estar molt de moda.
Sí, però sobretot al cinema i no tant al teatre. No ho vaig fer pas per la moda, sinó al contrari, perquè a vegades dins l'àmbit dels premis o de lectura en general costa més de llegir perquè va saltant d'un personatge a l'altre i, a nivell de recepció, és més difícil i, per tant, no et facilita les coses.
En aquest sentit, el jurat precisament lloà, entre d'altres qualitats de la seva obra, l'habilitat per plasmar Barcelona a través de vuit protagonistes. Què ha estat el més complicat a l'hora d'elaborar una trama d'aquest tipus?
Bé, això que va dir el jurat d'arribar a plasmar fins i tot les sensacions i les olors de la ciutat, és una cosa que a mi se m'escapa si ho he aconseguit o no. És a dir, no és una cosa que jo hagi pogut dissenyar, en canvi sí que he fet un disseny dramatúrgic de com guiar els interessos, les incògnites i les expectatives del receptor de cara a que totes les línies dels personatges anessin lligant dins una xarxa que atrapi l'espectador. Si a més a més, això va acompanyat d'una sensació de penetrar en l'ambient i d'identificació amb l'univers dels personatges doncs millor que millor. És el que s'intenta amb l'escriptura, encara que són coses que de vegades excedeixen una mica la voluntat dels autors, que apareixen de cop i volta.
La seva trajectòria teatral fa molt de respecte i aquesta era la tercera vegada que es presentava al Premi Born, guanyar-lo es convertí per a vostè en una assignatura pendent?
Anteriorment, les altres dues vegades havia quedat finalista i mira, a la tercera va la vençuda. Per a mi sí que era una assignatura pendent, dins meu tenia com una miqueta de ràbia perquè el Premi Born és un guardó molt especial per la seva dotació econòmica i pel prestigi que té. El fet de quedar finalista per una banda és un estímul d'haver arribat allà dalt, però per l'altra té un component de frustració important perquè estàs a punt de tocar el cel i passes de tenir una publicació en quatre llengües, un premi econòmic i un reconeixement públic a no tenir res ja que al Born ni tan sols es sap el títol de l'autor finalista, sols el de l'obra. Per tant a les altres dues vegades hi va haver una certa frustració i llavors pensava "si ara em torna a passar em moro", però per sort no ha estat així. Em sembla molt bé com funciona el premi, que no es sàpiga el nom dels finalistes i que tot quedi tan rigorosament pautat. En aquest sentit, em sembla un guardó exemplar que em mereix molta confiança, el jurat és molt seriós i veus que hi ha uns informes molt exhaustius de cada obra..., són coses que no passen a tots els premis.
Amb motiu dels actes del premi intervingué a Ciutadella el professor de dramatúrgia Fernando Doménech qui digué al nostre diari que el Cercle Artístic s'hauria de decidir a posar en escena les obres premiades. Hi està d'acord?
Sí, però crec que això no hauria de ser una responsabilitat del premi com a tal. El que seria interessant és que aquests guardons puguin afavorir coproduccions amb altres teatres de fora de les Balears, però que fos una voluntat vinculada als teatres o a les institucions balears i que en aquest sentit es posessin com una obligació la representació dels premis més interessants. Més que una producció, doncs dur a escena una obra és costós, s'hauria de plantejar com una coproducció que sortís de les Illes i que anés als festivals de temporada alta com, per exemple, el Grec de Barcelona o a qualque teatre públic.
A les seves primeres declaracions com a guanyador del Born expressà que tenia la sensació d'haver escrit una cosa molt important, considera idò que "Oblidar Barcelona" és la seva millora obra?
Bé, no va ser exactament així, el que passa és que un company vostre de la premsa em va citar massa literalment, però ho vaig dir una mica amb ironia perquè en aquell moment a la lectura de l'acta del jurat m'anaven tirant floretes i ho vaig dir perquè realment em sentia molt afalagat. És al contrari, estic ple de dubtes i inseguretats. És impossible saber si és o no el millor projecte. Això és com les Olimpíades, quan treus un mecanoscrit et penses que és el millor i després t'ho mires amb distància i potser ja no ho creus... Sempre estem contents amb l'últim que fem i després en ve una altra, no ho saps mai això. En aquets moments estic content amb "Oblidar Barcelona", però quan me la miri amb perspectiva ja no sé si ho serà o no la millor.
En què s'ha inspirat a l'hora d'escriureu-la?
Bé, una mica sóc jo, és el meu món, hi ha moltes coses, una inspiració temàtica que té a veure amb la meva experiència i amb el que vull dir, i després hi ha els aspectes formals en què participen les lectures que faig en aquets moments, amb diversos autors, i també alguna influència de còmic contemporani i del cinema. És una barreja de tot.
Com a director de l'Obrador de la Sala Beckett, què li sembla que la gala del Premi Born s'hagi de desenvolupar al Principal de Maó pel tancament del teatre de Ciutadella?
Em sobte que el teatre de Ciutadella estigui tancat, penso que l'ideal és que fos obert, si el problema ve per una adaptació a la normativa i per tant de reforma, seria adequat que les institucions balears, concretament l'Ajuntament, poguessin adaptar-lo de manera que es pugui gaudir també d'aquest teatre. No tenc informació al respecte, però està clar que lo ideal seria que el Born s'obrís.
Quin és el darrer muntatge teatral que l'ha meravellat com a espectador?
"Espía a una mujer que se mata", de Daniel Veronese, fa un mes i mig al Teatre Lliure de Barcelona. És una adaptació sobre l'"Oncle Vània" de Txèjov.