Sis graus de separació

Patrícia Font Marbán
Frigyes Karinthy va escriure l'any 1929 Chains, on va postular la teoria del "Sis graus de separació", que indica que qualsevol persona en el planeta està connectada amb una altra mitjançant no més de sis intermediaris. Aquesta teoria l'han provada de demostrar altres especialistes, com el psicòleg social Stanley Milgram.
Les xarxes socials estan de moda. A hores d'ara, gairebé tothom coneix Facebook, o almenys l'ha sentit anomenar, i la resta segurament ja n'és membre (ho reconec, jo som una d'aquestes persones que formen part d'aquesta comunitat). És ben curiós això que passa amb la tecnologia. Avui no sabem què és una xarxa social i demà ja en som membres. Va molt i molt ràpida tota aquesta història...
I ara us estareu demanant què té a veure els "sis graus de separació" de la introducció i les xarxes socials. Doncs molt, ja que el programari germinal d'aquestes xarxes socials parteixen d'aquesta teoria, que en poques paraules ve a dir que estem tots connectats per unes sis persones. D'altra manera, que entre vostè, lector/a, i un actor com, per exemple, George Cloney, només hi ha sis persones que us distancien. Aquesta és la teoria.
L'origen de les xarxes socials es remunta l'any 1995, quan Randy Conrads creaclassmates.com, amb la qual pretenia que la gent pogués recuperar o mantenir les amistats que tenia quan estava estudiant al col·legi, a l'institut, universitat... L'any 2002 van començar a aparèixer llocs web promocionant les xarxes de cercles d'amics en línia quan el terme s'emprava per descriure les relacions a les comunitats virtuals, i es va fer popular l'any 2003 amb l'arribada de llocs com My­Space, Friends­ter o Xing. En l'actualitat hi ha més de 200 llocs de xarxes socials, entre els quals podem destacar Skyrock, Hi5, Orkut, Facebook, Tuenti, i també Flickr, Youtube (aquestes són xarxes per compartir imatges). I un llarg etcètera.
Les eines informàtiques per potenciar l'eficàcia de les xarxes socials en línia ("software social") operen en tres àmbits, "les 3Cs", de manera creuada:
Comunicació (ens ajuden a posar en comú coneixements).
Comunitat (ens ajuden a trobar i integrar comunitats).
Cooperació (ens ajuden a fer coses junts).
Com funcionen aquestes xarxes? Una persona es dóna d'alta a Face­book o Tuenti, per exemple. Un cop dins, comença a enviar invitacions a les seves amistats, ja sigui a través de la seva agenda o a través del cercador de persones. Si aquesta accepta, entra a formar part del grup d'amics. En el teu grup d'amics hi haurà de tot: gent que es coneix entre ella, i que amb tota probabilitat "s'hauran fet amics" al Facebook, i gent que entre ella no es coneix. Sempre t'indica quantes amistats en comú comparteixes, i et fan suggeriments de persones que pot ser que coneguis. A banda d'aquest apartat "amical", tenim altres serveis, com penjar fotografies, compartir les teves lectures, vídeos, música, pots enviar "regals virtuals", "abraçades", fer tests, explicar el que estàs fent (al respecte tinc un amic que diu que molta gent posa coses que fa per resultar més interessant)... Bé, que si vols et pots passar moltes hores connectat al Facebook.
Personalment crec que és una eina que, vigilant la privadesa, és fantàstica per a tots aquells que tenim lluny les nostres amistats, per poder compartir moments amb més freqüència que amb una telefonada, seguir el creixement dels fills dels teus amics, veure on han passat les seves vacances, escoltar la música que ells escolten... És com estar amb les teves amistats però sense haver d'agafar l'avió.
Ah! I no us confongueu: és clar que és millor poder mirar als ulls dels teus, però quan això és difícil de fer es converteix en un bon substitut.