Giovanni roda per la cuina com un fantasma i Paola se'l mira, bocabadada

'Dins aquesta casa tot està romput... Si l'amo de la casa sabés a quina hora arriba el lladre, no se la deixaria foradar...' / 'El lladre, l'amo, quin c... de frase és aquesta?'... El fill no contesta quan piques la porta del seu quarto...

Fernando Sabino Seguí
Benvenutti, incrèduls! Fa unes setmanes na Nuri Díaz va veure 'Caos calmo' i ens va suggerir unculturàliasobre el nou cinema italià. Una suor freda em va recórrer el cós sencer... Però, coincidint amb el 28è Festival de Cinema de Torino (que va finalitzar tot just ahir) i amb la retrospectiva que es va dedicar al clàssic transalpí Mario Monicelli, em va venir un nom al cap: Nanni Moretti. Nuri, tractar la indústria italiana necessitaria un format més ampli, donada la seva complexitat i el seu valor, però sí que puc intentar apropar-me a una de les figures més emblemàtiques i compromeses dels darrers anys a Itàlia. Benvinguts alCulturàliadels passejos amb Vespa! Benvinguts al Culturàlia de l'anti-Silvio Berlusconi, de l'esquerrà (de pensament) de barba i ulleres rodones... Benvinguts al discurs crític i al caràcter independent de Giovanni 'Nanni' Moretti
El passat setembre el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià va oferir una retrospectiva, a modus d'homenatge, sobre Mario Monicelli, un dels grans artesans de la comèdia italiana. Faig esment d'això perquè és una bona manera d'introduir el nostre personatge, Nanni Moretti. El fet és que Moretti i Monicelli van tenir un dur enfrontament a un programa de la televisió Italiana l'any 1977. Nanni Moretti era, llavors, un prometedor i insolent realitzador, de només 24 anys, que havia acabat de rodar el seu primer film (en super-8!!) 'Io Sono un Autarchico'. Monicelli, amb 62 anys, ja era un clàssic viu i el realitzador més representatiu de la vella comèdia italiana. Moretti va arremetre contra el vell, acusant-lo de buscar l'èxit "indiscriminadament" i de menysprear les noves tendències del cinema europeu. Potser aquest programa va significar, anys més tard, el moment clau d'un canvi d'ordre natural a la cinematografia italiana...
Ara Nanni Moretti és un dels més aclamats i personals directors de cinema del món. És probable que la seva idea de veure reflectida la "nouvelle vague" a la indústria italiana, com va manifestar a Monicelli, no hagi sortit com ell volia, però és cert que Alberto Sordi, Monica Vitti i companyia han deixat pas a una nova fornada amb Moretti i un tal Roberto Benigni al capdavant. També és l'actual director del Festival de Cinema de Torí, des de fa dos anys i ha aportat la seva forta personalitat al certamen. L'esperit crític del realitzador queda clar quan ha deixat aquesta edició sense cap producció del seu país i la pel·lícula 'W', la sàtira sobre Bush del realitzador Oliver Stone, ha abanderat la mostra, quan al Festival de Roma la van rebutjar i a Itàlia encara no té ni distribuïdor. Ahir va acabar el 26è Turin Film Festival i, sense cap dubte, donarà molt a parlar al nostre veí mediterrani...
Però qui és Nanni Moretti? Giovanni Moretti va néixer el 19 d'agost de 1953 a Bruinico (Bulzano), residència d'estiu dels seus pares, residents a Roma. Les seves grans passions des de ben petit van ser el cinema i el waterpolo. Dins l'aigua va arribar a debutar en Sèrie A amb el Lazio de Roma, però va agafar la tovallola i es va dedicar, afortunadament, a posar-se davant i darrera de la càmera. Desprès del seu debut a 'Soy un autárquico' (1976), que ja he esmentat abans, va seguir 'Ecce Bombo' (1978) que va tenir un gran èxit de crítica i públic. Però Giovanni Moretti hauria d'esperar quinze anys per a ser reconegut per tot arreu (i hauria de modificar lleugerament el seu nom...), passejant sobre una Vespa a 'Caro Diario' (1993, Nanni Moretti)... mirem enrere...specchietto retrovisore...
Amb aquest film Moretti va començar una nova etapa. Per començar es va desprendre del seu 'alter ego' cinematogràfic Michele Apicella i va iniciar un particular binomi realitat-ficció entre els seus personatges i ell mateix... Nanni Moretti es manifesta com a relat i com a diari personal... Aquestes tres històries, i particularment, el primer episodi del passeig pels carrers de Roma amb moto van posar Moretti al mapa internacional i van començar a ploure adjectius del tipus el 'Woody Allen italià' o el nou Fellini... I precisament amb aquesta cinta, la seva personalitat fílmica es desprèn del tot de qualsevol comparativa!! Quina paradoxa!!... Cazzo!!...
El seu pastís preferit és la tarta sacher austríaca. Li agrada tant que dóna nom a la seva productora Sacher Film, fundada juntament amb el seu amic Barbagallo l'any 1987. Films seus, com 'Daniele Luchetti Domani accadrá' (1988) o 'Il Portaborse' (1991), i aliens com 'Notte Italiana' (Carlo Mazzacurati, 1987) van començar la seva singladura. El Nuovo Sacher també és una sala alternativa de cinema al barri romà de Trastévere, fruit d'aquesta productora, que organitza projeccions i cicles formatius, així com un festival de curtmetratges anuals. Endevineu el premi: Sacher d'Or al millor curt!...Of course!
Complert el seu somni d'autarquia i davant una esplèndida maduresa, el cineasta italià sembla haver-se tret de sobre la seva arrogància política (el segon triomf de Berlusconi va fer que donés per perduda la capacitat de judici dels seus compatriotes... he, he...) i les seves reflexions sobre la coexistència en aquest món inhabitable. D'això dóna fe la seva més aclamada obra, 'La Habitación del Hijo' (2001), una tragèdia intimista a on narra un sentiment universal, i a on no conta la societat ni la política. Produïda, realitzada i interpretada per ell mateix, aquesta flamant Palma d'Or a Cannes és una reflexió sobre el dolor per la pèrdua d'un fill prematurament. La mort irromp en una història feliç com un atzar. Cap explicació que no sigui els simples i objectius fets pot arribar més enllà: la mort inexorablement està. L'inútil consol de la fe queda manifest, així com l'ambigüitat del final, amb el mar com a protagonista... un final obert, infinit, cap a un més enllà... Les distàncies entre Giovanni (Moretti) i Paola (Laura Morante) queden en no-res...
Recentment ha protagonitzat 'Caos Calmo' (Antonello Luigi Grimaldi, 2008), de la que és també co-guionista i de la qual també s'extrau una reflexió sobre una pèrdua tràgica. Potser per això ha tornat a l'actualitat cinematogràfica aquest cineasta de culte. Aquest ha estat elCulturàliad'un dels directors emblemàtics de la esquerra italiana... ElCulturàliade Nanni Moretti, per a apropar-se una mica a aquesta màgica cinematografia italiana. Recordeu l'adreça,ragazzi,culturalia@menorca.info... Fins a la setmana que ve, incrèduls.